Dilluns, en el moment de l’apagada elèctrica, va quedar palès que el silenci és la mare de totes les conspiracions. Hi havia gent que, fins i tot, parlava d’un presumpte atac informàtic, fruit de l’esclat d’una guerra híbrida. Això va fer que molts comerços revisquessin durant unes hores l’angoixa i la necessitat de moltes persones durant la pandèmia de no quedar-se sense paper de vàter a casa.
Potser això no hauria passat si, durant la crisi per l’apagada elèctrica, no s’hagués produït també una apagada informativa per part del govern central i de la Generalitat, que en tot moment va anar a remolc de la Moncloa. Durant vint-i-quatre hores, els ciutadans no van rebre prou informació, ni sobre l’abast del problema ni sobre les seves causes, i això va dificultar l’execució de respostes ràpides a tots els nivells. Donar la cara, per poc que se’n sabés, i mantenir informat el conjunt de la ciutadania era fonamental i no va passar. Aquesta actitud demostra una preocupant manca de respecte cap als ciutadans perquè no es pot gestionar una crisi des del silenci institucional. Val a dir que tampoc ha estat encertat l’oportunisme polític d’aquells que no van esperar ni dotze hores per intentar tombar el govern i fer política amb l’angoixa de les persones. Cal, doncs, més transparència per part de les institucions i arribar fins al final per aclarir les causes de l’apagada amb experts independents. Perquè, com passa sovint, hi ha veus interessades que carreguen contra les energies renovables. La mateixa Red Eléctrica, que encara no ha explicat els motius de la desconnexió, ja ha començat a especular. Segons l’operadora privada –un clar exemple, per cert, de les portes giratòries del PP i el PSOE–, ja ha deixat caure que l’origen podria ser en les “oscil·lacions” en la generació d’energia renovable, particularment fotovoltaica. Però no ens enganyem; treure’s el mort de sobre culpant les renovables és un argument molt simplista.
Sigui com sigui, la jornada del 28 d’abril del 2025 quedarà gravada a la memòria de tots com un dels moments en què la realitat s’imposa amb una cruesa inapel·lable: una apagada massiva que va deixar sense subministrament milions de persones, posant en evidència la sensació d’abandonament que sorgeix en aquests contextos, la fragilitat de les infraestructures i la urgència de plans de contingència. Ja en parlarem un altre dia, si escau, de l’angoixa de no poder carregar el mòbil.
