El canvi de paradigma ens porta de manera accelerada cap al totalitarisme global acompanyat de geopolítiques unilaterals, concentració oligàrquica dels poders i un sistema econòmic neoliberal i caducat el 2008. I l’UE, sense l’amic americà, obligada a adaptar-se i augmentar el pressupost de defensa, i educ/sanit/habitatge social… en mode d’espera. Però ens necessiten resilients i amb un kit de supervivència davant escenaris catastròfics. Un kit individual per tres dies amb aliments, medicaments i entreteniments com el joc de l’oca o del calamar, més proper. Però el quid de la qüestió, amb amenaces i preguntes existencials que ens interpel·len, rau en el fet de no oblidar que la supervivència finalment necessita ser col·lectiva/col·laborativa. I recordo com a supervivent que 72 hores o 7 o 2 minuts, són suficients per capgirar-lo tot, fora i endins. Per tant, afegiria al kit les Declaracions Universals dels Drets Humans i de la Mare Terra, ja que formem part d’un sol planeta ferit i som la humanitat. Necessitada de Tribunals Internacionals efectius per parar genocidis, feminicidis i traficants d’armes i persones. I necessitada d’organismes multilaterals i reformats com l’ONU, operatius davant el drama dels refugiats, les minories perseguides o les dones en lluita que visibilitzen periodistes com la Txell Feixas Torras. Consciència planetària: “that is the question”.
Lluís Díaz Ruiz
Vilafranca del Penedès
