Un estudi de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona ha aportat noves evidències sobre l’origen àrab del Castell de Gelida. El treball de fi de grau, dirigit pels professors Carles Martín Closas i Maite Garcia Vallès i defensat per Àngel Mestre, se centra en l’anàlisi dels blocs de pedra calcària de color ocre que formen la base de les muralles del castell. Es dona el cas que, la composició mineralògica, paleontològica i petrològica d’aquestes calcàries no s’assembla a cap de les roques que es troben prop del castell ni en cap altre lloc de l’Alt Penedès.
Segons apunta Mestre, els carreus ocres tenen moltes afinitats amb les calcàries que pel seu color groguenc han donat nom a la Costa Daurada i que es poden veure a les platges d’Altafulla. Aquesta descoberta va portar el geòleg a investigar la possible procedència d’aquests materials, concloent que els blocs de pedra podrien haver estat transportats des d’aquesta localitat, situada a 60 quilòmetres de Gelida. En aquest sentit, l’historiador Eloi Biosca, ho certifica i apunta que els carreus van ser probablement espoliats d’un monument romà en ruïnes ubicat en aquesta zona i transportats a Gelida en carros o mules seguint la Via Augusta en algun moment del segle IX.
Aquesta teoria coincideix amb un context històric marcat pels conflictes entre l’Emirat de Còrdova i el Comtat de Barcelona, que van portar a la fortificació de la frontera nord d’al-Àndalus, l’actual Penedès. Segons Biosca, la construcció del castell hauria respost a la necessitat d’aixecar una estructura militar per allotjar guarnicions de soldats andalusins (musulmans) encarregats de defensar la zona. La construcció, de caràcter defensiu, hauria estat bastida amb els mínims elements arquitectònics imprescindibles. “Aquesta interpretació s’adiu amb l’origen del topònim de Gelida, que segons diversos estudis etimològics es podria associar al clan berber dels Banu Gelidassen“, apunta Biosca.
Les conclusions qüestionen la visió tradicional que considera la regió com a gairebé despoblada de presència andalusina fins a l’expansió comtal al segle X. El treball ha estat publicat en anglès a la revista internacional Geoheritage.
