Coincidint amb el Dia Internacional del Dol Perinatal, aquest dimecres a la tarda s’ha inaugurat, al cementiri municipal de Vilafranca del Penedès, un espai per al record de tots els nadons que o bé no van arribar a néixer o van morir després de fer-ho. D’aquesta manera, el grup d’ajuda mútua Aurora, constituït fa ja vint anys a la vila, aconsegueix fer realitat aquesta demanda que fa cinc anys va fer arribar a l’Ajuntament. “Avui és un dia important, perquè Vilafranca disposa d’aquest espai que permet fer visible un dol molt íntim i sovint silenciat per al qual ningú està preparat com és el de la pèrdua d’un nadó. Aquest espai tan bonic i necessari ens permet no només visibilitzar el dol, sinó abraçar aquest dolor”, explicava Montse Sadurní, presidenta de l’associació Aurora i membre del grup des dels seus inicis.
Situat al vessant sud del cementiri, el nou espai mira cap a les vinyes i compta amb dues escultures que simbolitzen els nou mesos de gestació i el buit que queda després d’una pèrdua perinatal. A més, s’acompanya d’una olivera i de la inscripció, en una de les parets laterals, dels versos “El buit entre batecs ens uneix”, extrets d’un poema de la vilafranquina Anna Gual.
L’acte d’inauguració ha comptat amb la participació d’una cinquantena de persones. El regidor Miquel Medialdea ha obert l’acte agraint la tasca de l’associació Aurora i explicant com en el darrer mandat l’Ajuntament ha avançat per fer realitat el projecte. La demanda de construir aquest espai la va recollir el grup municipal d’ERC, que va portar la petició al ple municipal fa 5 anys. La regidora republicana Gemma Urgell, ha destacat la importància de disposar d’espais com aquest: “Ens permet reconciliar-nos amb l’absència i el dolor. Visibilitzar aquest dol és una manera de cuidar-nos també com a comunitat”.
La llevadora Lourdes Artís va ser la impulsora, l’any 2005, del grup d’ajuda mútua Aurora. “En aquells moments, a més de silenci, hi havia també un gran buit al voltant de la pèrdua gestacional. Des del punt de vista professional, no hi havia protocols, pautes ni mesures de cap mena per acompanyar les mares que havien perdut un fill durant l’embaràs o en néixer”. Va ser aquesta necessitat la que va fer que Artís contactés amb sis mares que havien patit la pèrdua del seu nadó per demanar-los impulsar juntes el grup.
La inauguració de l’espai de dol perinatal va cloure amb la lectura, a càrrec d’Anna Gual, de diversos poemes recollits en l’antologia “Jo tinc una mor petita” i amb la interpretació d’algunes peces musicals. A més, les famílies que ho van voler van poder escriure el nom del seu fill en estrelles de fusta i penjar-les a l’olivera que acompanya l’espai.
