Quan arriba el mes de juny i les temperatures encara no han arribat al punt àlgid de l’estiu, Sant Sadurní d’Anoia s’engalana per donar la benvinguda a una de les celebracions més antigues i participatives del municipi: els Barris. No és, ni de bon tros, una festa qualsevol. Allunyada de la pompositat institucional o de la projecció turística d’altres cites del calendari local com la Festa de la Fil·loxera o el Cavatast, els Barris mantenen un caràcter eminentment popular, autogestionat i arrelat als orígens de la capital del cava.
Situada al voltant de la festivitat del Corpus –que varia cada any en funció de la Pasqua–, enguany se celebra entre el 19 i el 25 de juny. Avança al ritme d’un barri per dia, amb una estructura que es manté inalterable des de finals del segle XIX: s’inicia dijous amb el barri de l’Ajuntament, i continua en ordre amb Sant Antoni, Montserrat, Església, Diputació, Cavallers i Raval. Cadascun té el seu dia assignat, la seva comissió organitzadora i la seva pròpia manera de celebrar-ho.
1. Una festa amb els orígens incerts
Els orígens concrets de la festa són difícils de precisar, però la documentació disponible indica que els Barris ja se celebraven abans de l’arribada de la fil·loxera i que només es va interrompre durant els anys més durs de la Guerra Civil, és a dir, entre 1937 i 1938. Un detall que no és menor, ja que poques celebracions poden presumir d’aquesta continuïtat i, encara menys, d’haver-ho fet amb un finançament gairebé exclusivament veïnal.
És precisament aquest finançament el que defineix el model de Barris. A diferència de moltes festes majors, no disposa de grans subvencions ni patrocinis comercials. Uns dies abans de començar la festivitat, els membres de les comissions passen casa per casa, botiga per botiga i empresa per empresa a recollir les aportacions voluntàries de cada veí. Una pràctica antiga però plenament vigent que reflecteix el sentiment de pertinença i l’autoorganització del teixit veïnal.
2. Una particularitat per a cada barri!
El conjunt d’activitats que es desenvolupen durant les festes és molt ric i variat, totes segueixen un mateix esquema: tronada d’inici, xocolatada popular, castell de focs, ballada de sardanes i, l’endemà el rengle. Aquest esquema bàsic es veu reomplert amb els espectacles, concerts o activitats festives que varien d’any en any.
El barri Sant Antoni fa uns anys es distingia de la resta per la desfilada de la carrossa. Decorada amb un motiu que canviava d’any en any, la tradició es va suprimir el 2020. Els nens i nenes del barri hi pujaven, a banda de la gentada del barri o de la vila en general, que anàven caminant rere la carrossa.
El barri Montserrat és conegut per ser el que més activitats organitza. I no és estrany, si es té en compte que sempre cau en dissabte, que és quan la gent té més temps lliure i perquè és el que agrupa un major nombre de carrers i, per tant, el que aplega més recaptació.
La jornada de diumenge concentra un dels elements més visuals de la festa: les catifes florals del barri Església. Les catifes es comencen a fer amb les primeres clarors del dia, i l’objectiu és que estiguin enllestides abans de la tronada. Aquestes veritables obres d’art efímeres –que es fan ininterrompudament des de 1995– són visitades per centenars de persones.
Pel que fa al barri Diputació es caracteritza per la falla. Com és habitual, des de Setmana Santa que la comissió del barri treballa amb discreció la temàtica, que continua sent una incògnita. Enguany coincideix amb la revetlla de Sant Joan, per això rebrà la Flama del Canigó; també s’han organitzat sardanes, un sopar popular i l’actuació dels Diables, que acabaran de posar la darrera espurna a la nit més curta de l’any.
El simbolisme del rengle
Com comentàvem, un dels denominadors comuns de cada barri és el rengle, una cercavila que se celebra l’endemà del gran dia i que conserva l’aroma cerimonial d’un costum antic. La Banda dels Barris obre la comitiva tocant les peces El ball de la mantellina i Sota la doble àliga. Mentrestant, les parelles desfilen. D’una banda, les dones amb mantellina blanca o negra, segons el seu estat civil, i els homes amb bastó i clavell. Encapçalen la marxa les administradores del barri, amb la coca com a element distintiu. La ruta passa per l’església, on es fa una breu cerimònia, i continua pels carrers del barri, on no falten els aplaudiments dels veïns, el cava fresc i la copa compartida. És una desfilada sense grans pretensions, però carregada de significat.
Un dels rengles més destacats és el de l’Ajuntament, conegut com el dels confits. En aquest cas, els protagonistes són els infants de les escoles de Sant Sadurní, que desfilen vestits de diumenge i reben, de mans dels regidors i regidores, una paperina de confits. És, amb diferència, l’acte més multitudinari i el que congrega més públic. Altres rengles característics són el del barri Montserrat, que se celebra en ple migdia i és el més llarg de tots. I el del barri Cavallers i el del Raval són coneguts per les bromes que es dediquen l’un a l’altre durant un moment determinat en els seus respectius rengles.
Tot i que no apareixen al programa oficial, les festes nocturnes a les cases particulars són igual o més esperades. Les reunions improvisades –o no tant– amb cava, coca i música allarguen la jornada fins ben entrada la matinada. Són trobades on es barreja la gent del barri, amics de fora, familiars que tornen per a l’ocasió i, sovint, joves que hi troben un espai de convivència generacional. Aquest component informal és part essencial de l’esperit de Barris.
