El comerç, a debat

Vilafranca del Penedès, el Vendrell i Vilanova i la Geltrú tenen, ara per ara, un comerç “actiu”. Els comerciants coincideixen que l’estat de salut del comerç de proximitat a la vegueria és “bo”, tot i que admeten haver-les passat magres els darrers anys. “En pandèmia hi va haver una diferenciació molt clara de les regles del joc i el comerç físic va patir les més estrictes (amb la regulació dels horaris, les cites prèvies, etc.), mentre que el comerç en línia va poder continuar treballant com si res”, rebla el president de Vilafranca Activa, Xavier Lecegui. Això no obstant, Lecegui assegura que “no estem en un punt de declivi d’aquells que et fa pensar que no es podrà remuntar” i que, a més, els comerciants “tenim les eines per revertir la situació”.

El president del Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT) del Vendrell, Salvador Rodríguez, afirma que l’estat de salut del comerç a la capital del Baix Penedès és tan competitiu com fa dues dècades, tot i que recorda que “encara estan pagant les conseqüències de la covid-19”. El president de Viu Comerç, l’associació de comerciants i botiguers de Vilanova i la Geltrú, Alfred Olba, considera que el tancament de Zara el gener del 2024 va suposar un abans i un després per al comerç de la ciutat, que encara no ha aconseguit trobar la fórmula per captar grans empreses que puguin substituir el gegant d’Inditex. El llegat de Zara ha estat, segons Olba, uns locals amb uns preus de lloguer “abusius” a la rambla Principal, que fan gairebé inassolible poder obrir un negoci a l’eix comercial.

Mateixos clients, menys compres

Una de les conseqüències de la pandèmia ha estat, sens dubte, la modificació de les pautes tradicionals de compra i la manera de relacionar-se entre el consumidor i el comerciant. Els representants dels comerciants al Penedès afirmen haver detectat aquests nous hàbits entre els consumidors: “El volum de consum ha baixat, però això no vol dir que hi hagi menys clients; de fet, potser ara n’hi ha més que abans, tot i que compren menys”, diu Salvador Rodríguez. Segons el president del CIT, aquesta davallada en el nombre de clients està directament relacionada amb l’obertura de grans superfícies d’alimentació a poblacions veïnes com Roda de Berà, Santa Oliva o Albinyana, que ha fet que molts consumidors ja no tinguin la necessitat de desplaçar-se fins al Vendrell per fer les seves compres.

Quant a les grans superfícies, el president de Viu Comerç, Alfred Olba, destaca la inauguració del Parc Comercial de Vilanova el Nadal del 2022. Olba reconeix que el parc ha “tret” alguns clients al comerç del centre de la ciutat, i que, sobretot, ha fet “mal” a aquelles botigues especialitzades en material esportiu. La facilitat per trobar aparcament és, segons Olba, un dels punts forts d’aquest centre comercial.

Des de Vilafranca Activa, Lecegui considera que l’obertura del Parc Comercial a la capital del Garraf no ha afectat el comerç local “perquè ja hi havia la tendència d’anar a la zona comercial de Sant Pere de Ribes”. “Quan un client agafa el cotxe decideix on vol anar i, sobretot, on vol aparcar”, afegeix.

El comerç en línia, un maldecap

Els comerciants tenen clar que, per fer front a alguns dels reptes més immediats, han de fer un pas endavant i apostar per un comerç sostenible i de proximitat, sense renunciar als avantatges que proporciona la tecnologia. “Crec que hem de ser presents a internet, però no amb l’únic objectiu de vendre-hi. És un gran mitjà i l’hem de fer servir perquè la gent conegui el que venem i vingui als nostres establiments”, apunta el president de Vilafranca Activa. Lecegui avisa, però, que “vendre en línia i enviar el producte al domicili és fer el mateix que fan les grans plataformes” i això “ens acaba condemnant perquè entrem en el seu joc”. “Al final, si un botiguer veu que ven més per internet que físicament, acabarà tancant i dedicant-se només al comerç en línia”, argumenta.

Més reticents es mostren des de Vilanova i el Vendrell. Creuen que el petit comerç no està preparat per fer el salt al comerç en línia, perquè el pressupost que hi poden destinar està molt lluny del que tenen grans plataformes com Amazon. “No hem de lluitar contra Amazon, sinó aprendre a conviure-hi”, precisa Salvador Rodríguez. Des de Viu Comerç, Alfred Olba afegeix la possibilitat d’aliar-se amb el gegant del comerç en línia per vendre a través de la seva plataforma alguns productes, ja que “la persona que compra a Amazon, només busca allò que és competitiu econòmicament i tant li val d’on ve”.

Sobre aquesta qüestió, el president de Vilafranca Activa afegeix que cal fer “molta pedagogia” perquè el comerç local “és una gran empresa dins de cada poble”, que aporta riquesa i manté vius els barris. “Si allò que compres a través de la pantalla ho pots trobar a la botiga del teu poble, potser val la pena no fer clic i anar-hi”, diu.

Botigues que tanquen

Segons diversos estudis, al centre de Vilafranca hi ha més de cinquanta botigues tancades, mentre que a Vilanova n’hi ha gairebé una trentena. Al Vendrell, en canvi, la xifra s’enfila fins al centenar, segons mapes comercials consultats per La Fura. Aquest tancament massiu de botigues s’explica perquè “no hi ha relleu generacional”. “És molt difícil voler agafar el relleu dels pares quan veuen que treballem jornades maratonianes per tirar endavant el negoci”, lamenta Rodríguez.

A això se li suma, diu Olba, la manca de professionals disposats a treballar i a l’increment dels costos: “Estem facturant el mateix que fa uns anys, però el lloguer dels locals s’ha multiplicat per quatre i totes les despeses de personal i seguretat social també s’han apujat”. Des de Vilafranca Activa, Xavier Lecegui admet que “no és un sector de grans sous”, però que són llocs de treball “tan dignes com qualsevol altre”.

El preu del lloguer és, de fet, un dels principals problemes amb què es troben els comerciants de tota la vida, i també els nous emprenedors. Al centre de Vilanova i la Geltrú, per exemple, els lloguers dels locals comercials oscil·len entre els 3.000 i els 7.000 euros, unes xifres molt semblants a les d’alguns locals comercials de la capital catalana. “Hi ha propietaris que es pensen que tenen tresors, i algun local potser sí que ho és, però demanar 4.000 euros de lloguer és una bajanada, almenys per a negocis familiars com el nostre”, diu Salvador Rodríguez.

Per Xavier Lecegui, els elevats preus del lloguer han estat el detonant del tancament de tots aquests negocis, però recorda que no només és important “el fet de tancar, sinó que després aquell local no es torni a obrir”. És per això que des de Vilafranca Activa demanen a l’administració que busqui la manera de “topar els preus perquè els locals buits tornin a estar en circulació”. Des de Viu Comerç i el CIT del Vendrell coincideixen amb Lecegui que els ajuntaments haurien d’aplicar més mesures fiscals per afavorir la reobertura de comerços, com ara incrementar l’IBI als propietaris que tinguin locals buits.

El comerç en deu anys

“Podem fer créixer el nostre comerç, però cal més implicació per part dels ajuntaments i també dels mateixos comerciants”. Així de contundent es mostra el representant dels botiguers de Vilafranca, Xavier Lecegui, que fa autocrítica del paper que juguen els mateixos associats en la recuperació del comerç de proximitat. “Si a Vilafranca hi ha uns 500 locals i tenim 128 socis, vol dir que hi ha molta gent que no està aportant res per promoure el seu negoci”, rebla Lecegui.

Des de Vilafranca Activa consideren que els botiguers són els primers que “s’ho han de creure” i que no n’hi ha prou amb tenir les eines –carrers nets, bona il·luminació, etc.–, sinó que també cal fer un esforç per “fer venir la gent als nostres negocis”.

Des de Viu Comerç, que compta amb vora dos-cents socis, insisteixen en els beneficis que suposa tenir “una ciutat comercial viva”. “Anar a la botiga del barri és sinònim de qualitat i d’atenció personalitzada”, diu Olba, que remarca la importància de professionalitzar-se contínuament i de treballar conjuntament amb l’administració per posar fil a l’agulla a tots els reptes que tenen al davant. “No ens podem permetre perdre més comerç”, apunta el botiguer.

Més pessimista es mostra Salvador Rodríguez, del CIT del Vendrell. Per Rodríguez, el comerç de proximitat viurà, en la pròxima dècada, un canvi de tendència: “Només sobreviurà el comerç més especialitzat, aquell que no trobaràs a les botigues en línia”. Finalment, el vendrellenc reclama a l’administració que els doni suport per fer arribar els clients al centre de la ciutat perquè “si tenim gent als carrers, els nostres comerços funcionen”.

Com dèiem, la crisi pels preus dels lloguers s’ha escampat pel mercat immobiliari i ha escanyat, encara més, el comerç de proximitat. És aquí quan entra en joc l’administració local, un agent que, a diferència del petit comerç, sí que té les eines per resoldre i, sobretot minimitzar, alguns dels principals reptes del comerç de proximitat.

Davant d’aquest sistema cada cop més tensionat, la regidora de Projecció de Ciutat, Promoció Econòmica i Capitalitat de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Anna Ribera, ha apuntat que com a administració el que poden fer és treballar des de les ordenances, concretament des de l’IBI, per incentivar fiscalment que els locals es puguin tornar a llogar i que el preu “no sigui una càrrega tan alta per a la persona que inicia aquella activitat econòmica”. Una iniciativa que Lourdes Sánchez, regidora de Comerç de l’Ajuntament de Vilafranca, ha assegurat que ja s’ha començat a treballar al municipi: “Hem aplicat bonificacions a l’IBI pels locals comercials que porten dos anys oberts, i tenim bonificacions per les obres, per als propietaris que abaixen el lloguer i també per a la recollida de residus”.

Ull viu al monocultiu comercial

Una altra conseqüència de la baixada de persianes dels negocis basats en el comerç de proximitat ha estat la proliferació de negocis d’un mateix sector, com, per exemple, locals d’ungles o de fundes per a telèfons. En aquest sentit, algunes ciutats com Barcelona han posat fil a l’agulla en alguns districtes i han deixat de donar llicències d’algunes activitats concretes. Una iniciativa que es remet a Vilanova, que ha suspès l’atorgament de llicències a bars, restaurants i locals d’oci nocturn al centre. “Limitant aquesta activitat econòmica fomentem que, si hi ha una nova activitat, pugui ser comercial”, ha manifestat Ribera.

Fa uns anys, el Vendrell també va limitar l’establiment d’entitats bancàries i immobiliàries al centre. “Moltes només obren al matí i, per tant, les tardes i els caps de setmana estan tancades. Això fa que el municipi no s’ompli de vida”, ha argumentat Alex Barrera, regidor de Comerç de l’Ajuntament del Vendrell, que es qüestiona si és millor tenir un local d’ungles o un local tancat. “És un tema que s’ha d’analitzar bé, amb detall, i s’ha d’abordar amb molta informació i amb un bon pla d’usos”, afegeix.

Per la seva banda, Sánchez ha explicat que a Vilafranca no tenen cap llicència limitada, però que incentiven la instal·lació d’activitats relacionades amb el vi. Una de les alternatives que proposa és exercir el dret de tempteig i retracte que es fa en l’àmbit de l’habitatge. “L’Ajuntament podria comprar l’immoble i licitar l’activitat que més interessa per a aquell local”, ha dit.

L’increment dels lloguers i la desintegració del teixit comercial tradicional ha fet que els tres ajuntaments hagin impulsat un cens de locals que es troben buits, sobretot a l’eix comercial. “A la rambla de Vilanova es demanen preus semblants als de la Diagonal de Barcelona”, explica Ribera. En el cas del Vendrell, Barrera apunta que amb el treball conjunt que van fer amb els agents immobiliaris es van localitzar tres problemes: “En primer lloc, es van identificar uns preus molt elevats que fan difícil que es pugui desenvolupar una activitat comercial; en segon lloc, l’estat dels locals tampoc és l’idoni i requereix una inversió important per part de l’emprenedor; i això desemboca en un tercer punt, que és la manca de rendibilitat del negoci a mitjà o llarg termini”. “Estem mapejant comercialment el Vendrell per identificar quins són els punts comercials, segons el tipus de comerç, per si hi ha emprenedors que es volen ubicar a la ciutat i, així, poder-los assessorar”, afegeix Barrera.

La gestió de l’aparcament

L’aparcament és un problema endèmic a tots els municipis, i això fa que els consumidors es repensin si anar a una població o una altra a comprar. El creixement demogràfic fa que les distàncies siguin cada vegada més grans i que l’aparcament sigui un dels factors que preocupa més al sector. Els tres regidors coincideixen en el fet que més enllà de la creació de noves zones d’aparcament, el que cal és senyalitzar bé els pàrquings. “Hem d’utilitzar les noves tecnologies per informar els visitants sobre on estan ubicats, quantes places hi ha o en quins hi ha disponibilitat”, defensa la regidora vilafranquina. Sánchez creu que la ciutat “ha de ser per passejar” i, per tant, “s’han establert una sèrie d’aparcaments dissuasius gratuïts al voltant de la ciutat”.

“La gent vol aparcar davant de la botiga, però això és impossible perquè al centre de Vilanova no hi ha espai per fer més aparcaments”, manifesta la regidora vilanovina. Al mateix temps, Ribera assegura que la capital del Garraf disposa d’aparcaments dissuasius, però que la gent no els vol utilitzar. “Doneu una volta els dissabtes per Vilanova i veureu que estan buits”, etziba. Per la seva banda, el regidor vendrellenc no veu que l’aparcament sigui el problema principal del comerç. “Pot ser que sigui necessari ampliar les places. De fet, estem acabant de polir aspectes contractuals perquè el carrer Jaume Carner, que es troba a prop del mercat municipal, sigui un nou espai d’aparcament del centre”, anuncia.

Ciutats més atractives

L’administració local sembla que ha trobat un filó en la intel·ligència artificial per resoldre algunes de les problemàtiques que arrossega el petit comerç. En el cas de Vilanova i la Geltrú, per exemple, s’ha hagut de recórrer a la intel·ligència artificial per saber quines zones tenen més trànsit de persones, quin consum fan i quin és el tiquet mitjà de consum. “Quan una persona vol iniciar una activitat econòmica fa un pla d’empresa, però això ha quedat obsolet. Avui en dia tenim eines que poden dir-li a aquest emprenedor que no posi la botiga al carrer on ho vol fer perquè el seu públic no és allà”, apunta Ribera, que assenyala que la IA els permetrà promocionar, per exemple, el carrer Sant Gregori, “que està desert”.

Des de l’Ajuntament de Vilafranca, Sánchez ha argumentat que són coneixedors que hi ha una zona arquitectònicament “excel·lent, cèntrica i ben ubicada per on la gent no passa”, tot referint-se a la plaça de l’Oli, Jaume I i Santa Maria. Per la seva banda, Barrera ha apuntat que la intel·ligència artificial “és important”, però que cal anar més “al fonament”: “L’administració el que ha de fer, com a mínim, és no posar bastons a les rodes als comerços”.

El consens dels representants polítics s’ha trobat en el fet que un dels principals vèrtexs que poden atacar és la millora de l’espai urbà. Concretament, amb la millora de l’embelliment de les zones comercials, la recollida, la neteja i l’enllumenat de la via pública, a banda del treball conjunt amb les diferents associacions de comerciants, impulsant campanyes comercials específiques o activitats i esdeveniments que permetin donar a conèixer les ciutats. “Hem de ser atractius, sinó la gent no vindrà”, conclouen.

Marc Modolell. Arquitecte urbanista. Autor de l’estudi “El compromís urbà de la planta baixa: la reactivació i transformació dels baixos en desús a les ciutats intermèdies catalanes”.

Què et va dur a interessar-te pel tema dels baixos en desús de les ciutats mitjanes catalanes?

Jo estava fent el màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura i havia de fer el projecte final, i m’interessava com funcionava la vida activa de la urbanitat en ciutats mitjanes com poden ser Mataró, Vilanova, Vilafranca, Terrassa o Sabadell. Una de les propostes que em van fer era per analitzar el tema de la planta baixa, perquè els últims anys, per aspectes com el comerç digital o les grans superfícies comercials, hi ha un gran problema. Va ser així com vaig començar a investigar-ho, centrant-me en les ciutats de Mataró, Vilanova i la Geltrú i Terrassa.

Què significa el títol, El compromís urbà de la planta baixa?

És la idea que la planta baixa va més enllà de l’arquitectura de l’edifici, perquè té una responsabilitat amb l’espai públic i amb la urbanitat. És el punt que més afecta l’espai públic, i això fa que hi hagi d’haver una obligació o compromís de tenir la planta baixa activa, perquè això és el que fa que tinguem ciutat. Més enllà del comerç, tenir les plantes baixes actives és el que fa que hi hagi, per exemple, més sensació de seguretat.

Vas copsar realment una davallada els últims anys de l’activitat comercial en aquestes ciutats?

Que hi ha menys plantes baixes actives és un fet i es pot comprovar. Però també és cert que el que hi ha és la sensació que això és així, la sensació que el comerç i la digitalització s’estan transformant tan de pressa, que les plantes baixes i el mateix comerç, sobretot el de proximitat, no tenen la capacitat d’adaptar-se. Hem de pensar que el fet que hi hagi locals buits en plantes baixes no té per què ser dolent, ja que pot voler dir que hi ha canvis en el comerç o que es poden estar fent renovacions. Això sempre que es mantingui en un percentatge d’un 10%. És quan se supera el 30% de locals buits en un carrer quan ja hi ha un efecte contaminador. I la sensació és que cada cop hi ha més carrers que s’apropen a aquest llindar del 70% d’activitat.

Per altra banda, durant un temps es van impulsar una sèrie de normatives urbanístiques en algunes ciutats que prohibien la proliferació d’oficines bancàries o immobiliàries a les zones més cèntriques, amb l’objectiu de protegir el comerç, ja que és una activitat que està moltes més hores oberta i fa més ciutat. El que ha passat és que, amb aquesta evolució tan ràpida del comerç digital, s’han quedat molts locals buits, i en alguns llocs ja s’estan traient aquests límits per a les oficines.

Aquest problema amb la planta baixa varia segons la tipologia de ciutat o segons els barris?

D’entrada s’ha de partir de la base que a la nostra cultura, la planta baixa funciona millor que en altres països, el comerç és força resilient. Ciutats com Mataró tenen un nivell de comerços per habitants semblant al que tenen grans ciutats com Londres, una cosa de la qual no en som gaire conscients. Jo no em vaig plantejar analitzar les diferències entre les ciutats turístiques, que probablement tenen un tipus de comerç diferent, i les ciutats que no ho són. Sí que vaig comprovar que una de les derivades d’aquesta situació és que els carrers principals de les ciutats mantenen l’activitat, però s’estan especialitzant, mentre que als eixos secundaris el comerç està desapareixent més.

Més enllà del comerç i la restauració, quins nous usos es poden donar als baixos dels edificis?

Doncs nous usos que estan apareixent són els espais de coworking o, per exemple, habilitar aparcaments per a bicicletes. També es podria mirar de recuperar certs usos antics que potser s’han estat prohibint, com ara el de la casa-taller, aquell en què tens el teu comerç davant i la teva casa darrere. Això també ajudaria a reduir la mobilitat obligada, perquè cada cop vivim més lluny d’on treballem. Pel que fa a la possibilitat de fer habitatge a la planta baixa, és menys recomanable, perquè és un no-retorn, després ja no ho pots canviar.

Pel que fa a les noves promocions, s’està plantejant un model diferent d’habitatges en aquest context actual?

La veritat és que, investigant les noves promocions, soc una mica pessimista. Cada cop més les noves promocions es fan amb molts inversors que fan edificis sencers i només inverteixen per vendre tan de pressa com sigui possible. Aleshores, el que els surt més a compte és, en lloc de fer cinquanta locals de planta baixa, fer-ne només un i vendre’l a una concessionària, perquè és molt més rendible. Si basem el nostre urbanisme només en el que li surt a compte al mercat, perdrem la ciutat. Hi ha molts països que ja estan limitant això, com Dinamarca.