Cubelles i Cunit encara es recuperen dels efectes de la dana del 12 de juliol. I no per l’aigua que hi va caure, sinó per la que va arribar, amb tota la seva força i virulència, provinent del pantà de Foix, que, sobrepassat i amb unes comportes que fa dècades que no funcionen, no va contenir l’aigua. Els fets tornen a posar damunt la taula un debat que massa que fa temps que s’ha ajornat: què fem amb el pantà de Foix? De què ens serveix tenir un pantà sempre ple, però amb una aigua i un substrat tan contaminats que el fan pràcticament inservible per a qualsevol ús? Encara més, per què es permet tenir una infraestructura en estat de semiabandonament amb les terribles conseqüències que recentment hem intuït que pot tenir? Val la pena mantenir-lo si és més un risc que altra cosa?
Més enllà de debats, per ara estèrils, sobre la idoneïtat o no d’anul·lar (colgar) el pantà, convé centrar-se en la gestió que se’n fa. I convé fer-ho ara mateix, amb urgència i amb mirada llarga. Perquè la realitat és tossuda. Estem patint uns efectes del canvi climàtic que no són transitoris, els experts fa anys que alerten que les condicions climatològiques esdevindran extremes a la conca del Mediterrani. I no pot ser que cada vegada que plogui els veïns i les veïnes de Cubelles i Cunit visquin amb l’ai al cor, atemorits per si el pantà es desborda i l’aigua torna a córrer muntanya avall emportant-se tot el que es trobi pel davant. Això no és vida.
Aquest dimarts i dimecres, davant la previsió de pluges intenses, es va deixar anar molt més volum d’aigua que l’habitual. En 30 hores el pantà va buidar-se un 5%. Davant d’això és inevitable preguntar-se per què no es planifica més i es regula millor la capacitat de l’embassament? Justament, una de les alternatives més senzilles, econòmiques i avalades per experts és incrementar el cabal ecològic del riu. Fins ara, en el millor dels casos, l’aigua que deixa anar el pantà arriba fins a la zona de les Estoreres, 4 km per sobre de Cubelles. Si s’alliberés més aigua, ajudaria a regular la capacitat de l’embassament i l’ecosistema del riu milloraria notablement.
És hora de deixar enrere la inacció. El pantà no pot continuar sent una amenaça latent ni un pou d’aigua contaminada. Cal actuar ja, amb visió de futur, responsabilitat i valentia política.
