El 34,6% de la població fa servir el català com a llengua habitual al Penedès. És una de les principals conclusions que es desprèn de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) del 2023, que s’ha presentat avui dilluns a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú. Aquest percentatge situa el català per darrere del castellà, l’ús del qual s’enfila fins al 44,3% a la vegueria.
L’informe, impulsat pel departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, s’ha fet a partir d’una enquesta a 636 persones de 15 anys o més. De tots els entrevistats, el 95,6% assegura entendre el català, mentre que el 85,6% el parla. Aquesta xifra és lleugerament superior a la mitjana de Catalunya, que se situa en el 80,4%.
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha remarcat la capacitat del Penedès per mantenir els nivells de coneixement sobre el català, tot i el creixement demogràfic que ha experimentat el territori en els últims anys. Segons l’enquesta, entre el 2013 i el 2023, la població a la vegueria ha crescut en 36.235 persones, passant de 472.418 a 508.653 habitants. Una dada rellevant és que de la població nouvinguda, 24.545 persones són nascudes a Catalunya –la majoria provenen de l’àrea metropolitana de Barcelona–. “Una part significativa de la gent que arriba al Penedès ho fa sabent català, la qual cosa ha fet créixer en termes absoluts el nombre de parlants”, ha afegit el conseller.
La població jove no parla el català
El problema rau en el fet que la majoria de la població jove no fa servir el català com a llengua habitual. Segons el mateix estudi, el castellà és la llengua habitual (44,3%) al Penedès, mentre que el català representa el 34,6% del total, i un 12,1% de la població és bilingüe i en fa servir les dues. Això no obstant, l’informe revela una dada esperançadora per al català. Aquesta té a veure amb la transmissió intergeneracional, i constata que actualment es parla més català amb els fills (39,1%) que no pas amb els pares (28,4%).
Sigui com sigui, el conseller Vila s’ha compromès a revertir la situació, i ha instat els ajuntaments de la vegueria a fer el mateix: “Hem d’aconseguir que la població entengui la conveniència d’integrar-se lingüísticament fent-se seva la llengua catalana. Però aquesta integració no només es pot fer des de la plaça Sant Jaume, sinó des de tots els municipis”.
Per aconseguir-ho, el departament i el Consorci per a la Normalització Lingüística han posat la primera pedra, amb l’edició d’una Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català i un document amb 40 propostes perquè els ajuntaments puguin abordar la perspectiva lingüística en totes les àrees de l’activitat municipal.
