Els oficis estan en perill. El Tema de la Setmana titulat “Oficis que se’n van”, publicat a l’edició 2.142 de La Fura, ja va deixar palès que els oficis artesanals estan en vies d’extinció. En aquella ocasió vam tenir l’oportunitat de conversar amb fusters, ferrers, adobadors de xarxes i sastres, que ja avisaven de les amenaces amb què es trobaven els oficis tradicionals: l’automatització, la ferotge competència i una burocràcia cada cop més estricta que dificulta, i molt, el relleu generacional.
Gairebé un any després de publicar aquell reportatge, aquesta setmana ens hi hem tornat a trobar. Aquesta vegada, però, donant veu a un ofici que des dels seus orígens ha tingut un paper importantíssim en el teixit social dels barris: els forners. Aquest setmanari té una llarga –i estreta– relació amb les fleques del territori. Cada divendres, de forma ininterrompuda, es distribueixen 25.300 exemplars a més de dues-centes fleques del Penedès. Ha estat, precisament, aquest vincle, el que ens ha portat aquest divendres a fer una radiografia del sector. Un sector que té els mateixos problemes (o fins i tot més) que els ferrers, els fusters, els cistellers, els boters i, en definitiva, tots aquells oficis que requereixen una habilitat extraordinària (i també moltíssima passió) per tirar endavant.
La diferència és, segurament, que els forners han vist les orelles al llop molt més tard que la resta d’artesans. Ja hi havia símptomes que feien preveure un futur més complex –com ara la tendència a la baixa del consum de pa–, però el cop més dur ha arribat, sobretot, quan les ciutats s’han omplert gairebé sense adonar-nos de franquícies low cost que proposen una competència ferotge i deslleial. El forner de tota la vida es veu amenaçat per pseudoforners que fan veure que venen pa artesà, però que en realitat no ho és. És cert que el ciutadà és molt conscient que el pa que es ven a benzineres i supermercats és de baixa qualitat, però cal que també sigui crític amb el pa que pot trobar en aquesta mena d’establiments, la majoria dels quals, per cert, són idèntics: locals que fan cantonada, vidres molt grans, mobiliari minimalista i missatges fantàstics arreu. Un nou model empresarial en el qual s’ofereixen productes bàsics a preu de cost, tot i que la seva qualitat no és la més adient. Comprar el pa al forner del teu carrer és, doncs, una qüestió de salut, però també una manera d’evitar que les fleques de tota la vida acabin desapareixent.
