La muntanya de Sant Pau, en temps medievals, era el pas natural cap a les poblacions de Pacs del Penedès i Sant Martí Sarroca. Durant els segles XIV i XV, els castlans de Vilafranca esdevingueren senyors d’ambdós llocs, i la seva influència es feia notar en tota la contrada.
Curiosament, l’única entrada al seu castell s’obria precisament en direcció al camí que menava a la muntanya de Pacs —l’actual carrer de Sant Pau—, fet que explica la seva predilecció per aquells pobles més propers a la fortificació.
A més, una de les vies més rellevants que derivaven de la històrica via Augusta discorria molt a prop de la muntanya de Sant Pau: era la coneguda via Mercadera. Al llarg d’aquest traçat s’aixecaven nombroses masies, com la masia de les Clotes, a Sant Martí Sarroca, o la masia Mercadera, a Pacs del Penedès.
Ja l’any 1366, es té constància de l’existència d’un camí que, partint del castell dels castlans, enllaçava directament amb el camí reial en direcció a Pacs del Penedès.
La Vilafranca medieval s’estenia amb més força cap a aquest indret, i els camins que el travessaven bullien d’activitat. Per aquests senders transitaven viatgers, mercaders i pagesos: el camí de la Pelegrina, el de Pacs, el de Sant Martí Sarroca, el camí cap a la Granada, el que menava a les Cabanyes —o a Sant Valentí—, el que anava a Sant Cugat Sesgarrigues, i el camí ral que venia de la Granada.
La majoria dels camins del Penedès són antigues vies romanes que, malgrat el pas dels segles, encara perduren en el traçat del territori. Alguns topònims en donen testimoni, com la capella de Sant Jaume de la Calçada, situada prop de la via Augusta en direcció al carrer de Sant Pere, o el Pas de na Calçada, un camí que enllaçava —o bé es dirigia— cap a la mateixa via romana des de l’actual N-340 fins a la via Mercadera.
Fa ja força temps, Josep Maria Masachs, en un article, explicava que l’emperador Antoni (que regnà entre els anys 138 i 161 dC) ordenà la confecció d’un gran itinerari que recollia el traçat de la via Gades-Roma, la més llarga de l’Imperi: la via Augusta. El text que ens ha arribat, però, és posterior, del segle IV. Aquest itinerari és d’una importància excepcional per conèixer el passat romà de la vila, ja que, partint de Tàrraco (Tarragona), ciutat perfectament identificada, l’itinerari marca les següents etapes:
• Tàrraco / Palfuriana XVII – a 25,15 km
• Antistiana XIII – a 19,24 km
• Adfines XVII – a 25,16 km
Les xifres romanes que acompanyen cada topònim indiquen la distància en milles romanes respecte a l’etapa anterior. Com que una milla romana equival a 1.480 metres, podem situar Palfuriana a 25,15 km de Tarragona (al voltant del Vendrell), Antistiana a 19,24 km del Vendrell (corresponent aproximadament a Vilafranca del Penedès) i Adfines a uns 25 km més enllà, prop de Martorell.
El Penedès està ple de camins que, tot i la petjada visible de Roma, tenen orígens encara més antics —potser preromans— i que no es limiten només a l’època medieval. Aquestes rutes són veritables cicatrius del temps, que han connectat territoris i cultures al llarg de mil·lennis.
