L’anglès s’ha convertit en una de les llengües més presents en el nostre dia a dia. Ja sigui a les cançons que escoltem, a les sèries que mirem, en el món professional o a l’hora de viatjar. Dominar aquesta llengua obre portes i facilita la comunicació en gairebé qualsevol context. Però més enllà de la seva utilitat pràctica, aprendre anglès també pot ser una experiència enriquidora, motivadora i, fins i tot, transformadora. I això passa entre els més petits, com entre les persones adultes o grans.

En aquest Tema de la Setmana ens endinsem en el valor de l’aprenentatge de l’anglès al llarg de totes les etapes de la vida. Ho fem a través dels testimonis de l’Àlex Carneros i l’Adrià Badiola, que l’estudien des de ben petits; del Ramon Tarrida que l’ha incorporat per motius laborals i d’interès personal; i també de la mà de Joan Nicolau que va decidir reprendre l’aprenentatge de l’idioma com una manera d’estimular la ment, mantenir-se actiu i continuar descobrint noves maneres de veure el món.

Sigui com a repte personal, com a necessitat professional o simplement com una eina per obrir-se més portes a la cultura, l’entreteniment o a la connexió global, l’anglès es manté com un dels idiomes més estudiats arreu del territori. Amb una àmplia oferta formativa –des d’acadèmies fins a cursos municipals, extraescolars o grups de conversa– aprendre anglès és avui més accessible que mai. En les següents pàgines, doncs, recollim diferents mirades que mostren que mai és massa tard (ni massa d’hora) per començar a aprendre un nou idioma.

1. “És divertit veure’ns parlar en anglès amb els amics mentre juguem a videojocs”

Adrià Badiola i Àlex Carneros, estudien anglès des de ben petits i fan classes extraescolars

L’Adrià Badiola té divuit anys i aquest curs ha començat els estudis de periodisme a la UAB. L’Àlex Carneros, de 16, és a quart d’ESO i encara té el futur per decidir. Malgrat trobar-se en moments vitals diferents, tots dos comparteixen que continuar amb l’aprenentatge de l’anglès a la seva edat és fonamental. “Som molt mal·leables i si no l’aprenem ara, difícilment ho farem més endavant”, explica l’Adrià. L’Àlex hi coincideix. “L’anglès és necessari per trobar una feina millor”.

Les dificultats hi són, ja que l’Adrià reconeix que el que li costa més és escriure’l correctament. “Quan parles, si ets una mica més llençat, sempre pots sortir-te’n”. “Encara que no pronunciïs perfectament, et poden entendre”, explica. L’Àlex hi afegeix que per a ell el més complicat és redactar textos, però l’esforç li val la pena. Perquè, com diu l’Adrià, el més gratificant és quan surts del país i t’adones que l’anglès et serveix de veritat. “Fa poc vaig viatjar als Països Baixos i em vaig poder comunicar perfectament amb la gent d’allà”, celebra l’Àlex.

L’aprenentatge, però, no es limita a l’aula de l’institut o de l’acadèmia. En el cas de Badiola i Carneros, els videojocs tenen un paper important perquè es comuniquen amb gent d’altres països. I com és d’esperar, la llengua vehicular és l’anglès. “És divertit veure’ns parlar en anglès amb els amics”, relata l’Àlex. Les sèries són un dels altres recursos que els poden ajudar per millorar el nivell d’anglès, sobretot pel que fa a la comprensió. “No faig un consum excessiu de pel·lícules i sèries en anglès, i ho hauria de fer més per millorar la fonètica”, admet l’Adrià.

De cara al futur, la mirada és optimista. L’Àlex no descarta anar-se’n a estudiar o viure a l’estranger. “No estic negat a res”, assegura. L’Adrià, en canvi, no preveu que l’anglès sigui clau en la seva carrera com a periodista, però té clar que se li demanarà. “Avui en dia és un requisit per accedir a qualsevol feina”, apunta. En definitiva, tots dos coincideixen que, d’aquí a deu anys, el seu nivell haurà millorat, especialment si poden continuar formant-se, viatjar i practicar-lo.

2. “Quan tens la meva edat, tens la sort que l’estudies per diversió”

Ramon Tarrida, va començar a estudiar anglès als 60 anys.

El Ramon Tarrida va començar a estudiar anglès als 60 anys, coincidint amb la seva prejubilació. “A la feina m’arribaven documents en anglès i no entenia què deien”, explica. Aquest fet sumat a què volia llegir articles i diaris internacionals, el va empènyer a apuntar-se a classes d’anglès. A la seva època, el que s’ensenyava a l’escola era francès.

Tot i que la feina i les classes van coincidir en un període de temps relativament curt, no va tenir problemes per combinar-ho. La seva base era el català, el castellà i el francès, però l’anglès li va exigir un nou esforç. “Ja sabem que té modismes diferents… encara tinc alguna dificultat per parlar amb certa fluïdesa, però amb una conversa bàsica me’n surto”, explica.

Les primeres experiències pràctiques li van arribar viatjant. En un creuer, acabat de començar les classes, va topar amb expressions i mots americans que no havia sentit mai. “Preguntava i m’ho explicaven. Va ser molt enriquidor”, assegura. Una experiència que li va servir quan va viatjar als Estats Units. “Estudio la variant britànica, i hi ha paraules molt arrelades allà que costen de pescar”, apunta. L’anècdota més recent, però, és en una excursió a Manresa, on l’anglès li va permetre conversar durant més de mitja hora amb uns turistes croats. “Sense l’anglès no ens hauríem entès de cap manera”, sosté.

Avui, el Ramon continua anant a classes. No ho fa per cap titulació ni objectiu curricular, sinó per mantenir viva la pràctica i gaudir-ne. “Quan tens la meva edat, tens la sort que no ho fas per treure’t cap títol. Ho fas per parlar un anglès col·loquial”. També intenta mirar  pel·lícules en versió original, un costum que ja havia tingut abans i que ara li serveix per consolidar vocabulari.

3. “Si tens ganes d’estudiar i de saber, no importa l’edat que tinguis”

Joan Nicolau, va començar a estudiar anglès als 82 anys.

Als 82 anys el Joan Nicolau va decidir apuntar-se a les classes d’anglès que s’ofereixen al Casal de la Gent Gran de Gelida. Ho va fer com un acte d’alliberació, ja que la seva escolarització va quedar marcada per l’època franquista. “Em van tallar les ales de tot”, lamenta. Potser és per això, que no va dubtar a posar-se davant d’un nou repte: aprendre anglès.

L’interès pel món i per les llengües no li és nou. De petit, als 12 o 13 anys, va comprar-se una ràdio. Escoltava Ràdio Pirenaica i, més tard, una emissora estrangera anomenada Hilversum, on parlaven en anglès. “No entenia res, però me l’escoltava igual”, assegura. De tant en tant, pescava alguna cosa, però sobretot Nicolau tenia la sensació de connectar amb l’exterior. “Sempre havia intuït que aquí estàvem retinguts, i escoltar aquella emissora em feia sentir que m’acostava a Europa”, apunta.

El que més el va motivar a fer un pas endavant va ser mantenir la ment activa, però també el fet de viure en un món ple de paraules i missatges en anglès, en definitiva, entendre l’entorn. “Veig cartells, anuncis i, fins i tot, camions amb propaganda en anglès, i m’agrada saber què diuen”, explica. En les seves caminades diàries, el Joan també troba moments per posar en pràctica el que ha après a les classes, ja que, sovint es troba amb una veïna d’origen americà. “Sempre em diu good morning, i jo li contesto. Tot i que de vegades ella continua la conversa i jo ja perdo el fil”, comenta amb un somriure. Malgrat això, sosté que el més gratificant per a ell és quan entén el que li diuen o quan aconsegueix expressar-se.

Nicolau afirma que per a ell l’edat no és un impediment, i creu que tampoc ho hauria de ser per la resta de persones. “Si tens ganes d’estudiar i de saber, no no importa l’edat que tinguis”. “A la nostra edat necessitem mantenir viva la curiositat!”, reivindica.

4. 6 paraules i frases que va inventar Shakespeare

William Shakespeare va ser un escriptor i poeta admirable. A més, va afegir més de 1.700 paraules al diccionari britànic. A continuació, en descobrim algunes.

Addiction

Si bé el concepte d’addicció ha existit durant segles, la paraula “addiction” en si no existia fins que Shakespeare la va utilitzar a la seva obra de teatre Otel·lo.

All the world’s a stage

Vol dir que la vida és com una actuació i que tots tenim diferents rols. Aquesta frase va ser pronunciada per Jacques a Al vostre gust (As You Like It).

Brave new world

Aquesta frase es fa servir per suggerir una sensació de sorpresa i meravella davant de les possibilitats del futur. Va ser pronunciada pel personatge Miranda a La tempesta (The Tempest).

Critic

Encara que el concepte de crític havia existit durant segles, la paraula no s’utilitzava en el seu sentit modern fins que Shakespeare la va emprar a la seva obra de teatre, Treballs d’amor perduts (Love’s Labour’s Lost).

Generous

Shakespeare va emprar la paraula “generous” en el seu sentit modern per descriure algú que és amable i generós a la seva obra de teatre, Juli César (Julius Caesar).

Lonely

Encara que el concepte de solitud havia existit durant segles, Shakespeare va ser el primer a utilitzar-la a la seva obra de teatre Coriolà (Coriolanus).

5. 6 sèries per veure en anglès

Sarah & Duck

Segueix les aventures quotidianes de la Sarah, una nena curiosa, i el seu amic el Duck, un ànec molt simpàtic. Amb un estil suau i poètic, la sèrie explora la imaginació, l’amistat i el descobriment del món des d’una perspectiva infantil.

Públic: infantil (3-8 anys)

Plataformes: YouTube, BBC i Netflix.

 

 

Just add magic

Tres amigues troben un antic llibre de receptes màgiques. En provar les receptes, descobreixen que tenen poders especials i es veuen embolicades en misteris i aventures mentre intenten protegir el llibre i desxifrar els secrets que amaga. Cada plat cuinat pot tenir conseqüències sorprenents, i les noies hauran d’aprendre a fer servir la màgia amb seny.

Públic: Infantil / juvenil (8-12 anys)

Plataforma: Amazon Prime

 

Downton Abbey

Aquesta sèrie de drama històric segueix la família aristocràtica Crawley i el seu personal a l’immens i elegant casal de Downton Abbey, des de principis del segle XX fins a la postguerra. Explora temes com els canvis socials, la política, l’amor i les dificultats familiars en un context de grans transformacions.

Púbic: Adult

Plataforma: Amazon Prime, Disney+ i Netflix

 

Last of the summer wine

La sitcom més llarga de la història britànica segueix les aventures quotidianes i sovint còmics d’un grup de jubilats que viuen en un poblet rural a Yorkshire. La sèrie destaca per la seva tendresa, humor senzill i personatges entranyables que afronten la vida amb una perspectiva optimista i divertida.

Púbic: Adult

Plataforma: Amazon Prime, Apple TV

 

The A List

Quan un grup d’adolescents arriba a una illa remota per participar en un campament d’estiu, es veuen atrapats en una trama misteriosa i sobrenatural que posa en perill les seves vides. La sèrie combina elements de thriller, drama i fantasia mentre els joves intenten descobrir la veritat i sobreviure.

Púbic: Adolescents

Plataforma: Netflix

 

Heartstopper

Basada en la novel·la gràfica de Alice Oseman, aquesta sèrie relata la història d’amistat i primer amor entre dos adolescents britànics, Charlie i Nick. Explora temes d’autoacceptació, identitat sexual i el suport entre amics amb una sensibilitat emotiva i naturalitat.

Públic: Adolescent

Plataforma: Netflix

FER UN COMENTARI