DDes que va declarar la guerra a Palestina, el 8 d’octubre de 2023, l’exèrcit hebreu ha assassinat 50.000 persones, una tercera part dels quals, infants. Fa 19 mesos que Gaza és un infern de destrucció, Israel massacra la població civil contínuament, sense treva i amb absoluta impunitat. El govern Netanyahu (amb dos partits ultranacionalistes dins) executa fil per randa el seu pla inicial d’ocupar tota la Franja i arraconar la població al sud. La població que sobrevisqui, perquè l’ofensiva no s’atura.
Els palestins fa mesos que moren sota les bombes que cauen arreu; no hi ha espai segur, ni hospital o escola que se salvi del terror israelià. Les bombes han assolat també el 82% de les terres de cultiu, s’han perdut el 75% de les oliveres i el 95% del bestiar ha mort. Israel ha privat de qualsevol mitjà bàsic de subsistència la població de Gaza, però no en té prou. Si abans que comencés la guerra cada dia accedien a la Franja 500 camions amb ajuda humanitària, des de fa dos mesos i mig l’estat hebreu no permet l’entrada dels combois. Israel està matant els civils de gana. La situació és tan límit que aquesta mateixa setmana l’ONU alertava que, si no es reben aliments de forma immediata, podrien morir de desnutrició fins a 14.000 nadons. Matar la població de fam és d’una violència extrema, de fet, és un crim de guerra específic recollit a les Convencions de Ginebra i a l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional. També l’ONU, en la resolució 2.417, condemna “la inanició de civils com a mètode de guerra”.
Fa 19 mesos que presenciem un genocidi en directe i encara no s’ha dut a terme cap acció determinant per aturar-lo. La societat civil sembla despertar i aixecar la veu cada vegada més, conscient que el silenci i la indiferència són absolutament inacceptables davant una atrocitat com aquesta. Per la seva banda, la comunitat internacional comença a moure fitxa. La UE s’ha compromès a “reconsiderar” l’acord d’associació bilateral en comerç i altres assumptes amb Israel. A Europa (i exceptuant sempre els partits d’ultradreta que amb, una ceguesa vergonyosa, es neguen a condemnar les atrocitats d’Israel) cada vegada són més els països que demanen anar més enllà d’aquesta mesura. Ara bé, fins que a l’altra banda de l’Atlàntic els Estats Units no emprengui alguna mesura sancionadora contra el seu etern aliat, Israel no tindrà aturador. Fins que això passi, no ens cansem d’alçar la veu i denunciar aquesta barbàrie, si us plau.
