A tocar de casa (2025)

El Penedès és molt més que una regió vitivinícola: és una terra amb ànima, on el cultiu del raïm forma part indestriable de la seva identitat, cultura i paisatge. Amb una tradició mil·lenària, aquest territori ha sabut preservar i evolucionar el seu llegat vinícola fins convertir-lo en una referència de qualitat reconeguda arreu del món. Actualment, més de 300 cellers escampats pel territori elaboren vins, caves i escumosos d’alt nivell, alguns dels quals compten amb una llarga trajectòria familiar que es remunta a diverses generacions.

Amb el pas dels anys, i especialment en l’última dècada, molts d’aquests cellers han obert les portes al públic amb una aposta clara per l’enoturisme. Aquest model d’experiència convida els visitants a descobrir no només el producte final, sinó també el territori, les persones i les històries que hi ha darrere de cada ampolla. L’objectiu és oferir vivències autèntiques que connectin amb els sentits, l’emoció i la natura.

Propostes per a tots els gustos

Actualment, prop d’una setantena de cellers al Penedès ofereixen activitats enoturístiques de manera regular. L’oferta és tan variada com atractiva, pensada per adaptar-se a tota mena de públics: des de famílies amb infants fins a parelles, grups d’amics o visitants internacionals. Ja sigui per fer una escapada de cap de setmana, celebrar una ocasió especial o, simplement, desconnectar de la rutina, el Penedès proposa experiències de tota mena.

Les visites guiades tradicionals –amb recorregut per les vinyes, les instal·lacions i tastos dirigits– continuen sent molt valorades, però avui dia els cellers han ampliat horitzons amb propostes creatives i singulars que van molt més enllà. Són experiències que combinen el vi amb altres àmbits com la gastronomia, la natura, la salut, la cultura o l’educació, i que converteixen cada visita en una vivència única.

Per als amants del bon menjar i les sensacions gurmet, el Penedès ofereix autèntics paradisos gastronòmics: maridatges amb formatges de proximitat, ostres fresques, embotits tradicionals o foie artesanal. També hi ha propostes més sofisticades, com tastos verticals de collites antigues o safaris gastronòmics amb tapes gurmet en entorns naturals privilegiats.

Si el que busques és contacte amb la natura i benestar, pots recórrer els camins entre vinyes a peu, amb bicicleta, a cavall, amb 4×4 o amb vehicles clàssics com els Mehari. Altres activitats combinen el paisatge amb la serenor interior: sessions de ioga, meditació o mindfulness entre ceps conviden a reconnectar amb un mateix. I a la nit, algunes propostes et porten a tastar vins sota el cel estrellat, amb explicacions d’astrònoms professionals que afegeixen una dimensió còsmica a l’experiència. Per als més aventurers, dormir entre vinyes en un glàmping de luxe ofereix una forma singular de viure la vinya, envoltat de silenci i natura. També hi ha activitats amb animals, com pícnics compartits amb alpaques, una experiència sorprenent que captiva petits i grans.

Aprendre i experimentar també és enoturisme

El Penedès també és un espai ideal per a aquells que volen aprofundir en el coneixement del món del vi. Molts cellers ofereixen tallers d’iniciació al tast, sessions pràctiques per aprendre a reconèixer aromes, textures i varietats; degustacions comentades per enòlegs, i tallers de degorjat, una de les tècniques més espectaculars en l’elaboració del cava. A més, cada cop més elaboradors aposten per una viticultura sostenible i regenerativa, i comparteixen els seus coneixements en activitats educatives on s’expliquen pràctiques com la biodinàmica o la integració d’animals en l’ecosistema de la vinya. I si vols endur-te un record personalitzat, també pots crear el teu propi cupatge i embotellar-lo, posant-hi nom i etiqueta.

Enoturisme familiar: una experiència per viure plegats

Els més petits també tenen el seu espai en l’enoturisme del Penedès. Hi ha activitats pensades per despertar la seva curiositat i apropar-los al món rural i al cicle del vi d’una manera lúdica i educativa. Poden conèixer animals de granja que conviuen a les vinyes, jugar a ser romans en recreacions històriques, pintar amb vi com a veritables artistes o seguir tot el procés màgic que transforma el most en cava. És una manera d’aprendre i passar-ho bé en família, creant records compartits i fomentant valors com la sostenibilitat i el respecte per la natura.

Imaginem per un moment una tarda de primavera o d’estiu. El sol comença a baixar, la brisa suau fa ballar les fulles dels ceps, i tu estàs assegut en una terrassa amb vistes a un paisatge que sembla tret d’una postal. Vinyes que s’estenen fins a l’horitzó, una copa de vi o cava a la mà, i un petit aperitiu per picar. Aquesta escena, tan senzilla com evocadora, s’ha convertit en una de les experiències més preuades del nostre territori.

Els wine bars són espais habilitats dins dels mateixos cellers on es poden tastar vins a copes, sovint acompanyats de tapes o propostes gastronòmiques senzilles però molt ben escollides. És una manera informal, propera i relaxada d’apropar-se al món del vi, i s’ha convertit en una proposta que guanya cada cop més seguidors, tant entre els visitants com entre locals que volen gaudir d’una estona especial sense haver d’allunyar-se gaire de casa.

Aquesta tendència, que té el seu origen als Estats Units, a les famoses rutes vinícoles de Califòrnia, ha arrelat amb força al nostre territori, especialment després de la pandèmia. Llavors, es buscaven espais oberts, tranquils, amb poc aforament i a l’aire lliure. I els cellers van saber adaptar-se ràpidament a aquesta nova realitat. Ara, els wine bars han deixat de ser una alternativa puntual per convertir-se en una peça clau de l’oferta enoturística de la zona.

La màgia dels wine bars rau en la seva senzillesa. No cal fer una visita guiada per tastar el vi, tot i que molts cellers ofereixen també aquesta possibilitat. Només cal arribar, seure i deixar-se portar pel moment. L’experiència pot ser tan curta o tan llarga com es vulgui, però sempre deixa aquell regust d’haver viscut una cosa especial. A més, molts d’aquests espais estan pensats per acollir parelles, grups d’amics o famílies, amb propostes adaptades a tots els públics. Els caps de setmana, per exemple, és habitual trobar-hi opcions per fer un vermut, brunchs de proximitat o tapes que mariden a la perfecció amb les referències del celler. Tot plegat, en un ambient relaxat, sense presses, i amb l’encant de poder conversar directament amb les persones que coneixen millor el producte.

Per als cellers, obrir un wine bar representa molt més que oferir tastos. És una porta d’entrada al seu univers, una manera d’establir un vincle amb el consumidor des d’un vessant emocional i vivencial. Explicar el vi al lloc on neix, fer-lo entendre en context, és una eina potentíssima per donar-li valor i per fidelitzar un públic que sovint no és expert, però que busca viure noves experiències. I és que hi ha quelcom gairebé terapèutic en aquests moments: desconnectar de la rutina, reconnectar amb el territori i descobrir vins nous sense complexos. Sovint, després de tastar, els visitants marxen amb alguna ampolla sota el braç i, encara més important, amb ganes de tornar-hi.

Així doncs, si encara no heu fet parada en un wine bar de la zona, potser ha arribat el moment de descobrir-los. N’hi ha de petits i acollidors, altres amb vistes espectaculars, alguns amb música en directe, i tots amb la mateixa essència, compartir el vi d’una manera autèntica, propera i en un entorn que convida a gaudir. Abans de visitar-ne un, és recomanable consultar el web del celler o trucar-hi per saber si cal fer reserva.

Situada en plena natura i en un entorn únic i singular, Finca Montrubí s’ha convertit en una destinació enoturística de referència a l’Alt Penedès. I tot plegat, a partir d’una aposta fonamentada sobre tres grans pilars: un celler actiu, pioner en la recuperació i vinificació de la varietat autòctona sumoll; un restaurant que aposta decididament per la cuina de proximitat i de quilòmetre zero; i un allotjament rural de cinc estrelles pensat per oferir una experiència integral per als qui busquen viure el Penedès amb els cinc sentits.

Els reconeixements ho avalen. El premi a Millor Projecte d’Enoturisme 2025 per La Guía de Vinos de La Vanguardia, i a Millor Projecte d’Enoturisme de Catalunya 2024 als Premis Vinari validen una aposta sòlida per un model d’enoturisme innovador, sostenible i plenament arrelat al Penedès, una de les regions vitivinícoles per excel·lència del país.

Un celler amb identitat pròpia

El celler treballa exclusivament amb vinyes pròpies i varietats tradicionals de la regió, com xarel·lo, macabeu o sumoll. El resultat són vins blancs, rosats, negres o ancestrals, també dolços, amb molta personalitat que trobarem en etiquetes com el White, el Black o l’Ancestral Rosé. Entre els grans referents vinícoles de la casa; el Gaintus Vertical, un monovarietal de sumoll que precisament enguany celebra les 25 anyades i que recentment ha estat reconegut amb 95 punts a la Guía de Vinos. Les visites guiades per la Finca permeten passejar per les vinyes, conèixer de prop el procés d’elaboració i tastar els vins en un entorn tranquil i acollidor i ben cuidat.

Gastronomia de proximitat amb una essència contemporània

El restaurant es troba a El Xalet 1902, una antiga masia rehabilitada amb molt d’encant. La carta es basa en productes locals i de temporada, alguns dels quals collits del seu propi hort, i amb plats que reinterpreten la cuina catalana de sempre amb un toc contemporani. L’experiència gastronòmica es complementa amb maridatges pensats per donar a conèixer i fer valdre els vins del celler i amb unes fantàstiques vistes a la piscina privada i a les vinyes que envolten el Xalet.

Casa Gran 1771: un allotjament rural de cinc estrelles

Per als qui volen allargar l’experiència, la Casa Gran 1771 ofereix un allotjament exclusiu amb només deu habitacions i l’acompanyament precís que garantirà la màxima comoditat i excel·lència. El confort, els serveis d’un establiment de cinc estrelles se sumen a la pau d’un entorn rural que el fan l’opció ideal per a escapades en parella, trobades entre amics o qualsevol amant del vi i la natura que busqui uns dies de calma i reconnexió.

Un projecte a descobrir

Finca Montrubí representa un model d’enoturisme únic que combina sostenibilitat, qualitat i arrelament al territori. Una manera d’entendre el turisme del vi que suma valor al territori i que continua recollint reconeixements arreu. Avui dia, és una proposta que aporta valor al paisatge, als vins i a una manera d’entendre l’hospitalitat i les escapades rurals.

Un dels principals valors que té el Penedès és el seu paisatge. Un territori ple de contrastos, però que combina sense problemes les grans extensions de vinya amb els boscos i els camps, sense oblidar les platges del litoral. Vilanova i la Geltrú, Cunit, Calafell o els barris marítims del Vendrell, són destinacions ideals per a qui busca una experiència enoturística diferent, en què la cultura del vi es fusiona amb el patrimoni marítim, les activitats nàutiques i paratges naturals privilegiats.

Amb més de vint quilòmetres de platges de sorra fina i aigües poc profundes, aquestes poblacions ofereixen un entorn privilegiat per relaxar-se o practicar tota mena d’activitats a l’aire lliure. La vela lleugera, el submarinisme, el pàdel surf o el caiac són algunes de les propostes més reclamades entre els amants del mar i de l’aventura.

Però el mar no és només escenari de lleure: també és cultura i memòria viva. A Calafell, l’Ecomuseu del Mar ofereix un recorregut pels oficis tradicionals vinculats a la pesca i la navegació, tot fent valdre la història marinera del municipi. A Vilanova i la Geltrú, l’Espai Far, situat al far de Sant Cristòfol, és una parada obligada per conèixer la relació entre la vila i la mar, amb una col·lecció d’embarcacions històriques i objectes marítims. Just al costat, el port pesquer encara és actiu i es pot visitar per veure l’arribada de les barques i la subhasta del peix.

Les platges dels barris marítims de Sant Salvador, Coma-ruga i el Francàs constitueixen una de les principals atraccions del Vendrell. El seu passeig marítim, de fet, encara conserva algunes cases d’estil noucentista i els antics magatzems d’aiguardent.

Patrimoni i cultura a tocar del mar

Aquestes poblacions no només són atractives per la seva oferta marítima. També conserven un important patrimoni històric i cultural que mereix ser descobert. A Vilanova, el Museu del Ferrocarril de Catalunya sorprèn petits i grans amb la seva col·lecció de locomotores i vagons, mentre que el Museu Víctor Balaguer, un dels més antics de Catalunya, atresora obres de grans noms de la pintura catalana i espanyola del segle XIX, a més d’una singular col·lecció d’art egipci. Cunit també guarda joies patrimonials com el seu castell medieval o la parròquia de Sant Cristòfol, datada del segle XVIII.

El litoral penedesenc és, doncs, molt més que una destinació de sol i platja. És un espai on la cultura, la gastronomia i el vi troben un escenari privilegiat, oferint al visitant una proposta d’enoturisme completament diferent.

Vilafranca del Penedès, la Capital del Vi, és una ciutat amb caràcter. Un caràcter forjat per la vinya i el vi, les seves tradicions, el seu patrimoni arquitectònic, la seva gastronomia, la seva gent i els seus esdeveniments. Aquest caràcter polièdric ofereix un bon ventall d’oportunitats per visitar-la, conèixer-la i gaudir-la.

Per anar obrint boca de manera espectacular podríem començar pel Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, un espai renovat que us permetrà endinsar-vos en el món del vi de forma amena i interessant. Un altre espai recomanable és el que us permetrà viure la festa major de Vilafranca més enllà dels dies propis de la seva celebració (del 29 d’agost al 2 de setembre). Parlem de la Casa de la Festa Major.

Dues joies del patrimoni vilafranquí se situen entre els imprescindibles a visitar a la vila. Es tracta del Retaule de la Mare de Déu i de Sant Jordi, obra del segle XIV atribuïda a en Lluís Borrassà i ubicada a l’església de Sant Francesc, i del conjunt escultòric del “davallament de la Creu”, una escultura modernista de Josep Llimona que trobareu a la cripta de la Basílica de Santa Maria. I si voleu conèixer uns dels espais més carismàtics d’aquesta basílica, aprofiteu les visites guiades que es realitzen, per poder gaudir d’una bella posta de sol, al capdamunt del campanar.

Si ets dels que t’agrada caminar, tens la possibilitat de realitzar algunes de les rutes (n’hi ha fins a onze!) que, partint de la vila i anant entre vinyes, et porten a diferents indrets del territori. O bé escollir alguna ruta urbana: la modernista, la medieval o la que porta per nom Petjades del Vi.

Com que aquest any Catalunya és la Regió Mundial de la Gastronomia, no podem deixar de convidar-vos a assaborir el producte de proximitat, abanderat pel vi de la DO Penedès i el gall del Penedès amb IGP, en els diferents establiments de la vila.

No us oblideu dels castells! A veure si teniu la sort de poder viure en directe una diada castellera…, i si no, podeu assistir a un dels nombrosos assajos de les colles vilafranquines i viure l’esperit que envolta aquestes construccions.

Vilafranca és això i molt més, no us ho podeu perdre! Més informació a l’Oficina de Turisme (c. Hermenegild Clascar, 2), per email a [email protected] o bé al web www.turismevilafranca.com.

Al Penedès es poden descobrir rutes patrimonials molt diverses que abracen mil·lennis d’història. Des de vestigis de l’antiguitat com el jaciment paleontològic dels Casots (Subirats) o l’important assentament iber de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès), fins a rutes que ens endinsen en el passat medieval, l’arquitectura modernista o episodis clau de la història més recent. Aquest patrimoni viu ens convida a conèixer el territori a través del temps.

Els amants de la prehistòria trobaran al nostre territori l’oportunitat de fer-se una idea de com era el paisatge i quins animals habitaven el Penedès fa 16 milions d’anys gràcies al jaciment paleontològic dels Casots. Altres jaciments, com els d’Olèrdola, la Font de la Canya o Banyeres del Penedès, permeten descobrir la important petjada que els ibers van deixar en aquesta contrada.

Del passat medieval…

Són molts els pobles i viles que reivindiquen i difonen el seu passat medieval a través de rutes. A Vilafranca del Penedès, a la ruta medieval tradicional que transcorre pels principals espais que expliquen la creació de la vila, s’hi suma una experiència en 3D que combina la visita física amb punts de realitat virtual a la plaça Jaume I, de la Vila i el Claustre de Sant Francesc i que permeten al visitant reviure l’aspecte i ambient de la vila medieval, fent del patrimoni una experiència immersiva i educativa. A tocar del riu Foix, Castellet conserva l’essència dels antics pobles medievals, una visita que es complementa amb grans estructures que rememoren oficis i tradicions.

També s’organitzen visites guiades al Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, una joia del romànic català situada al cor del Penedès. Amb més de mil anys d’història, conserva una majestuosa torre campanar i elements visigòtics que sorprenen els visitants. Passejar pel seu entorn evoca la pau i la força espiritual de l’època medieval. És una parada imprescindible per als amants de la història, l’arquitectura i la cultura del territori.

…a l’eclosió del Modernisme

El ressò del progrés i de l’empenta de la burgesia vitivinícola del segle XIX ressona encara avui a través de les rutes modernistes que esquitxen el territori. Aquest llegat, fruit d’un període de creixement econòmic i transformació social, es fa especialment visible en poblacions com Sant Sadurní d’Anoia, Gelida i Vilafranca del Penedès, on l’arquitectura modernista es converteix en fil conductor d’un relat cultural fascinant.

A Sant Sadurní d’Anoia, una completa audioguia convida a descobrir tretze edificis emblemàtics d’aquesta època, mentre que a Gelida, cada mes s’organitza una ruta pel nucli antic que posa en relleu com el modernisme va arrelar entre les famílies benestants del municipi, deixant una empremta singular en el paisatge urbà. Vilafranca, per la seva banda, ofereix una ruta teatralitzada que permet submergir-se en l’esperit del moviment cultural de finals del segle XIX. L’itinerari inclou visites a l’interior de dues joies del modernisme local: la Casa Miró i la Casa Freixedas, autèntics exponents de l’estètica i el refinament de l’època.

Aquestes propostes no només permeten redescobrir el patrimoni arquitectònic, sinó també entendre millor la societat que el va fer possible: una burgesia que, gràcies al vi i al cava, va transformar el paisatge i va deixar una herència que avui es reivindica amb orgull.

Més enllà dels nuclis urbans, el Baix Penedès ofereix diverses rutes de gran valor patrimonial: les construccions de pedra seca, una tècnica ancestral que ha modelat el paisatge agrícola de pobles com Santa Oliva, Calafell o l’Arboç. Murs, cabanes i marges s’aixequen sense cap material de cohesió, només amb l’enginy i la destresa dels pagesos d’abans.

Al Penedès, la música ha aconseguit fer-se un forat i trobar escenaris únics entre vinyes, cellers i també a tocar del mar. La combinació d’experiències enoturístiques, amb una programació musical diversa i de qualitat, ha fet del territori un destí cultural de primer ordre. Al llarg de l’any, festivals de diferents gèneres i formats s’estenen per tot el Penedès, oferint una experiència sensorial completa.

Un dels festivals amb més encant és el Festival Música a les Vinyes, que se celebra cada estiu a Subirats. Aquesta proposta uneix tastos de vins locals amb concerts de música clàssica i contemporània en un entorn natural privilegiat. El festival, impulsat per l’Ajuntament, s’ha convertit en una cita imprescindible per als amants de la música i el bon vi.

Un altre referent ineludible és el Festival Pau Casals, al Vendrell, que homenatja la figura del mestre. Amb una programació centrada en la música clàssica i de cambra, el festival té lloc a l’Auditori Pau Casals que, en un ambient íntim, acull intèrprets de renom internacional.

A Vilanova i la Geltrú, la música també es viu amb intensitat i varietat. El FIMPT (Festival Internacional de Música Popular i Tradicional) és una proposta singular que aposta per les músiques del món i les arrels folk. En clau més contemporània, el Vida Festival ha guanyat prestigi amb una programació indie i alternativa en un entorn natural, mentre que el Tingladu manté un esperit festiu i reivindicatiu amb artistes de l’escena catalana.

A Sitges, el Festival Jardins Terramar afegeix una nota sofisticada a l’estiu penedesenc. Amb un cartell eclèctic que combina figures consagrades i noves veus del pop, rock i jazz, el festival es desenvolupa als jardins noucentistes del Terramar, a tocar del mar.

Vilafranca del Penedès, capital vinícola per excel·lència, acull un dels festivals més singulars del país: el Vijazz. Aquesta trobada estival combina el millor del jazz amb una gran fira de vins i caves. Al mateix municipi, el festival Musicveu, organitzat per la Fundació Pinnae, porta música de diferents estils a espais emblemàtics com cellers modernistes, claustres i espais singulars, amb finalitats solidàries.

També mereixen menció festivals de petit format que aposten per la proximitat i la qualitat, com el Vigralla, a Sant Cugat Sesgarrigues, amb una programació que combina tradició i contemporaneïtat, o el Cicle Cava Jazz, a Guardiola de Font-rubí, on el jazz es marida amb caves d’autor i gastronomia local, creant una experiència multisensorial.

El Penedès és paisatge, vinya, vi i escumosos, és cultura, tradició i patrimoni relacionat amb aquesta idiosincràsia vitivinícola. Al llarg del territori penedesenc diversos equipaments museístics s’encarreguen de reivindicar aquesta raó de ser. I entre tots ells, el Vinseum. El Museu de les Cultures del Vi de Catalunya es presenta com el referent principal d’aquest patrimoni cultural.

Vinseum: el gran museu de la cultura del vi a Catalunya

Després de gairebé vuit anys d’obres i una inversió de 8,8 milions d’euros, el Vinseum va obrir portes el novembre de l’any passat, transformat en un equipament de primer nivell, amb gairebé 5.000 m² expositius. El museu, ubicat al Palau Reial de Vilafranca i el nou edifici annex, ofereix un circuit museogràfic complet, modern i profundament immersiu que l’ha fet mereixedor de ser declarat Museu d’Interès Nacional.

La proposta museística d’aquest equipament referent del país té per objectiu mostrar i reivindicar com dins una copa de vi es concentra una història i un patrimoni mil·lenari molt arrelat no només al Penedès, sinó al país sencer. Els 5.000 m² expositius es distribueixen en tres grans exposicions permanents:

“Les arrels”, situada al soterrani, fa un recorregut per la història vitivinícola del Penedès des dels orígens; “La plaça del vi”, a la planta baixa, presenta les denominacions d’origen catalanes amb una premsa monumental i un mural de Pau Boada; i, “Les cultures del vi de Catalunya”, una exposició de més de 3.000 m² que recull 2.000 peces patrimonials i proposa un viatge per 3.000 anys d’història del vi al país.

Aquesta darrera exposició és la gran aposta del museu i ofereix una mirada transversal i antropològica del món del vi. Des de les primeres llavors de raïm localitzades a Catalunya, passant per l’impacte de la fil·loxera i l’evolució de la producció, fins als vincles entre el vi i l’art, la cultura popular, el cinema o la música. L’ús d’audiovisuals, recursos escenogràfics i jocs de miralls transforma la visita en una experiència sensorial única. L’exposició reivindica també la figura de la dona com a peça clau de la història vitivinícola i culmina amb una espectacular sala immersiva on l’art i el vi s’entrellacen.

El Cava Centre de Sant Sadurní: el món de les bombolles

A Sant Sadurní d’Anoia, capital del cava, el Cava Centre ofereix una experiència immersiva i educativa sobre aquest producte emblemàtic. A través d’un recorregut audiovisual, el visitant pot descobrir l’origen, la història, les curiositats i el procés d’elaboració del cava. A més, el centre actua com a dinamitzador cultural amb esdeveniments, tallers i activitats com el Marida’m, que promou els productes de proximitat i la gastronomia del territori.

El Centre d’Interpretació de la Malvasia a Sitges: un relat únic i delicat

El Centre d’Interpretació de la Malvasia (CIM), situat al celler de l’Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges, ens endinsa en la història i singularitat d’aquesta varietat de raïm tan arrelada a la vila. La malvasia de Sitges, documentada des de fa segles, ha estat símbol de tradició, luxe i resistència. El CIM combina patrimoni, relat històric i sensibilitat cultural per reivindicar una varietat amb forta personalitat i profund arrelament al territori.

El jaciment de la Font de la Canya: els orígens de la vinya a Catalunya

A Avinyonet del Penedès, el jaciment arqueològic de la Font de la Canya és considerat l’origen de la viticultura a Catalunya. Habitada des de finals del segle VII aC, aquesta antiga ciutat ibèrica dels cossetans ha estat objecte d’intenses excavacions que han revelat una gran quantitat de restes relacionades amb el cultiu i el consum del vi. Lloc de comerç i contacte amb cultures mediterrànies com la fenícia o la grega, el jaciment conté el conjunt més nombrós i antic de llavors de vinya documentat al nord-est peninsular. És, sens dubte, un punt de referència per entendre com es va introduir i expandir la cultura del vi al Penedès i a tot Catalunya.

En resum, el Penedès ofereix molt més que tastos de vins i caves. La seva oferta museística convida a descobrir les arrels i les múltiples dimensions de la cultura vitivinícola. Del passat ibèric a les innovacions museogràfiques actuals, la comarca ens proposa un viatge apassionant a través del temps i del vi, el veritable eix vertebrador de la seva identitat.

Si el Penedès es caracteritza per alguna cosa és pels seus paisatges de vinya i la història que amaga a cada racó. Una joia que cal preservar, però també compartir. I això és precisament el que proposa Miravinya, ruta de miradors impulsat pel Consorci de Promoció Turística del Penedès, que ha dissenyat una ruta que uneix deu miradors espectaculars repartits per diversos municipis de la comarca. L’itinerari està pensat perquè tant penedesencs com visitants redescobreixin l’essència del territori a través d’una combinació de natura, geografia, història i vinya.

Es tracta d’una experiència oberta els 365 dies de l’any, ideal per combinar amb visites a cellers, rutes a peu o trobades amb amics. A cada mirador, hi ha un panell informatiu amb un codi QR, que permet conèixer dades curioses de l’entorn. A més, també s’hi pot trobar una audioguia que narra llegendes i històries que s’amaguen darrere de cada paisatge. En definitiva, una invitació a descobrir o redescobrir el Penedès amb una nova mirada. Un projecte pensat perquè els penedesencs s’enamorin encara més del seu territori i el comparteixin amb familiars, amics i visitants. Convertint els Miravinya com a punts culminants de qualsevol excursió, espais per immortalitzar les millors fotos o per gaudir, simplement, d’un silenci amb vistes. Tota la informació es pot trobar a miravinya.cat

Aquest any el projecte ha incorporat cinc nous miradors en punts tan emblemàtics com Castellet i la Gornal, Torrelles de Foix, Mediona, Castellví de la Marca i Sant Sadurní d’Anoia. Una fita que dona deu motius per aturar-se, mirar i descobrir, entre mirador i mirador, altres punts d’interès que es recorren pel camí.

Cinc nous motius

Miravinya “Ermita de Sant Elies” (Mediona): Al turó de Sant Elies, a 537 metres, es va aixecar un santuari documentat per primera vegada el 1301. Una llegenda diu que la seva construcció va ser inspirada per un mariner. Té unes vistes espectaculars que s’estenen des de la serra d’Ancosa fins al mar.

Miravinya “La Miranda d’Espiells” (Sant Sadurní d’Anoia): Format per una torre noucentista que va més enllà de ser un mirador tranquil. Un espai que ha estat testimoni d’amors clandestins i confessions té moltes històries a explicar, amb una necròpoli medieval amagada al turó fins al seu paper com a observatori i punt de trobada social.

Miravinya “Möebius” (Castellet i la Gornal): És una escultura que simbolitza el cicle etern de l’activitat vitivinícola. Amb dotze vinyetes inspirades en la rajola catalana, aquest mirador ofereix vistes impressionants del Penedès i el Parc del Foix, que es transforma amb la llum solar.

Miravinya “El Castellot” (Castellví de la Marca): S’alça a 468 metres sobre la riera de Marmellar, on les ruïnes d’un antic castell medieval del segle X murmuren llegendes del passat. Les visites panoràmiques del Penedès revelen un paisatge de vinyes, un regal per als amants de la natura i la història.

Miravinya “Santuari de Foix” (Torrelles de Foix): Situat damunt d’un penya-segat que el converteix en un excel·lent mirador, es tracta d’un dels temples més antics de Catalunya, amb constància d’una capella des de l’any 608. Homenatja la patrona del Penedès que, segons la tradició, va ser trobada per un pastor molt a prop d’aquí.

Santa Margarida i els Monjos viurà aquest diumenge 1 de juny una nova edició del Remeiart, la fira d’herbes remeieres que es durà a terme als jardins i espais del Castell de Penyafort. La Fira compta amb activitats per a tots els públics que s’allargaran durant tota la jornada. L’esdeveniment és una de les cites més importants del calendari de les fires d’herbes que es fan actualment a Catalunya i posa el focus en les herbes remeieres, les plantes medicinals, la salut emocional i física, la cosmètica natural, l’alimentació saludable i la descoberta del territori.

La fira, organitzada per l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, s’iniciarà a les 9 h amb diverses sortides de reconeixement de plantes i arbres, entre les quals trobem una ruta de reconeixement de plantes medicinals i cosmètiques, una caminada pel Parc del Foix, una ruta per conèixer els arbres i les seves propietats, una per descobrir plantes silvestres comestibles i una caminada de connexió amb el bosc, la majoria de les quals ja compten amb entrades exhaurides.

Al llarg del dia, els visitants trobaran també una àmplia oferta de tallers, xerrades, tastos, demostracions i actuacions musicals, repartits en diversos espais temàtics amb una cinquantena d’activitats per aprofundir en el coneixement de les herbes i els seus usos.

Enguany la fira estrenarà també un nou espai anomenat la Plaça de les Teràpies, destinat a donar a conèixer professionals que treballen per a la salut física i emocional i que oferiran massatges i tastos de les seves teràpies.

Música, patrimoni i cultura d’herbes

La jornada inclourà també diverses actuacions musicals com el concert de Mar Expósito a les 13.30 h i el de Xènia i Marc a les 20 h, a més de diferents propostes literàries i musicals i presentacions de llibres relacionats amb les herbes remeieres.

Els visitants podran aprofitar la jornada per descobrir el Castell de Penyafort amb visites guiades breus cada hora i descobrir també l’hort del castell, gestionat per l’alumnat del programa PFI de jardineria.

Remeiart infantil

Els infants també tindran el seu espai amb el Remeiart Infantil, un conjunt d’activitats i tallers que es duran a terme en horari de matí i tarda amb elaboració d’espelmes de cera d’abella, ventalls remeiers, collarets naturals, treballs manuals amb herbes i una gimcana de natura pels jardins. També hi haurà espectacles infantils i de titelles.

Un esdeveniment sostenible i participatiu

Els tallers del Remeiart tenen un cost simbòlic d’1 euro i cal fer inscripció al punt d’informació de la fira. Per als tallers infantils i la Plaça de les Teràpies cada professional fixarà el preu de les seves activitats.

La fira habilitarà un trenet per pujar al castell de Penyafort des de la zona d’aparcament, tot i que es recomana també fer el trajecte per un camí saludable entre vinyes.

Per a les persones que ho desitgin, a la fira hi haurà espais de zona gastronòmica i àrees de pícnic per atendre la demanda de les famílies que passen tot el dia al recinte.

Per a més informació, es pot consultar el programa complet a www.remeiart.cat.

El Penedès és un territori ric i divers, no només per les vinyes que dibuixen el paisatge o pels caves que hi reposen en silenci, sinó també per la seva història, la seva cultura i les persones que n’han marcat el caràcter. Per a aquells que volen entendre l’essència d’aquesta terra més enllà del vi, hi ha una xarxa de museus i centres d’interpretació que obren les portes a un món ple d’històries, emocions i descobertes.

A banda dels museus dedicats a la vinya, el vi i el cava —que mereixen capítol a part—, el Penedès amaga espais sorprenents que parlen de música, història, natura, literatura i art. Un bon punt de partida és, sens dubte, el Museu Pau Casals del Vendrell. Situat a la casa d’estiueig del violoncel·lista, al barri marítim de Sant Salvador, aquest museu és molt més que una exposició sobre el músic. Amb una renovació que ha modernitzat completament l’espai, el museu convida a descobrir totes les dimensions de Pau Casals: el geni musical, sí, però també la persona compromesa amb la pau, la llibertat i la dignitat humana. La museografia aposta per un relat més conceptual i emotiu, deixant enrere l’ordre cronològic per oferir una experiència que connecta amb el visitant a través d’elements audiovisuals i interactius.

Els qui tinguin interès per la memòria històrica trobaran al Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria (CIARGA), a Santa Margarida i els Monjos, una proposta d’allò més singular. Aquest centre, únic a Catalunya, explica el paper clau de l’aviació republicana durant la Guerra Civil, centrant-se en l’aeròdrom que hi havia en aquesta zona del Penedès. La visita ofereix una immersió en la història del conflicte bèl·lic a través d’escenografies, peces originals i recursos multimèdia que ajuden a entendre el desenvolupament de la guerra aèria i el seu impacte en el territori.

Per als amants de la natura, el Centre d’Interpretació de l’Aigua de Torrelavit ofereix una mirada fascinant sobre el paper de l’aigua en el desenvolupament del poble. Aquest espai explica com el riu de Bitlles ha estat, durant segles, un eix vertebrador de la vida quotidiana, l’agricultura i la indústria local. El recorregut, enriquit amb audiovisuals i imatges d’arxiu, permet descobrir els antics safareigs, les fonts, els pous i, especialment, els molins paperers que van fer de Torrelavit un nucli industrial rellevant entre els segles XVII i XX. A més, el centre promou iniciatives com el Camí del Riu, que convida a recórrer el territori tot seguint el curs de l’aigua i els seus vestigis patrimonials.

A Vilanova i la Geltrú, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer va reobrir portes l’any passat, coincidint amb el bicentenari del naixement del polític i escriptor. Una magnífica ocasió per redescobrir un dels fons artístics i bibliogràfics més importants del país. La mateixa ciutat acull un altre equipament singular: el Museu Romàntic Can Papiol, que convida a fer un viatge que evoca la vida quotidiana d’una família benestant del segle XIX a través de l’ambient de les seves estances, decorades amb mobiliari i decoració d’època. Darrere d’una austera façana neoclàssica s’amaguen opulents salons decorats amb tot luxe, entre els quals destaquen la sala de música, la de billar, el gran saló de ball, els dormitoris i la capella. La visita recorre també els espais propis del servei, com ara la cuina, el rebost o el celler.

Per últim, una proposta menys coneguda però molt interessant és el Centre d’Interpretació Última Defensa de Barcelona (CIUDEB), situat al Pago, a Subirats. Aquest centre recull la memòria del sistema defensiu construït al final de la Guerra Civil per protegir la ciutat de Barcelona dels últims embats de l’exèrcit franquista. Una visita que uneix paisatge, història i memòria en un indret singular envoltat de vinyes. En definitiva, els museus del Penedès són una porta oberta a mil històries que complementen l’experiència enoturística. Perquè conèixer el territori és també endinsar-se en la seva cultura, les seves lluites, les seves personalitats i els seus paisatges.

Begoña Fernández, coordinadora d’estudis de turisme de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya

Què porta l’Escola d’Enoturisme de Catalunya a impulsar un estudi com el Wine Traveler Observer?

Principalment, la manca de dades, que és molt evident en el sector enoturístic. Tenir-les és important perquè a partir d’elles podem construir producte, crear noves empreses, adaptar, personalitzar les propostes a les necessitats de cada grup de clients… Les dades també ens serveixen per detectar mancances i descobrir oportunitats. Si jo sé que dels 913 cellers elaboradors que hi ha a Catalunya, només 439 són visitables, veig que hi ha un marge important d’evolució.

Segons les dades recollides en aquest informe, com es posiciona el Penedès en oferta enoturística?

En el primer lloc. Dels 913 cellers que hi ha a Catalunya, 329 estan al Penedès, cosa que converteix el nostre territori en el que més oferta de cellers elaboradors té. D’aquests 329, 117 són visitables, això representa el 34% del total i és també el percentatge més alt.

A partir d’aquestes xifres, com es creen productes enoturístics nous?

L’estudi ens facilita dades que ens permeten crear una xarxa a partir de tres elements importants: els cellers, els allotjaments i les activitats. Tots són importants per a la indústria de la intermediació perquè ens permeten dinamitzar el territori.

Què és la indústria de la intermediació?

Tècnicament, es diu DMC, Destination Management Company, i són agències de viatges receptores, són les úniques per llei que tenen l’exclusivitat de crear paquets turístics amb un sol preu, amb pernoctació al territori, etc. Com més pernoctació oferim i aconseguim que un day trip es converteixi en una pernoctació, més riquesa generarem al territori. Qui pot aconseguir-ho són les agències del territori, per això a mi m’agrada molt parlar de dinamitzadors del territori.

Quantes n’heu detectat, d’agències de viatges?

126 a tot Catalunya es dediquen a fer enoturisme. D’aquestes, el 20% estan al Penedès i el que fan són paquets turístics que venen directament al públic nacional o a altres agències de viatges o tour operadors de mercats estrangers. L’enoturisme és una tipologia de turisme que està atraient molta gent i les agències especialitzades el treballen des de diferents atractius territorials, és a dir, no només fan propostes de visites a cellers o tastos.

Hem parlat de cellers i d’agències. Ens falta el tercer element que aborda l’estudi: els allotjaments. Com estem en aquest àmbit?

L’estudi n’ha identificat 679 en tot el país, dels quals 156 estan ubicats al Penedès. Un dels ítems que hem utilitzat per fer el cribratge i arribar a aquest total d’allotjaments és que siguin hotels boutique, és a dir, hotels rurals relacionats amb un territori vitivinícola. D’aquests 679 allotjaments el 75% venen vi.

Caram!

Nosaltres necessitem donar visibilitat al nostre patrimoni a través d’aquests allotjaments perquè és evident que són prescriptors. Fins i tot tenen contacte amb les agències de viatge i un 57% ofereixen tastos a cellers propers o, fins i tot, al mateix allotjament fent-hi anar especialistes del celler. Per tant, es crea una sinergia, una xarxa molt interessant amb la qual tots hi guanyen.

A l’escola formeu tècnics en enoturisme des de fa deu anys. Veieu incrementar l’interès pels vostres
estudis?

Totalment. El nostre cicle formatiu de grau superior és un sistema dual i rebem molta més demanda d’empreses que sol·liciten alumnes en pràctiques que alumnes tenim. Hi ha un nínxol de mercat evident i l’enoturisme comença a tenir un pes dins els comptes d’explotació de les empreses.

Ha incidit la irrupció dels estudis professionals que oferiu des del vostre centre en aquest auge de l’enoturisme i la diversitat de propostes que s’ofereix?

I tant! La gent que cursa els nostres estudis aporta valor i prestigi a les empreses on treballa.

A banda de ser la zona amb més cellers visitables i més allotjaments, què singularitza el Penedès?

Al marge d’estar en un dels millors territoris vitivinícoles del món, crec que en enoturisme hem estat una mica visionaris perquè hem estat capaços de detectar les necessitats formatives, però també les del públic per conèixer el territori de diferent manera i amb calma.

Estar tan a prop de Barcelona és una oportunitat o una amenaça?

És un luxe i una oportunitat. El Penedès és un reclam per promoure la descentralització. Cal donar visibilitat al Penedès i crear sinergies amb la ciutat i amb altres territoris del país que, encara que ens semblin lluny, per a aquests visitants que arriben a Barcelona no ho són. Hem d’anar a buscar el turista que visita Barcelona per tercera o quarta vegada, el visitant premium que va amb tots els serveis, amb un conductor i un guia, i que gaudeix del territori amb una proposta feta a mida per persones expertes i titulades.

Altre cop la importància de la formació per oferir aquest servei.

Correcte! Els professionals que surten de la nostra escola tenen aquesta capacitat de crear un producte en funció de les necessitats del mercat.

Amb aquest perfil de turista s’aconsegueix augmentar la despesa de l’estada, però com es pot fer que la resta de visitants, els que no tenen un poder adquisitiu tan gran, deixin un ticket més alt?

Oferint qualitat de serveis, exclusivitat i atenció personalitzada des del primer minut que un client contacta amb tu. I peersonalitzant al màxim les propostes. L’enoturisme va cap a la personalització i la singularitat.

Núria Sala, directora del Consorci de Promoció Turística del Penedès, i Marta Salamé, enginyera del Consell Comarcal de l’Alt Penedès

El Consell Comarcal de l’Alt Penedès, en col·laboració amb el Consorci de Promoció Turística del Penedès, està tirant endavant des del 2022 el Pla de Sostenibilitat Turística en Destí (PSTD) amb l’objectiu de promoure un territori més amable per pedalar i una mobilitat més sostenible. Amb una dotació de dos milions d’euros aportats íntegrament pels fons europeus Next Generation, el Pla desplega desenes d’accions, entre les quals destaca la creació d’un eix ciclable entre Vilafranca del Penedès i Sant Quintí de Mediona/Sant Pere de Riudebitlles. La via transcorrerà per la C-15, connectarà deu municipis de la comarca i entrarà en funcionament el 2026. Aquest nou eix és, sens dubte, una de les grans accions emmarcades dins aquest Pla, però, com expliquen Núria Sala i Marta Salamé, no és l’única, ja que s’estan desplegant diferents iniciatives per promoure la connectivitat sostenible al territori i que estan pensades, sobretot, per millorar la qualitat de vida dels i les penedesenques.

Es pot transformar un territori promovent la mobilitat amb bicicleta?

Per nosaltres “Penedès Ciclable, una oportunitat transformadora per a una destinació rural vitivinícola” –que és com es diu el projecte amb el qual hem aconseguit el Pla de Sostenibilitat Turística en Destí (PSTD)– és absolutament estratègic i transformador. Des del primer minut vam decidir redactar el projecte des d’aquesta visió conjunta que ens permetés, per una banda, donar resposta a unes necessitats de mobilitat i infraestructura detectades des del Consell Comarcal i, per l’altra, tirar endavant una nova estratègia turística que incorpori el cicloturisme des del Consorci. Tot plegat convergeix amb aquest PSTD que té per objectiu potenciar la mobilitat sostenible.

Per tant, el Pla s’adreça a visitants i residents?

Tot el Pla està pensat, primer de tot, per al resident. Al Penedès s’ha de viure bé, perquè com millor s’hi visqui, més ho gaudiran els que venen.

Amb aquest PSTD preteneu augmentar el pes del cicloturisme?

Pel que fa a l’àmbit turístic, el que volem és captar gent que vulgui venir a la nostra destinació perquè és un lloc on es pot pedalar bé. Perquè això passi, hem de tenir unes infraestructures adequades i ben senyalitzades, però també hem de ser capaços d’oferir uns bons serveis com, per exemple, eines digitals que permetin conèixer tota la xarxa de vies ciclables, que informi dels serveis que hi ha en cadascuna d’elles o de si hi ha punts d’interès propers… Una informació amb visió turística, però molt pensada per a la gent que vivim aquí. A més, des del sector privat també es pot treballar aquest perfil de visitant, amb allotjaments que tinguin alguna estació de reparació de bicis, que rentin la roba quan el ciclista torna de fer ruta, etc. Si tota aquesta acollida es treballa, l’oferta serà més potent i atractiva i pots provocar que aquest cicloturista, en comptes de venir a passar un dia, es quedi a pernoctar i fer que la seva estada sigui més llarga i tingui més temps per conèixer el territori. En tot això, hi estem treballant, perquè és important trobar un bon equilibri entre les infraestructures i els serveis que poden rebre els usuaris perquè la seva experiència amb bicicleta sigui l’òptima.

Centrem-nos en aquest futur eix ciclable que connectarà Vilafranca amb Sant Quintí/Sant Pere de Riudebitlles a través de la via de servei de la C-15. Com serà? I quan estarà acabat?

Ha d’estar acabat el 2026 i serà una via que s’anomena 2-1, que és força habitual a França. És un sistema que es pot dur a terme en vies de molt baixa intensitat. Al centre, el carril per a vehicles serà més estret de l’habitual perquè el cotxe, en cas de trobar-se’n un altre en direcció contrària, pugui trepitjar el carril bici. A més, al llarg d’aquesta via hi haurà estacions per parar, algunes de més completes, amb taula de pícnic, un punt d’aigua, un mur de pedra seca, vegetació i un espai d’ombra, i altres seran més simples.

Per l’eix diagonal ciclable del costat de la C-15 també hi passaran tractors?

Exacte. Com que per la C-15 no hi poden circular vehicles agraris i el sector fa anys que demana posar-hi solució, la Generalitat ja preveia asfaltar la C-15z perquè els tractors passessin per allà. Paral·lelament, nosaltres vèiem que aquesta via era una gran oportunitat per fer un eix ciclable de nord a sud i feia temps que treballàvem en la proposta. En aquest sentit, aconseguir el PSTD ha estat clau, ens ha servit per donar força a la proposta i que la Generalitat entengui el projecte i s’hagi avingut a adaptar el seu projecte per a la C15z a les nostres necessitats. D’aquesta manera, la Generalitat es fa càrrec dels seus, mentre que nosaltres ens ocuparem d’equipar els espais de parada i de totes les indicacions.

Un win-win.

Totalment! Quan planteges un projecte has de veure com el pots mantenir i evolucionar perquè sigui viu. Quan afirmem que el PSTD és transformador, ho diem perquè són projectes singulars que impacten positivament en el territori, milloren la qualitat de vida del resident i generen noves oportunitats, a més de crear espais de governança que generen sinergies i afavoreixen l’entesa entre entitats.

La vostra intenció és impulsar una xarxa ciclable comarcal?

Sí, el PSTD inclou la redacció d’un estudi per definir un mapa de la xarxa ciclable comarcal. De fet, aquests dies una empresa especialitzada ha començat a treballar-hi i des del Consell Comarcal hem creat una comissió de treball per redactar aquesta malla d’itineraris que connectin municipis i alhora connectin amb rutes de les comarques veïnes (vies Blaves, Eurovelo 8, etc.). En aquest punt, és important recordar que les vies que hi ha al nostre territori són de titularitat municipal, de la Diputació o de la Generalitat i que, en conseqüència, és clau aconseguir una bona entesa entre totes aquestes entitats per tirar endavant els eixos.

L’acció estrella del Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació és aquest nou eix ciclable?

És una de les accions i, sens dubte, és estratègica i rellevant, però no és l’única, n’hi ha desenes d’altres. L’eix ciclable és la punta de l’iceberg, per sota hi ha accions de màrqueting, la redacció d’un pla de mobilitat ciclable comarcal, un pla estratègic de cicloturisme, nou web i altres suports de promoció. Tot això ho hem d’anar articulant per aconseguir un conjunt d’accions que permetin assolir una destinació de referència o que sigui molt amable per ciclar, per als visitants, però sobretot per als residents.

En què pot beneficiar l’eix diagonal ciclable de la via de servei de la C-15 a un penedesenc que no viu prop dels nuclis que connecta?

No podem caure en la confusió de pensar que l’eix ciclable de la C1-5 és tot el Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació. És una acció important, però n’hi ha moltíssimes altres. El PSTD està pensat perquè repercuteixi en tot el territori i perquè sigui un eix vertebrador que facilita la comunicació interna entre municipis. A més, esdevé un referent per poder seguir en altres itineraris de la comarca. A més, impulsar una comissió de treball amb regidors de tots els municipis per elaborar un pla de mobilitat ciclable ja és en si mateix important, perquè significa que aquell ajuntament vetllarà perquè el municipi estigui ben connectat.

A banda del PSTD, a principis d’any des del Consorci de Promoció Turística indicàveu que treballàveu per esdevenir Enoregió 5s (segur, saludable, sostenible, singular i smart). En quin punt us trobeu d’assolir aquest objectiu?

Hi estem treballant i les 5S són els eixos d’aquest del Pla Estratègic de Turisme que des del Consorci tenim com a missió desenvolupar els anys vinents. Som un territori vitivinícola i aquest és el pilar del nostre posicionament, perquè és el que ens fa singulars, únics i ens permet comparar-nos amb destinacions enoturístiques europees. El cicloturisme de lleure i amateur serà una temàtica destacada que permetrà posicionar el Penedès, juntament amb el turisme cultural, el turisme de reunions i l’enogastronomia.

Visitar el Penedès és una experiència completa: hi ha paisatge, hi ha història, hi ha cellers… però també hi ha taula. I una de molt bona. Aquí, la cuina i el vi van de bracet, i cada producte té darrere una història, una tradició i un territori que el fa únic. Si sou amants del bon menjar i el bon beure, el Penedès us espera amb la copa plena… i uns plats per llepar-se els dits.

Gall del Penedès

El gall del Penedès és una de les joies gastronòmiques de la zona. Es tracta d’una raça autòctona que es cria en llibertat i s’alimenta de manera natural, cosa que li dona una carn melosa i saborosa. Si el tasteu, notareu la diferència. A Vilafranca del Penedès, la Fira del Gall és una cita imprescindible abans de Nadal, on podeu veure els animals vius i tastar plats elaborats amb aquesta delícia local. Acompanyeu-lo amb un bon vi negre jove o amb un cava brut nature i tindreu una combinació de 10.

Gamba de Vilanova

La gamba vermella de Vilanova també té un lloc destacat a la cuina penedesenca. És petita, molt gustosa i es pesca de manera artesanal. Molts restaurants del Penedès la serveixen a la planxa o com a protagonista de plats més elaborats. Si la marideu amb un vi blanc de la varietat xarel·lo o amb un escumós rosat, veureu com ressalta tot el seu sabor.

Xató

Si sou de la zona o hi heu passat algun hivern, segur que coneixeu el xató. És una amanida d’escarola amb bacallà, anxoves, olives i una salsa potent feta amb ametlles, avellanes, nyores i all. És un plat típic de les festes d’hivern, i a cada poble li donen un toc diferent. El millor? Tastant-ne diferents versions descobrireu les petites variacions que fan gran la cuina popular.

Coques enramades

Una altra recepta senzilla però deliciosa són les coques enramades del Baix Penedès. Són coques de pa amb verdures de temporada per sobre (espinacs, pebrot, ceba…) i de vegades amb arengada o botifarra. Ideals per acompanyar amb un vi blanc fresc o un escumós suau.

El préssec d’Ordal

Quan arriba l’estiu, al Penedès floreix un dels fruits més preuats de la comarca: el préssec d’Ordal. Amb una carn ferma i molt saborosa, es cull a mà i només es ven quan està en el seu punt. El trobareu als mercats locals o directament als pagesos, i és perfecte tant per menjar fresc com per acompanyar plats salats. I, és clar, també combina de meravella amb un cava de criança o amb un vi dolç natural.