Ha estat tot un plaer col·laborar des del primer exemplar en aquesta nova versió reeixida de La Fura. Des del 1995 que em dedico a escriure amb certa freqüència en els mitjans de comunicació penedesencs. Vaig començar a El 3 de Vuit, però ben aviat els marcs principals van ser el malaurat Diari del Baix Penedès i l’Eix Diari. La meva participació en La Fura és presumptament quinzenal, però la cosa pot variar sobre la marxa.
La Fura és un dels referents de casa nostra tot i que molta gent encara confongui que la gratuïtat pot ser fàcil sinònim de baixa qualitat. Un cop més en aquest mitjà en paper i digital la cosa no es compleix, perquè des de la primera pàgina fins a la darrera hi ha un nivell informatiu de primer ordre amb la propaganda justa per poder mantenir-se viu econòmicament en aquesta societat capitalista. Avui en dia, quan moltes llibreries ja són història, trobar un exemplar de La Fura en un dels exercicis humans més quotidians de la nostra rutina com anar a buscar el pa. Un maridatge cultural que serveix per omplir el cos i l’esperit del bo i millor de cada setmana. Un tastet original perquè els continguts de les notícies de cada setmana s’elaboren. No és un copiar i enganxar com practiquen altres mitjans. S’ha convertit en un dels pilars claus d’aquest Penedès que cada dia acull més gent que no pot viure a l’Àrea Metropolitana per motius econòmics, entre altres raons. Llarga vida a La Fura, perquè conserva aquest esperit que la va impulsar en la seva primera etapa l’any 1982 i es va adaptant a la modernitat seguint el pols de la societat. Un brindis per una llarga vida.
wwww.miquelcasellas.blogspot.com.es
