Vilanova i la Geltrú viurà, de l’1 al 6 d’agost, els actes centrals de la festa major. Una celebració que enguany té com a protagonista el 25è aniversari del Ball de Valencians. Per commemorar aquesta efemèride, l’Agrupació de Balls Populars ha organitzat una cercavila demà dissabte a la tarda pels carrers del nucli antic.
Els vint-i-cinc anys del Ball de Valencians arriba en un moment dolç per a la colla, que compta amb 40 balladors. Aquests estan repartits en quatre quadres: un de petits, un d’adolescents i dos d’adults. Unes xifres que avalen “el bon estat de salut” del Ball de Valencians, segons el cap de colla, Ricard Torrents, que ha format part de l’entitat des de l’any 2004.
Aquest dissabte, 2 d’agost, el Ball de Valencians prendrà el protagonisme amb una cercavila que tindrà com a colles convidades el Ball de Valencians de Tarragona, el Ball de Valencians de Reus i el grup de danses de Berriozar. Els vilanovins s’han preparat a consciència per a aquesta cita, assajant setmanalment des del mes de maig: “Arribem a la festa major amb una torre impecable”. Ahir dijous a l’assaig general ja ho van deixar palès i demà tornaran a lluir-la durant la cercavila del 25è aniversari del ball, que arrencarà a les sis de la tarda des de la plaça de la Diputació.
El 5 d’agost, el Ball de Valencians també tindrà l’oportunitat de ballar a l’interior de l’església de Sant Antoni durant l’Ofici de festa major, en honor a la Mare de Déu de les Neus. Ho faran juntament amb la Carpa i el Porró, que enguany fan quaranta anys.
Una mica d’història
Segons els experts del fet popular, aquest ball és l’avantpassat directe dels castells. Tant és així que, antigament, els castellers es coneixien com a “Valencians”, fins que més tard van passar a anomenar-se “xiquets”.
Els orígens del Ball de Valencians a Vilanova i la Geltrú es remunten a mitjan segle passat, tal com s’explica a l’edició número 34 de La Revista de VNG 08800. A l’arxiu musical de l’església de Sant Antoni hi ha, de fet, una partitura que correspon al Ball de Valencians consignat a la ciutat, però “no se sap si era executat per vilanovins o per forasters”.
El Ball de Valencians, tot i que és una dansa emparentada directament amb les moixigangues de caràcter religiós és, per contra, totalment profana. Constava d’una part ballada, amb diverses coreografies, i acabava amb una torre final. Aquest últim moviment és el que va anar augmentant d’alçada i, finalment, es va independitzar de la part dansada per donar origen al que avui coneixem amb el nom de castells. Tot i això, hi ha escasses referències coreogràfiques de la part dansada. La raó és que aquest ball va desaparèixer a finals del segle XIX.
L’any 2000, l’Agrupació de Balls Populars va decidir recuperar aquest ball antiquíssim, però es va haver d’adequar coreogràficament. Una feina que va anar a càrrec de Josep Lluís Enríquez, Joan Domingo i Josep Miquel Laso. En la variant vilanovina, doncs, el ball constava de 24 a 32 balladors –actualment, com dèiem, en són 40– distribuïts en grups de vuit persones que s’ajunten per construir la torre que tanca el ball. Els balladors vesteixen camisa i pantaló blancs, faixa, faldilleta blava o vermella i mocadors de colors al pit i al cap.
Consulteu tots els actes de la festa major a l’Agenda
