L’octubre de 1999, la Verge del Roser va veure com els Xicots de Vilafranca feien llenya en el seu camí cap a la consolidació dels castells de vuit. Una caiguda lletja, que va provocar una greu lesió de l’enxaneta, i que va deixar palesa la necessitat de crear una protecció cranial per a la canalla.
Aquell mateix any, el tapisser vilafranquí Albert Hill –membre dels Xicots– ja va fer les primeres proves al seu taller. Amb l’objectiu de protegir les parts “més crítiques” del crani, Hill va fer servir, en primera instància, un antic casc de bicicleta. Aquest primer prototip va anar evolucionant: per a la cobertura es va fer servir un material més gruixut i mal·leable (goma de poliuretà), es va folrar amb pell sintètica, es va col·locar una veta adherent a la part del darrere per assegurar-ne la subjecció, i es va acabar embolicant amb el mocador casteller. Per als dosos, en canvi, es van dissenyar unes proteccions més senzilles, en forma de cinta, que cobrien el front i la part lateral del crani, ja que la seva posició no els permetia dur aquell casc tan voluminós.
Després de testejar-lo a l’assaig i a diverses actuacions durant l’estiu, els Xicots van presentar la versió definitiva del casc l’octubre de l’any 2000, a la 18a edició del Concurs de Castells de Tarragona. Aquell concurs va ser memorable per la colla. Primer, perquè els Xicots van carregar el primer 3 de 8 i la primera torre de 8 amb folre. I, sobretot, perquè van convertir-se en la primera colla a utilitzar protecció cranial per a la canalla en una diada castellera. Xavier Llenas, que era el president dels Xicots en aquell moment, recorda que “estàvem segurs que allò que fèiem era bo per la nostra canalla i els protegia”.
Segons Llenas, en acabar l’actuació, diverses colles ja van mostrar interès per aquella protecció. Va ser, de fet, la llavor d’un debat que s’acabaria allargant sis anys, fins que la Coordinadora de Colles Castelleres no va presentar la protecció definitiva dels cascs castellers, homologats i amb una sòlida base científica. Fins al 2006, però, els Xicots van continuar fent servir aquell casc dissenyat de forma artesanal.
Vint-i-cinc anys d’aquella estrena, els Xicots de Vilafranca han anunciat que donarà la reproducció d’aquell primer casc al Museu Castellers de Catalunya, “amb l’objectiu que formi part del que va ser part de la història del món casteller”.
