Les pies almoines eren institucions de caritat que varen proliferar al llarg de la baixa edat mitjana. Estaven repartides per tot Catalunya i normalment eren de titularitat laica. Aquestes institucions funcionaven de forma independent dels poders laics i tenien rendes pròpies. Normalment les parròquies també tenien centres de caritat, eren els anomenats “plats dels pobres”. Aquests distribuïen les almoines entre els pobres. Tant les almoines com els “plats” donaven menjar i roba als anomenats “pobres vergonyants” (pauperes vereandos). A aquests pobres se’ls anomenava així perquè s’avergonyien de ser pobres, ja que anteriorment la seva condició social havia estat suficient per mantenir-se amb el seu treball. Hi havia diverses causes per què una persona esdevingués pobra vergonyant: pèrdua de la feina, malalties, deutes, mutilacions…
La Pia Almoina de Vilafranca estava situada a l’actual plaça de Santa Maria, fent cantonada amb el carrer de Sant Bernat. Va ser fundada pel frare Marc d’Avinyó l’any 1401 (un jueu convers). Un document datat el 1492 assenyala els diversos drets i deures que tenia Lluís Tintorer com a majordom de la Pia Almoina. El majordom i el seu ajudant menjaven i bevien del menjar de la Pia Almoina, i el primer estava obligat a fer inventari de tots els objectes, rendes i despeses que tingués en l’administració de la Pia Almoina. Així mateix, no podia acollir ningú de fora la vila en la casa de la Pia Almoina. El mateix document tracta de com s’havien de tractar els pobres que venien a menjar a la Pia Almoina: en primer lloc, s’havia de parar les taules. Després, els pobres resaven per la gent que donava almoines i feia caritat a la institució. Quan tots els pobres eren a taula, se’ls donaven les racions establertes de pa, vi i carn (aquesta podia ser substituïda per llegums en temps de Quaresma). Abans de menjar, el majordom havia de beneir la taula. Un cop acabat l’àpat, el majordom havia de fer fora els pobres de la Pia Almoina. Per últim, el majordom no podia donar l’almoina a qui no es presentés en persona o a qui vingués de part d’un altre pobre.
Recordem en aquest escrit aquesta casa de la Pia Almoina que actualment està canviant la seva fisonomia, tant exterior com interior, per les obres que s’estan fent, sense tenir cap interès per la història medieval, ni els propietaris ni el nostre Ajuntament.
