Més enllà de l’excursionisme

L’excursionisme va créixer de la mà de les entitats locals, que es van multiplicar arreu del territori i van esdevenir espais de cohesió social, formació esportiva i descoberta de la natura. Durant la dictadura, aquestes entitats també van actuar sovint com a espais de resistència cultural i preservació de la llengua. Amb el pas dels anys, el moviment excursionista ha anat evolucionant i, si bé manté l’essència de connexió amb l’entorn natural i el territori, l’excursionisme ha sabut adaptar-se als nous temps. Avui conviuen sota aquest paraigua activitats tan diverses com el senderisme, l’escalada, les curses de muntanya i les marxes populars. Aquesta diversificació ha ajudat a mantenir viu l’interès de la ciutadania per la muntanya i ha fet possible que les entitats excursionistes siguin més transversals que mai.

Les dades confirmen aquest bon moment. Segons la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), el nombre de federats ha anat creixent de manera sostinguda en els darrers anys. L’any 2025, la federació ha superat per vuitè any consecutiu els 40.000 federats, una xifra que demostra la vitalitat del moviment. A més, la FEEC agrupa actualment més de 400 entitats arreu del país, i organitza centenars d’activitats anuals que van des de sortides familiars fins a competicions de gran nivell.

Aquest dinamisme és palès també en l’activitat local, en què les entitats arrelades al territori continuen sent el motor del moviment. En aquest reportatge ens fixem especialment en dues associacions històriques del Penedès que aquest any celebren aniversaris ben rodons. D’una banda, el Centre Excursionista del Penedès, que arriba als 50 anys de trajectòria, mig segle dedicat a promoure l’estima per la muntanya i el patrimoni penedesenc. De l’altra, l’Agrupació Excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú, que enguany celebra 70 anys d’història, consolidada com una de les entitats de referència del Garraf. A través de les entrevistes amb els membres d’aquestes dues entitats, descobrim com han viscut aquesta evolució, quins són els seus reptes actuals i de futur, i com treballen per seguir promovent els valors de l’excursionisme entre les noves generacions.

El Centre Excursionista del Penedès (CEP) celebra enguany el 50è aniversari; ho fa com una de les entitats referents de l’excursionisme al país, amb una de les masses socials (1.200 socis) més àmplia de la comarca i havent inaugurat una nova seu que els ha permès augmentar el nombre d’activitats que duen a terme i, alhora, gairebé duplicar el nombre de socis.

Nascut en una petita habitació cedida pel Museu del Vi (ara Vinseum) el 2 de juny de l’any 1975, van ser membres fundadors del Centre Excursionista del Penedès 35 persones. Antoni Poyo Creixenti va ser-ne el primer president, mentre que els altres 34 formaven part de la junta. Fèlix Masachs en va ser un: “La primera referència escrita d’una excursió a Vilafranca data de 1853. Des de llavors i fins a la constitució del CEP, a la vila hi va haver diferents grups”, comenta. Sigui com sigui, els 35 membres fundadors del Centre Excursionista del Penedès provenien –tots– de la delegació de l’Agrupació Excursionista de Catalunya. “A Vilafranca els antics centres es van anar clausurant per ordre governativa. L’últim va ser el Centro Excursionista Vilafranqués, creat als anys 50 i amb una vida curta perquè alguns dels seus membres van tenir problemes amb la justícia per penjar proclames catalanistes als cims”, explica Masachs. Després de dos anys de la seva clausura, un grup de joves va decidir obrir a la vila una delegació de l’Agrupació Excursionista de Catalunya (AEC): “Com que el president del Centro Excursionista Vilafranqués va acabar a la garjola, la gent tenia por de crear un nou centre, per això vam optar per obrir una delegació de l’AEC”, diu. Al cap d’un temps, a les acaballes de la dictadura, els 35 socis de la delegació van considerar que havia arribat l’hora de crear una entitat pròpia i el 2 de juny de 1975 funden el CEP.

D’una habitació al Vinseum a la nova seu

En el seu primer any, el Centre va passar de 35 a 160 socis i l’habitació del Museu va quedar-se petita per encabir-los a tots. Busquen una nova seu i s’instal·len a les oficines d’una antiga fàbrica situada a l’avinguda Barcelona, 85. En aquest local estaran fins a l’any 2000, quan decideixen traslladar-se al carrer Pare Martí Grivé 11, al barri de Sant Julià. Amb els anys i l’augment de la massa social, la necessitat de comptar amb un local propi queda palesa i es comencen a buscar espais per acollir l’entitat. Finalment, l’1 d’octubre del 2020 el CEP compra les dues finques que conformaven la propietat de l’antiga Bolera, al carrer Pere el Gran,18. Des d’un bon principi, l’entitat es proposa rejovenir la massa social i fer de la seu un autèntic punt de trobada. Per aconseguir-ho, preveuen construir un rocòdrom interior de 350 m², a més d’un espai d’activitat física, vestidors, biblioteca i una gran sala diàfana que acull projeccions, exposicions, presentacions, assaigs de la coral, assemblees, celebracions, etc.

Per tirar endavant la compra i reforma de l’espai calen 550.000 euros. Per fer-hi front, el Centre demana un préstec a l’entitat de finances ètiques Coop57 i demana una aportació de 50 euros a cadascun dels seus socis i sòcies. “En aquest moment hi va haver gent que no ho va veure clar i es va donar de baixa. Vam perdre més d’un centenar de socis, tot i que tres anys després hem passat d’aproximadament 700 a 1.200”, explica Fèlix Masachs, membre actual de la junta i president del Centre entre els anys 2000 i 2005.

Planter assegurat
Finalment, el març de 2023 s’inaugura la nova seu del Centre Excursionista del Penedès, un espai totalment adaptat a les necessitats actuals de l’entitat. “Amb aquesta nova seu i, sobretot, amb l’espai d’escalada indoor hem aconseguit que entrés molt jovent al Centre. Crec que el planter el tenim assegurat, ara bé, el relleu de la junta ja no tant. Suposo que com a tot arreu…”, comenta Masachs.

Pel que fa al nombre de seccions, s’ha mantingut estable al llarg dels anys i actualment se situa en 21. Entre les més noves, hi ha la de ioga o Penedès Verd, una iniciativa nascuda durant la pandèmia per recollir residus de l’entorn natural i incorporada com a secció el setembre de 2023. La Coral és una de les primeres seccions socials que va crear-se: “L’any 1995 vam fer una excursió al Besiberri, érem més de 70 i de cop uns quants es van animar a entonar cançons de muntanya. Va agradar tant que de seguida es van engrescar a crear la coral”.

La Marxa 7 Cims o el Vilabloc són altres seccions que serveixen per obrir el CEP portes enfora. Enguany la 7 Cims va tenir lloc el 4 de maig i van participar-hi 700 persones. Tot i que aquesta va ser la 21a edició, tal com explica Masachs, la ruta fa molts més anys que es fa: “Qui va idear-la va ser el muntanyenc Josep Milà, als anys 60, però llavors no es feien set cims, sinó cinc. Aquesta era una de les proves que Milà feia fer als excursionistes que li deien que volien anar a fer travesses amb ell pel Pirineu per comprovar si tenien resistència. Començaven pel Castellar i acabaven al Montmell i s’arribaven fins al Vendrell per agafar el tren i tornar a Vilafranca”. Amb el temps la ruta va anar evolucionant, es van incorporar dos nous cims i va anar guanyant popularitat fins arribar a l’actualitat, sent una de les proves més ben valorades del Circuit de Curses de Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

Un 2025 de celebració
Per celebrar els 50 anys, des de principis d’any que el CEP organitza activitats ben diverses, moltes d’esportives i altres de més socials. El tret de sortida dels actes commemoratius va donar-se el mes de febrer, amb un recorregut especial de la Papiol Extrem i acabarà el 27 de desembre amb una Turronada especial. Entremig, desenes d’actes entre els quals destaquen l’enregistrament i emissió per Ràdio Vilafranca d’una sèrie de programes sobre la història del Centre, una exposició de bitlles il·lustrades que va tenir lloc el mes de maig i que va comptar amb la participació de més de 35 artistes, l’acte institucional de celebració que va organitzar-se el 31 de maig, un raid-gimcana de muntanya prevista pel 12 d’octubre i, molt especialment, la presentació del llibre dels 50 anys del Centre Excursionista del Penedès, que es farà el pròxim 28 de novembre. Es tracta d’una obra que plasmarà la trajectòria de l’entitat, amb documentació antiga, fotografies i entrevistes que aportaran detalls i anècdotes que han marcat el camí del CEP al llarg dels anys.

Al territori hi ha una altra entitat que aquest 2025 celebra un aniversari rodó. L’Agrupació Excursionista Talaia, a Vilanova i la Geltrú, commemora enguany els setanta anys de la seva fundació. Va ser, de fet, l’11 de setembre de 1955 quan un grup de vilanovins, encapçalats per Miquel Fortuny, van decidir constituir l’AE Talaia, que fins al moment havia desenvolupat la seva activitat com una secció de la Societat Coral La Unión Villanovesa. L’AE Talaia naixia amb la voluntat de promoure l’excursionisme, la cultura i la llengua, però també per esdevenir un punt de trobada de tots aquells que, en una època convulsa, buscaven un refugi on poder reunir-se. “L’única manera de trobar-se sense rebre bufetades era crear una pantalla cultural com aquesta”, expliquen els seus membres.

Com totes les entitats, l’AE Talaia ha viscut alts i baixos, però arriba als setanta anys en “bon estat de salut”. Actualment, és una de les entitats amb més socis de la ciutat, uns 700, i també una de les més actives. Al local social de l’AE Talaia es programen activitats cada setmana, especialment els divendres, amb propostes que van més enllà de l’excursionisme. Això s’explica perquè l’entitat disposa gairebé d’una desena de seccions: la secció de muntanya, la secció de senders, el grup de marxes i caminades, el grup de muntanya en família, el grup de joves, el grup d’espeleologia, el grup d’escalada, la secció de cultura, la secció d’esquí, la secció de curses o els Amics de la Sardana. “Amb el pas dels anys hem potenciat la part de muntanya, però la part cultural sempre ha tingut un pes molt important”, destaquen.

De fet, des de l’AE Talaia consideren que hi ha dos aspectes més que formen part del seu ADN: la cultura ecologista, l’activisme i la defensa del territori; i la implicació social amb la població en aspectes com la caminada popular, el carnaval o la festa major. “Hi ha una part important de socis que venen a viure a Vilanova i la Geltrú i que troben en l’AE Talaia el seu lloc”, apunten. Això va quedar palès, sobretot, als anys vuitanta, quan l’entitat va crear la secció de la tercera edat: “Amb l’aparició dels casals per a la gent gran, això va canviar, però vam arribar a tenir dos-cents socis que formaven part d’aquesta secció”.

L’entitat també va experimentar un notable creixement de socis fa quinze anys, amb la creació del grup de muntanya en família. “Vam aconseguir que l’excursionisme i els seus valors arribessin per primer cop als pares i a la canalla”. Amb el pas dels anys, el grup de muntanya en família ha permès també la creació del grup de joves, en què es promou la pràctica de l’excursionisme de nois i noies a partir de catorze anys i que fan que “l’arrel de l’AE Talaia es mantingui forta”.

Però si hi ha un moment important per a l’AE Talaia, és quan s’efectua la compra del local del carrer Comerç, que és on actualment hi ha la seu de l’entitat. Prèviament, l’AE Talaia havia estat ubicada en uns baixos del carrer de Sant Pau i més endavant, l’any 1960, l’entitat es trasllada al carrer Anselm Clavé. Tres dècades després, el bon moment que travessava l’entitat li va permetre adquirir un edifici al bell mig de la ciutat, que era propietat de l’hospital. Un dels aspectes més rellevants és que la compra es va fer sense subvencions externes i es finançà exclusivament amb l’aportació dels socis. “Hi ha entitats que han acabat desapareixent perquè, precisament, no han pogut tenir mai un local, o que es basen en un bar”, diuen. A partir d’aquell moment, l’entitat consolida “el fons importantíssim de gent que va arrencar el moviment excursionista” a Vilanova i la Geltrú fa setanta anys.

Una multa fa perillar l’entitat
L’AE Talaia, però, també ha viscut moments difícils que han fet perillar la seva continuïtat. L’actual junta recorda que als anys seixanta “van intentar enfonsar l’AE Talaia”: “Van suspendre un concert que havíem organitzat perquè, segons les autoritats de l’època, no teníem els permisos en regla. El públic va començar a queixar-se –a rebel·lar-se, segons van dir– i ens van endossar una sanció de 10.000 pessetes”. Per a l’entitat, aquesta multa va ser “una sentència de mort” que va tenir conseqüències greus durant un llarg període de temps. “Vam haver d’aturar part de la nostra activitat i, per exemple, vam estar tres anys sense poder sortir a la Comparsa”, afegeixen. Afortunadament, una persona va pagar de forma anònima aquells diners, garantint la continuïtat de l’entitat.

La seva identitat, avui dia, encara no s’ha pogut confirmar, però aquell gest caritatiu ha fet que, en bona part, l’AE Talaia pugui celebrar enguany el 70è aniversari. El dijous 11 de setembre, l’entitat va commemorar els setanta anys de la seva fundació en el marc de la Diada nacional de Catalunya. Per commemorar l’efemèride, la Comissió del 70è aniversari ha confeccionat un programa molt extens, que s’estendrà fins a finals d’any. Aquesta comissió està formada per onze socis: Lurdes Campins, Josep Candela, Jordi Cortina, Josep Corella, M. Carme Barceló, Salvador Butí, Queti Vinyals, Joan Raventós, Ana Llibertat Garcia, Magda Noés i Al Forradellas.

Entre les activitats més destacades hi ha una exposició fotogràfica que repassa els setanta anys de l’entitat, i la posada en marxa del Projecte EmociONATs, una travessa a peu de Sant Miquel de Cuixà al monestir de Montserrat, distribuïda en nou etapes en diferents caps de setmana. Una part dels beneficis recaptats en aquesta travessa es destinaran a la Fundació Onat, que promou la inclusió social de persones amb diferents capacitats a través de l’esport.

La cloenda de l’aniversari serà al desembre i coincidirà amb la sortida de l’actual presidenta, Lurdes Campins, després de nou anys al càrrec. “Hem fet molta feina per mantenir l’activitat de l’entitat, però ara volem impulsar nous projectes”, ha dit. Uns dels objectius més immediats que haurà d’abordar el nou president serà, de fet, el de captar nous joves i impulsar el rejoveniment de l’entitat, sempre buscant, això sí, “l’equilibri entre nous socis i veterans que coneguin bé l’AE Talaia”.