Aquesta setmana s’ha complert un any dels tràgics aiguats a la zona de València que van deixar una gran destrucció i més de 220 víctimes mortals. En un moment de gran incertesa a causa del canvi climàtic, on episodis com aquest poden ser força habituals, les diferents administracions busquen impulsar actuacions preventives que redueixin el risc de patir inundacions, especialment en aquells municipis per on passen torrents i rieres.
Al Baix Penedès, els tres municipis del litoral, el Vendrell, Calafell i Cunit, tenen diferents cursos fluvials per on passen les aigües que es recullen comarca endins quan hi ha pluges torrencials, i que acaben desembocant al mar. Són torrents que, durant una època concreta, van veure com al seu voltant creixien descontroladament els habitatges o les infraestructures, quedant cada cop més integrats dins de la trama urbana, amb el perill que això representa.
Tal com admeten des dels tres ajuntaments, durant les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat es van fer molts habitatges en zones pròximes a aquestes rieres, on ara estaria prohibit construir. Alhora, la proliferació de carreteres, vies ferroviàries o ponts han anat posant obstacles al curs natural de l’aigua. Situacions com la dana que es va viure a València l’octubre del 2024 han suposat un avís important per a tots aquests municipis, que ja han començat a actuar per reduir el risc d’inundacions a prop de les rieres.
Renaturalització de la riera de la Bisbal
Al Vendrell, el projecte de renaturalització de la riera de la Bisbal al seu pas pel centre, que ha començat aquest estiu, respon a aquesta necessitat. Amb una subvenció de dos milions d’euros procedents dels fons Next Generation, el projecte contempla l’ampliació de la llera de la riera, eliminant les parets de formigó de cada costat, i la substitució d’elements que poden ser un obstacle per l’aigua, com la passera que hi ha al davant del local dels Nens del Vendrell.
També s’elimina el pas de vehicles per sota del pont de l’avinguda de Jaume Carner, on es prohibirà l’aparcament de vehicles. En cavi, el pas de cotxes del Puig cap a la carretera de Sant Salvador es mantindrà, ja que, en cas contrari, es deixaria el barri del Puig sense sortida. L’alcalde de la ciutat, Kenneth Martínez, explica que en altres torrents com el del Lluc o el Cullaré no existeix tant de risc, ja que al seu voltant hi ha principalment camps i conreus. A més, el del Lluc ja es va canalitzar quan hi va haver els aiguats del juny del 2000. Sí que s’està desbrossant vegetació. Al torrent del Cullaré, Martínez avança que, quan es faci el parc del Botafoc, s’actuarà en un tram de la llera on hi ha un gir artificial de 90 graus.
Carrers a sobre de torrents
Calafell també ha impulsat diferents actuacions els últims mesos destinades a minimitzar el risc d’inundacions en nuclis com el de Segur o el Mas Mel. El regidor d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament, Aron Marcos, explica que la situació de Calafell no es pot comparar amb la de València, perquè els tres torrents que hi ha —els de la Casa Nova, Casa Vella i del Mas Mel— “són curts i no porten aigua de parts molt elevades”. El problema d’aquests barrancs és l’urbanisme descontrolat que hi va haver anys enrere, que fa que “alguns trams estan tallats, perquè s’hi va construir a sobre”. En aquests carrers, quan plou molt i baixa aigua pels barrancs, sí que hi ha problemes d’inundacions en alguns baixos.
Des del consistori estan actuant a la llera dels torrents per fer que l’aigua circuli millor. Alhora, a la part marítima, on molts cops s’acumula aquesta aigua, s’estan posant nous paviments que drenen millor. Però Marcos vol deixar clar que, en aquestes parts baixes, les inundacions “són normals, passaran sempre”, com ho demostra el fet que són zones on “històricament hi havia aiguamolls”. “La gent d’aquests barris ha d’entendre que quan plou molt, el millor és no sortir”, remarca Macos.
A Calafell també hi ha el torrent de la Grallera, que ve del golf de la Grallera i s’acaba ajuntant amb el torrent del Mas Mel. Aquest sí que ja és més gran, però està en una zona “menys urbanitzada” i acaba desembocant a l’Estany.
Finalment, a Cunit hi desemboquen dos torrents, la riera de Clariana, que passa pel mig del poble, i el torrent d’en Pedro, que fa de frontera amb Cubelles. La primera té una part canalitzada, però falta el tram final fins a la desembocadura al mar. L’alcalde, Jaume Casañas, explica que hi ha un projecte de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per fer aquesta actuació. Pel que fa al segon, el batlle apunta que caldria tapar els últims 200 metres, que ara estan descoberts.
