Una onada de calor extrema està asfixiant aquests dies la península Ibèrica i bona part d’Europa. A casa nostra, els termòmetres han registrat de mitjana temperatures per sobre dels 30 °C, màximes superiors als 35 °C i mínimes que difícilment han baixat dels 25 °C. Unes temperatures de rècord, que estan exposant milions de persones a un fort estrès tèrmic i que, malauradament, ja s’han cobrat algunes víctimes mortals. Les temperatures tan extremes maten, com reflecteixen les dades del sistema de monitoratge de la mortalitat diària per totes les causes (MoMo) de l’Institut de Salut Carlos III. Entre el 22 i el 30 de juny, Catalunya ha registrat 43 morts atribuïbles a les temperatures. Són les primeres del període estival, que es comptabilitza des del 15 de maig, i a aquestes alçades de l’estiu igualen les més altes fins ara, del 2022.
En aquesta situació, amb un termòmetre global a l’alça, es comencen a dibuixar certes desigualtats que tenen molt a veure amb el poder adquisitiu de cada persona. Tant és així que la necessitat d’obrir l’aire condicionat i els ventiladors ha deixat de ser una despesa ocasional per esdevenir una despesa estructural, de pura supervivència, a les llars catalanes. Segons apunta un informe publicat aquesta mateixa setmana per la consultora financera Raisin, l’increment dels episodis de calor extrema ha fet apujar la factura de la llum en uns 2.546 milions d’euros l’any. És a dir, si abans una família pagava una mitjana anual de 130 euros en aire condicionat, ara la despesa arriba fins als 260 euros anuals, el doble. I això, és clar, no tothom s’ho pot permetre. La climatització de les llars és una necessitat bàsica per a milions de persones i en cap cas hauria de considerar-se un caprici estiuenc. El problema és que aquest recurs essencial s’activa, precisament, quan el cost energètic és més gran.
Davant d’aquest escenari, és evident que cal apostar per solucions estructurals, que permetin esmorteir l’impacte de les altes temperatures. Això passa per millorar la planificació urbana de les ciutats, ampliar la presència de zones verdes i avançar cap a una climatització sostenible, que depengui menys dels aparells individuals i més d’infraestructures comunitàries eficients. El canvi climàtic va de debò, tot i els negacionistes entestats en les seves absurdes teories de la conspiració. Preparem-nos, doncs, per les temperatures que venen i comencem a pensar com podrem suportar-les.
