El nom de Ribes el trobem per primera vegada en la carta de població de l’any 990. La carta de franqueses i de població estava dirigida als habitants del castell de Bell-lloc o de Ribes. Els concedia la lliure possessió de les terres i edificis, després que el castell passés, el 985, per una de les ràtzies d’Almansor. Al cap de poc, es va reconstruir i va ser ocupat per la família del vescomte Geribert (marit d’Ermengarda, filla de Borrell II), la qual, des de mitjan segle XII, va prendre el cognom de Ribes.
El 1039, el fill de Geribert i Ermengarda, Folc Geribert, va ser qui va retornar la donació del castell a la Seu de Barcelona, ja que el seu pare va tenir conflictes amb el bisbat i es va apropiar de la seva jurisdicció. De fet, poc va durar que el castell estigués en mans del bisbat, perquè el 1041 el castell va ser envaït per Mir Geribert, el fill menor del vescomte de Barcelona, i hi va estar durant vint anys. Aquest mateix any, es va signar una concòrdia entre Geribert i la seva muller Guisla amb el bisbe Guislabert, cosí de Folc i Mir, sobre el castell de Ribes. Entre altres coses, deixaven el castell al bisbe, a excepció del puig de Sitges i la meitat de les vinyes del castell de Ribes. A més, acordaren que el castlà del castell de Sitges fos vassall del castlà del castell de Ribes.
El 1060, el bisbe Guislabert va fer una donació a Guisla de Besora, muller de Mir Geribert, i als seus fills Gombau, Arnau i Ramon, del feu episcopal que tenien els difunts Gombau de Besora (pare de Guisla) i Mir Geribert, que comprenia el castell de Ribes i algunes parròquies de diferents llocs del Baix Llobregat i el Barcelonès, a més d’un feu al comtat d’Osona.
Els Ribes van tenir el castell i el terme de Ribes en la seva propietat fins a l’any 1390, moment en què Ramon d’Escales, bisbe de Barcelona, va comprar tots els drets i les jurisdiccions del terme. El noble Arnau Ribes vivia a Tarragona. A finals del segle XV i anys posteriors, Bartomeu d’Avinyó va ser senyor dominical de la quadra de Catalunya, situada al terme del castell de Sant Pere de Ribes. A més, durant els segles XVI i posteriors, els Avinyó van ser els castlans del castell de Ribes.
L’any 1385, Maria era vídua de Ramon Pellicer, ciutadà de Barcelona. Maria era propietària d’un mas situat al terme de Ribes. L’hereu de Maria i Ramon era un altre Ramon Pellicer, que era castlà i va viure al castell de Ribes durant la primera meitat del segle XV. A principis del segle XVII, el castell va ser cedit a l’Ajuntament de Ribes, que l’ha conservat fins avui en dia.
http://elpenedesmedievaljb.blogspot.com
