Era l’any 1312 quan el mercader Valentí Robert de Vilafranca confessava davant el representant del rei que era posseïdor d’una terra situada a la Pelegrina, en un indret conegut com el fossar dels sarraïns. Hi pagava cens al rei de dotze diners el dia de la festa de Sant Miquel, al setembre. Això no vol dir necessàriament que el fossar encara complís, en aquell any, la funció d’enterrament de sarraïns, tot i que tampoc no es pot descartar del tot.
Tothom sap que, cap a l’any 711, hi hagué diverses invasions àrabs a la península Ibèrica, liderades per personatges com Tariq ibn Ziyad, Musa ibn Nusayr o Abd al-Aziz, el qual ocupà Tarragona i Barcelona entre els anys 712 i 713. En els anys posteriors, fins a la conquesta de Barcelona per Lluís el Pietós (801), les comunitats àrabs van conviure amb els aloers —els pagesos que ja habitaven les terres del Penedès.
Recordem que a Vilafranca hi havia el carreró (ara anomenat correló) dels sarraïns, situat en una de les entrades del call jueu. El 1323 hi trobem documentats sarraïns com Galip Fuster, Alí Dalpicat i Alí Cobretorer, aquests dos últims treballant en obradors.
Alguns jueus que vivien al call tenien origen àrab. A la documentació de la vegueria del Penedès de l’any 1275, trobem sovint Jucef Salomó identificat com a sarraí, tot i tenir un nom jueu, i residint al call de la vila.
El 1279, el rei Pere es dirigí al recaptador del bovatge —un impost aplicat a la possessió de bestiar a l’inici del seu regnat— per tal que també el cobrés als sarraïns batejats.
Barcelona era un mercat destacat de compra i venda d’esclaus durant la baixa edat mitjana. La majoria d’esclaus eren sarraïns, i es dedicaven a feines domèstiques en llars de famílies de mercaders i comerciants benestants, així com a treballs en diversos obradors. Alguns d’aquests esclaus arribaren a Vilafranca, i, un cop alliberats o morts, és possible que desitgessin ser enterrats al fossar.
Durant els segles XIV i XV, el topònim “fossar dels sarraïns” continua apareixent en la documentació. L’any 1400, el mercader Pere Massana posseïa una terra situada a la quadra de la Pelegrina, sota el fossar dels sarraïns, cosa que indica que el topònim encara era viu. Una altra referència, de l’any 1426, indica que una terra situada al fossar limitava amb el camí que puja a la muntanya de Pacs. Durant el segle XVI ja no trobem el topònim del fossar dels sarraïns en documents.
Les nostres comarques conserven molts noms d’origen àrab. Alguns exemples són Gelida, Calafell, Mediona, la Ràpita, Lavit, la Múnia o Garraf.
http://elpenedesmedievaljb.blogspot.com.es/
