Cinc-cents metres més a la tercera pista, amb la “mínima afectació” als espais protegits. És la fórmula que avala la comissió tècnica d’ampliació de l’aeroport de Barcelona i que el govern de Salvador Illa ha posat damunt la taula per fer que guanyi capacitat per rebre vols intercontinentals i augmentar de 55 a 70 milions els passatgers que arriben directament a la ciutat. Una proposta que s’ha donat a conèixer pocs dies després que Vilanova i la Geltrú reobrís Platja Llarga, un espai natural que històricament ha estat amenaçat pel totxo i que ara ha estat recuperat. Aquesta coincidència evidencia les dues ànimes que conviuen dins del Govern català. D’una banda, la que defensa un model de país arrelat al territori, que aposta per preservar els seus valors ambientals i paisatgístics. De l’altra, la que cedeix a una visió expansionista, que encara entén el creixement econòmic com a sinònim d’asfalt i turisme de masses.
L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l’Institut Català del Sòl han refermat el seu compromís per a la protecció d’un dels espais naturals més valuosos del litoral penedesenc. Això no obstant, la preservació de Platja Llarga dona via lliure a l’Incasòl per assumir el desenvolupament urbanístic d’un altre sector de la ciutat, on està previst que s’ubiqui el futur hospital comarcal. Però ja parlarem un altre dia, si s’escau, del mecanisme –per molts, de coacció– que ha permès la preservació definitiva de Platja Llarga. Sigui com sigui, és una jugada molt diferent de la de l’ampliació de l’aeroport. Malgrat que es vesteixi de “proposta optimitzada” i que es parli de “mínima afectació”, l’impacte sobre els ecosistemes del Remolar i la Ricarda és inqüestionable. Ho han denunciat entitats ecologistes, experts, sindicats agraris i la ciutadania, que ja ha anunciat mobilitzacions. El preu de tenir rutes directes cap a Tòquio o Sao Paulo és massa alt, si implica continuar destruint un delta que fa anys que agonitza sota la pressió urbanística i la contaminació.
És injustificable que en ple 2025, amb l’emergència climàtica trucant a la porta i la Comissió Europea obrint expedients per incompliment de les directives ambientals, el Govern defensi la destrucció de zones protegides amb l’argument que “no fer res no és una opció”. Sí que n’hi ha, i una s’ha escenificat clarament a la capital del Garraf. Apostar pel territori, per l’habitatge digne, pels serveis públics i per la conservació dels ecosistemes.
