Sant Sadurní comença a tenyir-se de groc, fa ja alguns dies que se celebren actes previs a les Fires i Festes, però no serà fins dissabte que es donarà el tret de sortida als dies més esperats de l’any per als veïns i veïnes de la capital del cava. Tot i que es programen desenes d’activitats (vegeu el programa d’actes al final del reportatge), n’hi ha una que sobresurt per sobre de totes, que esdevé central i que, en conseqüència, és anhelada per tots els sadurninencs: la Festa de la Fil·loxera.
Declarada Festa Popular d’Interès Cultural, aquest esdeveniment fa bandera de la lluita de la vila per vèncer la plaga de la fil·loxera que a finals del segle XIX va assolar completament les vinyes del país, deixant Sant Sadurní i el Penedès en la penúria més absoluta. Una pugna contra aquest insecte que, gràcies a la perseverança i resiliència de pagesos, propietaris i estudiosos del moment va permetre replantar els camps erms amb ceps empeltats amb peus de varietats americanes. A partir d’una imatgeria festiva rica i diversa, d’una música pròpia i d’una posada en escena acurada, la festa repassa els diferents capítols d’aquesta lluita per acabar amb la fil·loxera fins arribar a l’esclat final, en què la música, el foc, el color groc i el cava s’uneixen per celebrar el final de la plaga i el ressorgir de la vinya.
Amb l’esperit d’apropar la Festa de la Fil·loxera als penedesencs i penedesenques que no la coneguin, en aquest Tema de la Setmana repassem els principals elements que la configuren. Així mateix, el reportatge es completa amb un repàs de la resta d’activitats del programa, començant pel pregó, enguany a càrrec de Rosa Llopart, mestra artesana i alma mater de l’associació de Puntaires de Sant Sadurní d’Anoia, i acabant pel cartell musical.
1. Qui és qui a la Festa
La Festa de la Fil·loxera, declarada Festa Popular d’Interès Cultural, rememora la lluita dels sadurninencs i sadurninenques contra la plaga de la fil·loxera. L’acte central té lloc el dia 8 amb la representació d’aquesta pugna, tot i que el vespre anterior es fa l’Escampada de Fil·loxeretes per simbolitzar l’arribada i ràpida expansió de la plaga. A més, la Festa compta amb una versió infantil que se celebra el mateix dia 8 al matí.
Els principals elements que formen part del que, sens dubte, és l’esdeveniment festiu més rellevant de la vila són:
La Fil·loxera, l’element central
És la peça de bestiari popular més representativa de Sant Sadurní i és la gran protagonista de la festa. És una reproducció gegant de l’insecte que va assolar les vinyes del Penedès, en la seva fase alada. Simbolitza el mal que acaba sucumbint a la lluita perseverant dels pagesos.
La peça actual va ser construïda per l’artista vilafranquí Amadeu Farré l’any 1990, coincidint amb el desè aniversari de la Festa. L’insecte, alat, està fet amb fibra de vidre, fa 5 metres d’amplada per 7 de llargada i 2,5 d’alçada. Com que pesa 305 quilos, porta unes potes amb rodes perquè es pugui arrossegar.
Els pagesos
L’any 2001 es van estrenar dotze capgrossos que representaven els pagesos. Aquests han estat els darrers elements incorporats a la Festa. Els va construir, en cartró pedra, la Montse Mateu i els vestits els va dissenyar la Cristina Güell, basant-se en fotografies de pagesos –anònims– del segle XIX.
El ball de pagesos representa la població, que va patir i posteriorment combatre amb gran esforç la plaga de la fil·loxera. La dotzena de pagesos ballen en rotllana una melodia que porta el mateix nom i que compongué per a gralla, l’any 1982, Jaume Esteva, tot i que posteriorment es va arranjar per a orquestrina.
Les Fil·loxeretes
L’arribada de la plaga a Sant Sadurní es representa els dies 7 i 8. El dia 7 es fa amb l’escampada de fil·loxeretes, símbol de la rapidesa i virulència amb què es va reproduir la plaga.
N’hi ha 30, les va idear l’any 1987 l’artista Dolors Sans i estan fetes amb fibra de vidre i amb unes ales plegades de ferro. Són peces individuals, mogudes per un únic portador, i tenen dos punts de foc a les antenes. Igual que la fil·loxera, elles també es mouen al ritme de tabals i caixes.
Van sortir per primera vegada l’any 1987, coincidint amb el centenari de l’arribada de la plaga a la vila.
Els 7 savis de Grècia
Representen set dels propietaris i intel·lectuals que van lluitar contra la plaga: Rafael i Marc Mir, Manuel Raventós, Francisco Romeu, Pere Rovira de la Foradada, Modest Casanovas i Antoni Escayola. Aquests elements es van anar incorporant progressivament a la Festa a partir de 1993, un per any. Van ser construïts per Montse Mateu, Mercè Gost i Mercè Beneit.
Els ceps
La fil·loxera va acabar amb les vinyes, els ceps es van morir i va caldre plantar-ne de nous empeltats amb varietats americanes. A la Festa, evidentment, els ceps tenen un pes important. Hi apareixen representats en 14 capgrossos que reprodueixen la part superior de l’arbust i que es guarneixen amb redoltes tendres que es cullen el mateix dia. Cada cep balla guiat per un acompanyant i disposa de tres punts de foc a l’extrem dels sarments.
Durant el transcurs de la festa, els ceps fan dues aparicions, ballant al compàs de la música de banda, composta per Antoni Torelló i Casanovas, titulada Ball de ceps, i que convida els assistents a incorporar-se de manera espontània a la plaça.
2. La Festa de la Fil·loxera Infantil
L’any 1992 la Festa de la Fil·loxera va veure néixer la seva versió infantil, el dia 8 al migdia. La iniciativa va sorgir pensant que la canalla del municipi també pogués viure la festa en un horari i format adaptat i, d’aquesta manera se la pogués fer seva. Des d’un bon principi la proposta va ser ben rebuda, fent que la devoció sadurninenca per la Festa de la Fil·loxera es multipliqués exponencialment. A més, la Fil·loxera Infantil ha estat –i és– una pedrera de participats a la festa gran i un motor de creixement.
Tot i que l’estructura de la Festa infantil és molt diferent de l’adulta, ambdues comparteixen els mateixos elements. Els de la infantil, però, no són rèpliques a escala, sinó elements amb una personalitat pròpia. Hi ha dues excepcions: els gegantons dels Set Savis (es fan servir els mateixos gegants), i les larves (només existeixen en la infantil). D’aquesta manera, hi ha una fil·loxera gran, 14 fil·loxeretes, 10 ceps, 10 larves i diverses rotllanes de pagesos, a més de 5 dels 7 gegantons dels Set Savis, juntament amb 2 Savis infantils.
La Festa té lloc a la plaça de l’església el dia 8 a les 11 del matí i es fa un recorregut en cercavila que acaba a la plaça de l’Ajuntament.
3. El cartell musical
Tot i l’eminent protagonisme de la Festa de la Fil·loxera, les Fires i Festes de Sant Sadurní d’Anoia compten amb un programa ampli i divers d’actes de tota mena: tallers, espectacles infantils, castell de foc, exposicions, cercaviles de balls populars, etcètera. I entre tots, destaquen les propostes musicals que aquests dies omplen de música els carrers i places de la capital del cava.
El cap de cartell de les Fires i Festes 2025 és La Ludwig Band, que actuarà dilluns, dia 8, al vespre a l’Era d’en Guineu. El repertori d’aquest sextet, nascut a Barcelona però amb arrels a l’Alt Empordà, va del pop-rock clàssic fins al folk local. Guanyadors del premi Enderrock de la crítica 2023 al millor disc de pop-rock per Gràcies per venir i del premi Altaveu 2024, a Sant Sadurní portaran els temes del seu darrer treball Gràcies per venir (2023) i no hi faltaran tampoc els hits del disc anterior, La mateixa sort (2021).
L’endemà, dia 9, a la mateixa plaça Era d’en Guineu serà el torn dels Ginestà i Joan Colomo. Les cançons dels germans Júlia i Pau Serrasolsas, ànimes de Ginestà, barregen estils de música pop, sons experimentals i folk. Van irrompre al panorama musical català l’any 2017 amb Neix i va ser el seu segon àlbum Ginestà el que es va donar a conèixer, especialment amb el tema Estimar-te com la terra. Dos anys més tard van publicar L’Eva i la Jana, que també va suposar un pas endavant en l’àmbit del so i al cap d’uns mesos va sortir Suposo que l’amor és això. Ja consolidats en el panorama de la música catalana, l’any passat van publicar el seu últim disc, Vidameva.
La mateixa nit, després de Ginestà, pujarà a l’escenari de l’Era d’en Guineu el cantautor Joan Colomo. Amb una llarga i consolidada trajectòria, el de Sant Celoni interpretarà els temes del seu vuitè i darrer àlbum en solitari, Tecno realista (2024), un dia en què perfecciona el seu llenguatge artístic en un recull de melodies amables que contrasten amb un missatge incòmode i de vegades fins i tot desesperançador i que suposa, a la vegada, l’estrena de Colomo com a productor i mesclador.
L’altre gran escenari de les Fires i Festes estarà situat a l’aparcament del Cavatast, a l’esplanada entre els carrers Barcelona i Alacant. En aquest emplaçament el dissabte 6 actuarà el grup de versions Amics de Manel, seguits de PD Pekadoras i DJ Ana Koreana. L’endemà, diumenge, s’hi farà l’Empalmada amb el també grup de versions La Nit de Canet. Aquesta formació de tribut a Oques Grasses, Txarango, Els Catarres, Zoo, Buhos i The Tyets interpretarà els principals temes que en els darrers anys han sonat al Canet Rock. Finalment, el dia 10 a la nit la Festa del Mestissatge portarà els grups Bricandeira, Gramophone Allstars Band i La Cosina. Bricanderia és un conjunt de percussió que fusiona l’expressió corporal amb la musicalitat, creant melodies a través del moviment, mentre que Gramophone Allstars Band és una banda barcelonina que fusiona la música jamaicana dels anys seixanta (ska, rocksteady i reggae) amb diferents estils de música negra com el soul o el jazz, entre molts altres. Tancarà la Festa del Mestissatge La Cosina, el projecte musical de folk impulsat per Clara Colom (exmembre de Roba Estesa), juntament amb Dídac Mariné, Joan Ferrando i Dídac Prat.
4. “Hi ha punta de coixí per anys, no crec que s’acabi mai”
Aquest dissabte, a les vuit del vespre, des del balcó de l’Ajuntament la sadurninenca Rosa Llopart Sogas pronunciarà el pregó de Fires i Festes. Fa dies que el té escrit i que el practica en veu alta, a casa seva, al carrer Raval, envoltada de boixons i puntes de coixí. “No m’esperava per res ser pregonera, espero que tot vagi bé”, diu nerviosa.
La Rosa Llopart va néixer a Can Peret Silet, de Can Rossell (Subirats). Té 92 anys i des d’en fa vint que presideix l’Associació de Puntaires de Sant Sadurní d’Anoia. De punta, però, fa molts més anys que en fa, per la qual cosa ha esdevingut tota una institució en aquest àmbit, tant dins com fora de la comarca. Ha viatjat arreu d’Europa amb el seu coixí i les seves puntes, els seus treballs han estat exposats per tot el país i ha guanyat nombrosos concursos i guardons. L’any 2004 la Generalitat li va atorgar el reconeixement de Mestra Artesana.
Amb només 16 anys va arribar a Sant Sadurní per treballar de minyona a Cal Calixtus. L’àvia de la casa havia patit un ictus ja feia anys i la Rosa l’assistia: “Tot i estar ferida, ella feia puntes de coixí amb una mà sola i jo l’ajudava a pujar les empatronades. Sempre li deia que m’agradaria aprendre a fer-ne i tant vaig insistir que, finalment, per Reis em va regalar un coixí”, comenta la Rosa. D’aquesta manera, va començar a fer punta i a preparar-se l’aixovar.
25 anys amb el coixí guardat
“Em vaig casar amb 25 anys i vaig estar 25 anys més sense tocar el coixí, perquè primer vaig criar els fills i després vaig cuidar els sogres”. Un dia, passats aquests anys dedicats plenament a les cures de la família, la Rosa va veure per la televisió que un metge aconsellava a una dona fer punta de coixí al·legant que anava bé per la concentració, per l’artrosi i per calmar els nervis. Aquesta entrevista li va fer desenfundar el coixí: “Tot i que em recordava de fer-ne, vaig pensar que m’aniria bé que me n’ensenyessin, per això em vaig apuntar a l’Escola de Puntaires de Barcelona, que llavors estava ubicada al Palau de la Virreina”, explica. El primer dia van preguntar quina de les alumnes –eren totes dones– volia formar-se com a professora i ella va fer un pas endavant: “No sé per què ho vaig fer, però el cas és que em vaig trobar aprenent per ser professora i amb un nivell altíssim que hi havia”.
Com que havia començat de molt jove a treballar, no tenia el graduat escolar i, el mateix any que es va apuntar a l’Escola de Puntaires es va inscriure a l’Escola d’Adults de Sant Sadurní per treure’s el graduat. “Em coincidien els exàmens de punta amb els dels estudis. Va ser un curs molt intens”, apunta. Quan es va apuntar a l’Escola de Puntaires tenia 55 anys i per aconseguir el títol de professora va anar cada dia a Barcelona durant sis anys: “No va ser gens fàcil fer tot aquest esforç amb l’edat que tenia”.
Al cap d’un temps d’haver-se tret el graduat escolar, la professora de l’Escola d’Adults de Sant Sadurní li va demanar si podia fer un curs de punta de coixí d’octubre a desembre: “Com que estava tan agraïda d’haver pogut treure’m el graduat, vaig acceptar la proposta”. El que havia de ser un curs puntual de tres mesos va acabar sent un curs estable i la Rosa va fer-lo durant 9 anys seguits, primer sola i posteriorment, veient la bona rebuda i el nombre de participants, amb l’ajuda d’alguna altra puntaire. Aquests van ser els inicis de la Rosa Llopart com a mestra puntaire i va ser el pòsit perquè, uns anys després, l’any 2005, es formés l’Associació de Puntaires de Sant Sadurní, de la qual la Rosa Llopart n’ha estat sempre presidenta.
Les parets de casa de la Rosa estan plenes de quadres amb treballs que ha anat fent al llarg dels anys. N’hi ha de punta clàssica i de punta contemporània, alguns són autèntiques obres d’art fruit de mesos -i en algun cas, anys- de feina. Les seves puntes llueixen, per exemple, a l’altar Major de la Sagrada Família. “Ara ja no hi dedico tantes hores, però anys enrere em passava tardes senceres fent punta de coixí i anant a dormir a les dues de la matinada”.
Cada 6 de setembre l’Associació de Puntaires de Sant Sadurní organitza una trobada la qual, des del 2016, porta el nom de Rosa Llopart: “L’última trobada vam ser 150 persones, però havíem arribat a ser 300”, exclama. Tot i això, la Rosa no creu que les puntes de coixí estiguin de capa caiguda: “Se’n fan a tot el món de puntes de coixí. Jo he anat a congressos a Frankfurt, a Utrecht, a Finlàndia… Allà hi ha gent d’arreu presentant els seus treballs. Les puntes de coixí no s’acabaran”, conclou.
