L’aparador del Penedès

Es preveu que prop d’un centenar d’expositors omplin l’interior del pavelló de la Gamba, la zona exterior i el primer dels espais semicoberts. En aquest sentit, enguany destaca l’Espai Rehabita, que reuneix empreses que oferiran solucions innovadores per rehabilitar un habitatge. Instal·lacions diverses, eficiència energètica, plaques solars, aprofitament i tractament d’aigües, aïllaments, terres, mobiliari, gespa, jardineria i un llarg etcètera. En definitiva, un nou recinte que esdevé una oportunitat única tant per a les persones que volen transformar casa seva com per a aquelles que busquen inspiració o respostes concretes per millorar el seu entorn.

I és que l’habitatge esdevindrà un dels sectors destacats d’aquesta edició de les Fires de Maig, ja que, l’Espai Demo acollirà un gran nombre de sessions informatives relacionades amb la rehabilitació: ajuts, eficiència energètica, compra i lloguer, habitatge cooperatiu, tinences intermèdies com a nova fórmula d’habitatge, i resoldrà els dubtes freqüents sobre contractes de lloguer i els dubtes dels propietaris que volen llogar el seu habitatge. A banda, aquest espai acollirà presentacions, demostracions i tallers dels productes i serveis d’algunes de les empreses expositores en un entorn equipat amb més recursos que els mateixos estands.

Creix la presència de l’automoció

L’automoció és el sector que tindrà més representació a l’aparador del territori. Enguany comptarà amb un total de vint-i-set marques, repartides en un total de trenta-cinc expositors, entre les quals destaca la presència d’un 20% de marques xineses. Un camp que va en creixement, ja que, sis marques més que l’any passat presentaran les últimes novetats en automòbils, vehicles industrials, motocicletes i quads. A més, com a innovació, s’amplia la representació amb el lloguer d’autocaravanes i accessoris d’automoció. També, com a novetat destacada, hi haurà una àmplia exposició de maquinària agrícola per a professionals del camp i aficionats al món rural. Tot plegat, amb una atenció especial als models híbrids, elèctrics i sostenibles.

Aquesta gran varietat fa que aquest sigui un dels sectors referents entre les mostres catalanes, i un espai on trobar els millors vehicles nous amb unes condicions i avantatges molt especials. D’altra banda, es continua celebrant el sorteig de 3.000 euros al qual optaran els compradors que adquireixin un cotxe en el marc de les fires. Un premi ofert pels concessionaris adherits a la campanya amb l’objectiu d’incentivar les vendes i que representa un atractiu més per motivar la compra d’un vehicle nou a l’indret.

Un espai per al mam i la teca

Entre compra i venda, també hi ha un espai per fer un mos i gaudir dels productes del territori. Ubicat a l’exterior que hi ha a tocar del pavelló de la Gamba i el semicobert es podrà trobar la plaça del Vi. Una zona on la Denominació d’Origen Penedès oferirà a degustar els seus vins i escumosos (Clàssic Penedès), juntament amb una selecció d’expositors de formatges, embotits i d’altres productes alimentaris. Aquesta oferta s’amplia amb el carrer de la Gastronomia, que comptarà amb la presència de 13 foodtrucks amb diferents propostes gastronòmiques.

En aquesta edició se’n podrà gaudir durant tot l’horari de les fires. Divendres i dissabte s’allargarà fins a les 22:30 h, és a dir, fins una hora més tard.

Connectar i fer xarxa

Les Fires de Maig 2025 presenten l’Espai Networking, una proposta innovadora i dinàmica, a càrrec de la Cambra de Comerç a l’Alt Penedès i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, pensada per connectar empreses, fomentar el networking i oferir una experiència enriquidora tant a professionals com a la ciutadania. Aquesta zona ofereix un cartell d’activitats que afavoreixin l’impuls de noves oportunitats de negoci, i tanca la programació amb una proposta lúdica, amb un premi per al guanyador: el Trivial de l’Alt Penedès.

En aquest espai també hi participa activament el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, a través del seu Servei d’Empresa i Ocupació, aportant-hi valor amb la presentació de la seva plataforma de networking online “Penedès Connecta”.  Aquesta eina està pensada per fomentar la connexió entre empreses, emprenedors i professionals del territori, facilitant la creació de contactes i col·laboracions més enllà de les activitats presencials de la fira.

El bàsquet, el protagonista de les activitats lúdiques

Els amants del bàsquet tindran un espai a les Fires de Maig. I és que aquest any, coincidint amb el fet que Vilafranca és la Ciutat del Bàsquet Català, la zona lúdica i esportiva

 de l’esdeveniment serà monogràfica. Així doncs, s’oferiran activitats gratuïtes per a infants i famílies, convertint-se en un punt de trobada per a gaudir del bàsquet en un ambient dinàmic i participatiu.

A més de poder utilitzar lliurement les cistelles i pilotes, durant les Fires es duran a terme activitats dirigides pels entrenadors i entrenadores de la S.E. Casal Vilafranca i concursos familiars. Aquestes activitats es realitzaran en franges horàries concretes i es comunicaran per xarxes socials i per megafonia durant els dies de fira. Una zona perfecta per posar a prova les habilitats i competir en un ambient divertit i amigable. A més, tots els participants de les activitats dirigides rebran un obsequi de record per la seva participació.

Amb l’objectiu de potenciar la connexió de les Fires de Maig amb l’activitat comercial del centre de la vila, l’associació Vilafranca Activa ha teixit un parell d’accions perquè un cop finalitzin les activitats del recinte firal, continuïn al centre. Així doncs, el divendres al vespre hi haurà un sopar popular a la plaça de la Vila, que clourà amb un bingo musical. En segon lloc, i al mateix indret, dissabte hi haurà una desfilada de moda i a continuació, a les 22:30 h, es recupera a la plaça Jaume I el concert de Fires. En aquesta ocasió serà a càrrec del Tribut a ABBA. Seguidament, hi haurà música de Dj fins a la una de la matinada.

Cal recordar que per comunicar el centre amb la Zona Esportiva hi haurà un bus llançadora amb parades al carrer General Prim i a la Fassina. El Trenet de la Fira pararà a la rotonda de l’avinguda Catalunya amb Pla del Diable i a la plaça Penedès.

La transformació digital de la viticultura és el fil conductor de la jornada tècnica “Tecnologia i innovació en la maquinària agrícola. Cap a una vinya 4.0”, coorganitzada per l’Associació de Viticultors del Penedès i Innovi, el Clúster Vitivinícola Català. Aquesta jornada té lloc aquest divendres, 16 de maig, a l’Auditori Maria Rosa Juncosa de Vilafranca del Penedès.

Al llarg del dia, experts del món acadèmic, empresarial i tecnològic compartiran els últims avenços en robotització, digitalització, agricultura de precisió i connectivitat amb l’objectiu de fer realitat una vinya més eficient, sostenible i tecnològica. L’activitat inclourà demostracions pràctiques, ponències i espais de trobada entre professionals del sector.

Destaca, entre altres, la conferència d’Emilio Gil, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, sobre el futur de la maquinària agrícola, o la conferència “Variabilitat de les propietats del sòl i efectes sobre el vigor de la vinya en el Penedès”, a càrrec de José Antonio Martínez, catedràtic de la Universitat de Lleida i director de la Càtedra Timac Agro. Aquestes dues xerrades se sumen a la desena d’actes que s’han programat per aquest divendres, de 9 a 14.30 hores, a l’auditori.

Els organitzadors assenyalen que es tracta d’una jornada “imprescindible per a viticultors, tècnics i empreses que vulguin estar al dia de les últimes tendències en innovació vitícola”. Per assistir-hi, cal fer inscripció prèvia a través de la plataforma RuralCat.

Segons el balanç de la darrera edició, les Fires de Maig van generar un impacte econòmic de 3,4 milions d’euros, un 82% del qual es va quedar en l’àmbit local i comarcal. A més, l’informe indica que per cada euro invertit en les fires, hi va haver un guany de 23,80 euros.

En total hi van participar 105 empreses i el sector del comerç i serveis va ser el que va tenir una major presència, amb un 40,95% del total de participants, seguit pel sector de l’automoció amb un 32,38%. Unes jornades que van visitar prop de 31.000 persones i que va ser valorada amb una puntuació de 8,05 sobre 10.

La diada castellera de Fires de Maig és sempre una bona excusa perquè Castellers de Vilafranca i Xicots portin a plaça nous castells, i gairebé sempre suposa un punt d’inflexió per a les dues colles abans de l’estiu, quan la temporada agafa un ritme vertiginós.

Els verds, que arriben a la cita amb la moral pels núvols després d’estrenar el primer castell de 9 de la temporada, el 3 de 9 amb folre, volen tornar a bastir-lo diumenge a la plaça de la Vila, i acompanyar-lo, molt probablement, d’una altra estrena: el 4 de 9 amb folre. Molts pensaven que a Cal Figarot s’ho estaven prenent amb calma, però la realitat és que les sensacions són molt bones. El 3 de 9 folrat la setmana passada a casa i a Sants ha estat la confirmació que la colla es troba en estat de gràcia, i que la feina de renovació de canalla i de diverses peces clau a castells com el mateix 3d9f no s’ha notat gaire a plaça. Més enllà dels dos castells de nou, els Castellers de Vilafranca també volen aixecar diumenge el 5 de 8, el que seria el segon del curs.

La gran incògnita és si es podrà veure el pilar de 6 per Fires. Aquesta temporada, els verds també s’han vist obligats a generar un nou pilar per la part de dalt, després d’una baixa important al pis de quarts. “És més fàcil fer canvis a un 3d9f que a un pilar de 6, perquè al pilar la feina és molt específica i sempre la fan els mateixos”, diu el cap de colla dels verds, Àngel Grau, que afegeix que la colla haurà de fer una feina “molt meticulosa” per consolidar la nova alineació del pilar.

Per la seva part, els Xicots de Vilafranca ho tenen molt clar: volen portar tres castells de set i mig a l’actuació de diumenge, i incloure la torre de 7. Una torre que dissabte passat no van poder plantejar-se a causa de la baixa d’un dels segons. Però si tot va com ha d’anar, la cap de colla dels Xicots, Tamara González, ha confirmat que la portaran a plaça. “És el castell que tenim més a l’abast”, ha dit. L’any passat, els Xicots van descarregar la torre en set ocasions, però aquesta temporada només l’han pogut carregar un cop, a Sant Joan de Mediona.

Un altre castell que podrien treure aviat és el 4 de 8. Té bones mides, però González no vol arriscar-se a estrenar dos castells el mateix dia a la plaça de la Vila. “Per a nosaltres, emocionalment aquesta plaça és una mica dura”, ha reconegut la cap de colla, que avança que el carro gros podria arribar, segurament, el primer de juny, en el marc de la diada Joan Sol.

Els Falcons també volen dir la seva per Fires

Els Falcons de Vilafranca afronten, dissabte 17 de maig, la seva primera gran diada a casa, després de la seva actuació a Sant Cebrià de Vallalta i a la Mostra Intercultural de Construccions Humanes. La colla falconera, de fet, no farà grans canvis del programa que van plantejar dissabte passat a la plaça de la Vila, on van estrenar l’escala de 9, el pilar de 5 i la piràmide drets de 5. L’objectiu és repetir aquestes construccions i afegir-ne la pira 5×5, que ja van estrenar-la a Sant Cebrià. L’actuació dels Falcons de Vilafranca està prevista a dos quarts de set de la tarda al recinte firal.

Joan Solà. Botiguer jubilat, expresident de Centre Vila i pregoner de les Fires de Maig 2025

Joan Solà i Sebastià és la tercera generació d’una família comerciant que des de 1927 regenta la botiga Teixits Solà, a Vilafranca. En aquest establiment hi va treballar des dels 15 fins als 67 anys, que es va jubilar.

Vostè va ser el primer president de l’associació de comerciants Centre Vila. Quants associats hi havia en els seus inicis?

Havíem tingut a la vora de 300 comerços associats, i només del centre.

Ha canviat el panorama… Ara costa que els establiments s’hi adhereixin.
És una llàstima que la gent no cregui en aquestes associacions que, precisament, es creen per defensar el comerç.

Com a primer president de Centre Vila, va haver de picar molta pedra per donar a conèixer l’associació?

La veritat és que hi vam estar molt a sobre, vam treballar-hi molt i hi vam dedicar moltes. Però tot venia bastant de cara, perquè la Generalitat, veient que el teixit comercial estava en risc, va animar-nos a organitzar-nos i hi va destinar recursos.

Al llarg dels seus gairebé cinquanta  anys d’experiència, deu haver vist evolucionar molt el comerç. Hi ha hagut algun (o alguns) punt d’inflexió?
Al principi tot anava vent amb popa, però amb l’arribada dels centres comercials, internet i el que alguns anomenen “locomotores comercials”, la competència va anar creixent.

Pel to que utilitza, sembla que no està gaire d’acord amb el terme “locomotora comercial”…

És que més que locomotores, són llops que se’t llencen a sobre i et trepitgen. S’aprofiten de la inèrcia dels centres comercials que hem fet els botiguers locals i quan els demanes que col·laborin, no ho fan mai. Però, malgrat tot, resistim.

Resiliència.

El comerç local no té res a veure amb els grans centres comercials, té una capacitat d’adaptació molt més gran i, evidentment, els serveis que ofereix tampoc: les botigues de proximitat t’atenen personalment, t’assessoren, coneixen i entenen les teves necessitats… A més, ho deixen tot aquí. El comerç local reverteix en el territori, no és una aspiradora que s’ho endú tot a fora.

El comerç local és viu, però pateix. Cap a on ha de caminar per sortir de l’atzucac?

Un dels grans problemes del comerç local és el preu dels lloguers dels locals. Els propietaris s’aprofiten per cobrar lloguers que moltes vegades no són assumibles i que fa que els botiguers pateixin. L’altre gran problema que hi ha són les grans botigues que viuen al marge del comerç local.

Internet és un problema?

És un altre tipus de venda. Sovint se’ns ha dit que hauríem de vendre on line, però jo considero que aquesta no és la nostra guerra. La nostra és atendre a peu de carrer.

Creus que l’administració pública fa prou per al comerç de proximitat?

Hauria de fer molt més. Ja fa vint anys, quan Josep Huguet era conseller de Comerç, que ens deien que el Govern estudiava tirar endavant la Llei de l’A Peu que permetria considerar una zona limitada de les ciutats per promocionar el comerç, és a dir, fixar una zona on tots els establiments que hi estiguessin haguessin de pagar per tenir els carrers nets, ben il·luminats, etc. on els propietaris amb locals tancats paguessin més impostos per promoure que els locals estiguessin oberts…

Parlem ara de les Fires de Maig. Com el comerç, les fires també han anat canviant. Cal que evolucionin més? 

Les Fires han canviat molt i ens han cuidat molt poc als que érem expositors. En el seu moment, i cansat de tenir al voltant estands de venda agressiva que només molestaven, vam decidir no tornar a les fires. Ningú ens va preguntar el perquè ni si ho podíem revertir. Es van limitar a la comoditat, a substituir un estand per un altre. El nostre cas no és aïllat, ha passat a la major part dels comerços que hi participàvem anys enrere.

Us heu sentit poc cuidats?

Molt. Anar a les Fires és una inversió de diners, de personal i de productes. Ser-hi és un gran esforç per al petit comerç i considero que no se’ns ha cuidat.

Cap a on han d’anar les Fires de Maig?

Han de canviar o, com a mínim, se n’ha de parlar. Un dels canvis que es podrien fer és traslladar-ne una part al centre, si no ens trobem que hi ha gent passejant pel casc antic que s’assabenta que són fires perquè diumenge hi ha castells a la plaça. Anar a la zona firal va ser una gran solució quan no hi havia aparcament, però ara ja en tenim.

Però hi ha sectors que prefereixen les prestacions que els ofereix un pavelló firal…

Podrien continuar-hi estant. Jo proposo fer un recorregut que surti del pavelló firal, amb l’automoció i la maquinària gran allà, que segueixi amb el sector agrícola al Parc de Sant Julià i que continuï amb tota l’artesania i alimentació per l’avinguda Catalunya fins, per exemple, Hermengild Clascar. Arribats al centre, que  comencin els expositors del comerç local, el de Vilafranca. Perquè, no ho oblidem, parlem de les Fires de Maig o dels Enamorats, de Vilafranca.