Després d’una tardor i hivern intensament plujosos, amb molta humitat acumulada a la terra, les condicions per a l’extensió del míldiu són molt bones. De fet, les primeres taques a les fulles ja van aparèixer a finals d’abril. Una dificultat afegida per al conreu de vinya ecològica, que no disposa d’eines alternatives al coure, un producte que no està permès quan es duu a terme aquesta forma de cultiu. Davant aquest escenari, l’INCAVI ha iniciat una prova pilot per reduir l’ús de coure a l’hora de prevenir la presència d’aquest fong a les vinyes. Ho han fet en una parcel·la de l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech d’Espiells, on s’han instal·lat aspersors per provocar pluja artificial per afavorir-hi la presència del fong i, si és convenient, es farà una sembra d’espores.
Els assajos persegueixen dos objectius. D’una banda, la valoració de l’eficàcia de productes que s’adhereixen a la fulla, per millorar la persistència de les sals de coure sobre la vegetació de la vinya, a partir de barreges amb oxiclorur de coure. D’altra banda, la valoració de l’eficàcia de diferents productes aptes per a l’agricultura ecològica en el control del míldiu. Entre d’altres, s’ha treballat amb productes amb menys concentració de coure. Oxiclorur de coure, hidròxid de coure o sulfat de coure són alguns dels “productes millorats” amb què s’han ruixat els ceps juntament amb altres substàncies per verificar la seva eficàcia, de manera que la base de metall fos la mínima indispensable.
Aquest estudi de l’INCAVI per “afinar” l’aplicació del coure es fa al Penedès perquè és la primera regió que aquest estiu esdevindrà 100% ecològica, de manera que els productes químics queden vetats. A més, la producció ecològica obliga els pagesos a actuar preventivament. D’altra banda, la Comissió Europea limita l’ús d’aquest metall a 6 kg/hectàrea/any en una mitjana de cinc anys, i la previsió és que la restricció vagi a més.
A l’assaig que es va començar a desplegar la setmana passada hi participen les Agrupacions de Defensa Vegetal de Vitalpe, Sant Martí Sarroca, Sant Llorenç d’Hortons, de fruita dolça de l’Alt Penedès, de la Granada, i l’empresa Vallformosa, conjuntament amb l’INCAVI, l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech d’Espiells i el Servei de Sanitat Vegetal.
