Un dels punts de trobada socials dels nostres pobles són els centres cívics. Alguns estan més morts que altra cosa. Altres també s’han convertit en un conjunt de sales operades per algunes entitats del municipi que, amb un conveni fet a mida, els utilitzen segons unes condicions marcades per les dues parts. Perquè hi hagi vida en un poble, a part de la botiga i de la plaça major, s’han d’anar bastint i dotant centres cívics als quals les persones els donin caliu. En alguns llocs fan activitats cobrant uns diners, però altres aposten per ser un punt de trobada i cadascú d’una forma altruista hi aporta el seu granet de sorra en nom de la col·lectivitat. Estem en una societat en la qual es potencia l’individualisme i estar a casa. Ja no cal ni sortir a comprar perquè t’ho porten tot. Molta gent no entén que no és el mateix anar al cinema seguint un protocol familiar que veure una pel·lícula a casa, que és molt més simple. Molts cops perd la gràcia de totes les pautes del que abans només podíem fer els diumenges a la tarda i ara ho tenim durant tota la setmana.
Tenim esplais d’avis que donen molta vida als avis i esplais per als joves, però la franja que hi ha al mig necessita uns centres cívics on la gent vagi a participar, des de jugar fins a planificar activitats o parlar del que sigui. Cada dia és més important l’existència d’aquests espais amb activitats programades i sense, però sempre amb la base que és la gent qui dona vida a l’equipament i, de retruc, al poble.
wwww.miquelcasellas.blogspot.com.es
