La consellera de Territori, Sílvia Paneque, admetia aquesta setmana que el nombre de trens disponibles en aquests moments és absolutament insuficient. En concret, la consellera detallava que el 24% del material rodant de Rodalies inventariat no està operatiu, d’acord amb una estimació feta per la Generalitat i Renfe. Aquesta “manca estructural” de trens i el seu envelliment és el que està provocant cancel·lacions, congestions i retards reiterats en el servei, feia saber Paneque.
Però que els catalans estem pagant les conseqüències de trenta anys de desinversió a la xarxa de ferrocarril convencional fa temps que ho sabem. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIRef), de fet, hi ha posat xifres: entre el 1990 i el 2018, amb governs espanyols de tots els colors, es van invertir 60.000 milions d’euros en xarxa d’alta velocitat, i només 3.600 milions en nuclis de rodalies, dels quals 1.700 milions a Cercanías Madrid, 600 milions a Rodalies –sense incloure els Regionals–, i uns 1.300 milions a la resta de l’Estat. Històricament, PP i PSOE han prioritzat l’alta velocitat, sense tenir en compte que l’arribada de l’AVE acabaria perjudicant Rodalies en termes de cost d’oportunitat i provocant una reducció de la seva capacitat –fixeu-vos, per exemple, en el constrenyiment de 4 a 2 vies a l’entrada sud de Sants. La separació entre Adif i Renfe és actualment tan profunda que afecta de forma directa el funcionament del servei, sobretot a l’hora de gestionar les incidències, la informació al client o l’establiment de prioritats de pas en casos de retards. Potser caldria començar a fiscalitzar Renfe, controlant el compliment dels horaris i imposant sancions i mesures de correcció a l’operadora. És el que farien, al cap i a la fi, amb qualsevol altra empresa del país.
Per descomptat, també cal repensar i abandonar projectes que tenen un impacte social i ambiental negatiu, com l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, i fer de la inversió ferroviària la màxima i primera prioritat en matèria d’infraestructures fins que Rodalies, Regionals i Mitjana Distància funcionin amb normalitat. Tot això sense incidir en la cessió de les competències, que és importantíssima i d’especial rellevància per a Catalunya i per als milers d’usuaris que cada dia pateixen aquest desgavell.
