Moja és un dels pobles amb més història del municipi d’Olèrdola, d’origen medieval. Al centre del nucli, s’alça una torre de defensa de planta circular, al voltant de la qual van anar creixent les primeres cases i els primers habitants del poble.
L’església parroquial de Sant Jaume, romànica, és un dels testimonis arquitectònics més destacats del poble. D’una sola nau, presenta un absis decorat amb bandes i arcades llombardes, i un campanar de planta quadrada situat damunt del creuer, amb finestrals geminats que s’obren a la llum.
La documentació històrica més antiga que fa referència a la zona data de l’any 976, quan els marmessors d’Arviani donaren al monestir de Santes Creus la meitat de les terres que aquest posseïa a la Madriguera de Vidrà (Olèrdola). Al sud d’aquest alou, el jutge Teudiscle tenia terres que corresponen al que avui coneixem per Moja.
L’any 1010, Adalbert, fill del vescomte Guitard, llegà el seu alou de Moja al monestir de Sant Cugat del Vallès, que n’exercí el domini jurisdiccional fins a l’abolició del feudalisme.
Més endavant, el comte Ramon Berenguer III, seguint el consell dels castellans d’Olèrdola, concedí privilegis i llibertats als pobladors del castell i els animà a establir-se en els termes de Santa Margarida, Santa Digna, Font-tallada, Viladellops i també a Moja. L’any 1108, el mateix comte donà al monestir de Sant Cugat la farga i la ferreria de Moja.
La torre, autèntic símbol del poble, tingué un paper rellevant: l’any 1114, l’abat Rotllan del monestir de Sant Cugat confià a Bernat Arnau i a la seva esposa Sicarda la batllia de Moja, amb la torre inclosa, “perquè la construeixin i defensin amb totes les coses de la seva batllia”.
El monestir de Sant Cugat continuà establint-hi colons durant els segles XIV i XV. En aquell temps, la població havia crescut prou perquè, l’any 1425, “al portal del nou consell” de Moja es reunissin assemblees dels prohoms de la seva universitat, en nombre de setze.
Topònims com la Roca Salera (o Roca Llisa), el Pujol de Moja, el Pou de Moja, el Clot de Moja, la Pedrera de Moja o la Bassa de Moja són noms que remeten als espais i indrets més emblemàtics del Moja medieval.
Avui, la restauració de la Torre de Moja potser no respon del tot al que el lloc mereixeria, però continua essent un record viu d’un espai del Penedès, arrelat al gran terme d’Olèrdola, que cal preservar, entendre i explicar.
http://elpenedesmedievaljb.blogspot.com.es/
