El poder del riure

Fa temps que els professionals del CAPI Baix-a-Mar treballen per impulsar i liderar accions en l’àmbit de la salut comunitària adreçades a persones amb malestar físic o emocional. Ha estat, precisament, aquest tarannà el que ha portat el centre de salut vilanoví a explorar una altra manera de millorar el benestar emocional d’aquest col·lectiu, afegint ara una teràpia d’humor. “És quelcom pioner en el món de l’atenció primària”, ha afirmat Sarai Cuevas, investigadora principal de l’estudi i directora del CAPI Baix-a-Mar.

L’humor entrarà, doncs, de manera estructurada a l’atenció primària i ho farà a través d’un estudi que tindrà com a mostra vint-i-cinc persones amb símptomes mèdicament inexplicables. Segons ha explicat Cuevas, són “símptomes als quals la medicina convencional no ha pogut trobar resposta”. Es tracta, per exemple, de persones amb dolor crònic, fibromiàlgia o malestar emocional persistent, les causes físiques dels quals han quedat descartades i s’han esgotat els tractaments convencionals. “Més enllà de la teràpia activa i de certs fàrmacs com les benzodiazepines, antidepressius o analgèsics, no els poden afegir res més”, diu Cuevas. Cal, doncs, oferir una “resposta més holística per generar quelcom des del mateix pacient” i que aquest “es pugui demostrar que té altres eines per acompanyar-se en el trànsit de la seva vida”, afegeix.

En termes de salut, d’això se’n diu salutogènesi. “És la capacitat que tenim per generar salut, com a individus i com a comunitats, i no només buscar respostes d’atenció i de resolució dels nostres problemes des de l’atenció sanitària”, detalla Cuevas. Amb aquest projecte es vol comprovar si, en aquest cas, les diferents tècniques del clown i de l’humor també tenen el poder de “generar salut”.

El projecte donarà el tret de sortida el 6 d’octubre i s’allargarà fins al 24 de novembre. En total, vuit sessions de noranta minuts cadascuna en què s’avaluaran diversos paràmetres com el benestar emocional, l’angoixa i el suport social de les persones que hi prenen part. D’aquestes dades s’extrauran variables de l’esfera social dels pacients i altres dades com ara patologies associades, tractament mèdic actual, freqüentació al centre de salut, dies de baixa, etcètera. Tot plegat servirà per elaborar un informe científic encara inèdit a Europa que, per Cuevas, permetrà demostrar que l’humor pot esdevenir una eina terapèutica més a l’àmbit de l’atenció primària.

Com dèiem, el projecte compta amb la complicitat de vint-i-cinc pacients que l’equip de salut que els acompanya ha seleccionat perquè considera que se’n poden beneficiar. Un d’aquests pacients és l’Èinar Díez, que pateix fibromiàlgia des de fa gairebé un any i mig. Díez és un dels pacients més joves del grup i ha decidit prendre part en l’estudi perquè necessita trobar nous mecanismes que l’ajudin a alleugerir el dolor: “La meva motivació és la desesperació per no poder fer una vida normal”.

Una altra pacient que col·laborarà en el projecte és la Cecília Cabrera. En el seu cas, un dolor crònic al maluc ha fet que hagi provat diferents teràpies, sempre amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida. Cabrera espera que aquesta sigui la definitiva i que a través de l’humor pugui trobar les eines necessàries per deixar de pensar exclusivament en el seu malestar. “A la meva edat, projectes com aquest em fan obrir els ulls”, confessa.

No tots els pacients, però, són tan optimistes. Segons la directora del CAPI Baix-a-Mar, “ha costat” formar un grup heterogeni i de totes les edats (van dels trenta als setanta anys, aproximadament) que estigui disposat a participar en aquest estudi. “És difícil convèncer, especialment, els adults perquè, tot i que tenen un cert malestar i afeccions físiques, no consideren que la necessitat de participar en una intervenció grupal com aquesta sigui terapèutica. Certament, és complicat que els adults sortim de les nostres rigideses mentals i ens deixem sorprendre”, comenta Cuevas.

Estudis d’aquestes característiques tenen especial rellevància perquè, precisament, es desenvolupen des de l’atenció primària, on la relació entre l’equip de salut de capçalera i els pacients és molt més estreta: “Sabem que transitar per la vida pot ser dur en alguns moments i cal acompanyar les persones a trobar què és el que els genera salut a l’entorn on viuen, treballen i es relacionen. Per això diem que hem de passar consulta mirant el carrer”. Per la investigadora principal de l’estudi, la solució als problemes mèdicament inexplicables no rau en “la pastilla màgica o la baixa eterna”, i considera que accions com la que ha de començar aviat a Vilanova i la Geltrú “empoderen les persones i la comunitat, fent ressorgir habilitats oblidades o poc explorades com, per exemple, l’humor de superació”.

Finalment, Sarai Cuevas ha demanat més sensibilització per dur a terme iniciatives com aquesta, sobretot posant l’accent en la població masculina i més jove, que són les persones que “més costa dinamitzar”. La directora del CAPI Baix-a-Mar veu cada cop més necessària la creació d’espais “on poder parlar del nostre malestar i, sobretot, on es donin les eines per gestionar-lo”.

El projecte es durà a terme amb la col·laboració de Pallapupas, una entitat que des de fa vint-i-cinc anys treballa per transformar els hospitals en llocs més amables. Els Pallapupas són actors i actrius professionals formats en tècniques teatrals i amb coneixements sanitaris essencials que tenen l’objectiu de reduir la por i l’ansietat hospitalària, a més de desenvolupar una atenció sanitària més humana a tots els hospitals.

De fet, al llarg d’aquest temps, Pallapupas han desenvolupat un mètode propi de treball, que fa servir tècniques de clown, tècniques sanitàries i eines com l’escolta activa. “Treballem braç a braç amb el personal sanitari, totalment coordinats en les tasques del dia a dia de l’hospital i seguim tots els protocols necessaris per treballar allà on calgui: sales de tractaments, quiròfans, UCIs, plantes d’hospitalització o sales d’espera”, expliquen des de l’entitat.

Actualment, Pallapupas és present a una desena d’hospitals i centres sociosanitaris d’arreu del país i, a partir d’ara, també al CAPI Baix-a-Mar. “Aquí ens traurem el nas vermell per fer tallers”, ha explicat la fundadora de Pallapupas, Angie Rosales. Es tracta de vuit sessions en les quals l’humor tindrà un pes molt important, però també les emocions, el contacte amb els altres o la consciència amb el propi cos, entre altres. Els Pallapupas seran, doncs, una peça clau d’aquest estudi que té l’humor com a generador de salut.

Per què heu decidit encetar aquest projecte a Vilanova i la Geltrú?

Ja fa vint-i-cinc anys que treballem la cura emocional en hospitals i crèiem que en l’atenció primària també hi havia molta necessitat. La possibilitat de col·laborar en el projecte sorgeix d’una trobada amb el Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i el Garraf. Buscàvem la manera d’arribar també a aquesta zona i de rebot vam caure en el CAPI Baix-a-Mar. En veure la connexió amb la direcció i l’equip de professionals del centre, vam creure que se’ns obria una oportunitat ideal per fer prospecció en un àmbit una mica desconegut per a Pallapupas, que és el de la prescripció mèdica.

És un repte per a vosaltres?

Sí. Aquest cop ens traurem el nas vermell per fer tallers. Treballarem per capes i la primera serà l’entreteniment. Pensem que a través el joc i del fet de passar-s’ho bé és difícil que les persones no hi vulguin entrar. Tanmateix, aquest grup serà un repte per a nosaltres i pot ser que ens trobem amb certes reticències que haurem de salvar.

Cal una mirada més humana a l’atenció primària?

Cal una mirada més humana en general a tothom i en tots els àmbits de la vida. En l’atenció primària, però, la cura emocional ha esdevingut una prioritat, sobretot després de la pandèmia. En els darrers anys hi ha hagut un canvi brutal i s’ha pres molta consciència sobre què s’ha de cuidar per poder curar. Fa temps, per exemple, que el metge o metgessa de capçalera pot receptar als seus pacients medicaments o activitats; nosaltres volem formar part d’aquestes activitats.

El riure cura?

Sens dubte. Ens basem en l’experiència de milers de persones. Culturalment, sobretot quan estem sans, no ens entra al cap que, si estem passant un moment fotut a la vida, l’humor pot esdevenir un recurs terapèutic.

Podem riure’ns de tot, o hi ha un límit?

Aquest debat el tenim a dins de Pallapupas constantment. Nosaltres distingim molt els públics als quals ens adrecem: infants, adults o gent gran. És cert que Pallapupas intenta fer servir un humor força neutre, però l’equip d’artistes que treballa, per exemple, amb persones adultes a les àrees oncològiques rep ironia i sàtira per part dels pacients que és difícil d’ignorar. Ens alimentem molt del que el públic ens dona i, en aquest cas, el públic va molt fort.

Què és el més difícil de la vostra feina?

En contra del que et pugui dir, el més difícil són les reticències que tenim a escala social de creure que l’humor pot esdevenir un aliat. Com et deia, és una qüestió molt contracultural, i sembla que l’humor només el podem fer servir quan les coses van bé. Aquest ancoratge mental és força complex, però els vint-i-cinc anys de trajectòria també t’ajuden al fet que un CAPI vulgui provar-ho.

Quin recorregut pot tenir aquest projecte o quin recorregut us agradaria que tingués?

L’objectiu és poder replicar aquest projecte a altres municipis. Si d’aquest estudi científic surten coses positives, tindrem prou arguments per cercar finançament i estarem avalats per entrar també en altres centres d’atenció primària de Catalunya.