El proppassat dijous 19 de juny, els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Intermunicipal van graduar-se, donant per acabada aquesta etapa d’ensenyament obligatori. El director del centre va dirigir-se a les famílies destacant, per sobre de tot, uns excel·lents resultats en les proves de competències bàsiques que s’havien realitzat dies enrere, la qual cosa era la prova de l’esforç de la seva nova manera de fer. Després que repetís la importància d’aquest barem, la meva perplexitat anava en augment, ja que, com havien explicat alguns alumnes, les condicions en què es van realitzar les proves havien estat més que dubtoses. Els enunciats de les proves eren en línia, no pas en paper, i només en un grup de les sis classes de 4t que hi ha, un professor va evitar que els alumnes fessin un mal ús de la pantalla, per poder accedir al ChatGPT. La resta van fer les proves sense cap filtre. Estrany, tot plegat.
Sembla que l’únic interès sigui remarcar que el nivell de l’Inter ha pujat de manera exponencial, i vanagloriar-se d’estar molt per sobre de la mitjana de Catalunya, recompensant així una gestió més que dubtosa. Aquesta excel·lència dels resultats contrasta amb el malestar general de l’alumnat durant el curs, a causa de les guàrdies infinites de moltes assignatures i les baixes del professorat per problemes interns. Alguna cosa grinyola en aquest centre, que ha tingut cura durant molts anys tant dels resultats acadèmics dels seus alumnes com de la seva qualitat humana, vital i participativa en la societat. L’Inter que recordem, i malauradament enyorem, treballava amb caliu i bon ambient i no feia mans i mànigues per fer veure el que no és.
Mariàngels Buira Martín
Ordal
