Preservar el que tenim

La creació de l’Espai Agrari de la Plana del Garraf s’ha cuit a foc lent a la Taula del Primer Sector de Sant Pere de Ribes. Una mesa de treball, escolta i diàleg que el govern local va impulsar fa dos anys per mancomunar esforços. En aquell moment, els pagesos ja van celebrar la posada en marxa d’aquest espai de trobada, que acostava per primer cop l’administració local i el sector. “La sequera, els preus baixos i la relació amb l’administració han fet que la pagesia estigui passant per un moment delicat. És important que posem fil a l’agulla per tornar a fer rendible aquest ofici perquè, si desapareix, estarem perdent un patrimoni molt gran de la nostra cultura”, alertava en aquell moment Xavier Puig-Batet, un dels representants del sector.

Al llarg del 2023, l’Ajuntament es va reunir diverses vegades amb els pagesos del municipi per recollir les seves demandes, que més endavant també es van traslladar a la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i a l’Agència Catalana de l’Aigua, entre altres. No va ser, però, fins a l’abril de l’any passat que la Taula del Primer Sector va agafar realment embranzida, coincidint amb l’inici dels treballs per elaborar una diagnosi del sector agrari, la primera amb cara i ulls que es feia al municipi. Aquest estudi havia de servir per fer una radiografia del sector, identificar-ne les fortaleses i les debilitats, i establir les actuacions oportunes per protegir l’activitat agrícola i ramadera a Sant Pere de Ribes.

Amb la posada en marxa de la Taula del Primer Sector, l’Ajuntament es posicionava “al costat d’un sector amb moltes dificultats” i començava a treballar de bracet amb altres administracions superiors per conèixer-ne la realitat. “No ens imaginem Sant Pere de Ribes sense vinyes ni conreus”, diu l’alcaldessa de Sant Pere de Ribes, Ana Herrera. En aquest sentit, el govern local va encarregar una diagnosi a una cooperativa especialitzada en el món rural per disposar d’un document de treball que pogués servir de punt de partida per planificar i buscar recursos amb diligència, a més de conèixer millor i en detall la situació del sector al municipi i les seves necessitats i interessos. La diagnosi es va fer a partir d’un seguit d’entrevistes i sessions de treball amb els pagesos, que van marcar les primeres línies de treball en comú.

“Vam detectar problemes compartits que afecten la pagesia arreu del país”, explica la batllessa. Fa referència a problemàtiques com el relleu generacional, la gestió de l’aigua, la pressió de la fauna salvatge o la valorització del producte local, entre altres. Uns problemes que, sumats al creixement urbanístic que ha experimentat el municipi, han fet que molts pagesos acabin plegant. En seixanta anys, Sant Pere de Ribes ha perdut el 50% de la seva zona cultivable i, actualment, hi ha uns 35 pagesos en actiu –15 propietaris i altres que treballen per a tercers– i un pastor que és a punt de jubilar-se.

El 12 de maig passat va tenir lloc a Ribes una nova trobada de la Taula del Primer Sector. Aquell dia, el govern traslladava per primer cop als pagesos la possibilitat de liderar el primer espai agrari de la comarca del Garraf. Un projecte molt embrionari que la Diputació de Barcelona anuncià gairebé de forma espontània a l’executiu d’Ana Herrera dies abans d’aquella reunió.

La important tradició agrícola i la gran extensió de sòl destinat al primer sector –un 60% de la seva superfície– feien que Sant Pere de Ribes pogués liderar aquest espai agrari. El projecte, en sintonia amb l’Ajuntament, proposava preservar l’activitat agrària del territori i potenciar-la. “Els espais agraris, a més de ser àmbits especialitzats en la producció agroalimentària de proximitat, conformen àrees amb recursos i valors culturals, naturals i identitaris que reforcen els entorns urbans”, apunta el president delegat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar. La seva existència esdevé, doncs, un important recurs per a la conservació de la seva activitat i ajuda a poder tirar endavant polítiques públiques per salvaguardar les seves funcions socials, ambientals i paisatgístiques.

“Quan ens van explicar què representava la creació d’un espai agrari, ens vam adonar que encaixava perfectament amb el que estàvem treballant amb la Taula del Primer Sector: donar suport a la pagesia mitjançant recursos tècnics i econòmics”, recorda Herrera. Uns recursos que ara també podrien provenir de la Diputació de Barcelona. Per l’alcaldessa, però, era essencial que els pagesos del municipi confiessin en el projecte perquè “quan te’l creus, és més fàcil apostar-hi”: “L’última paraula l’havien de tenir ells, que són els que cuiden i mantenen l’entorn de Ribes”. Els pagesos, en primera instància, van donar el seu vistiplau a la proposta plantejada per la Diputació. La creació de l’Espai Agrari era, doncs, qüestió de temps.

El president delegat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, defineix un espai agrari com “un territori viu dedicat majoritàriament a la producció agrícola, ramadera o forestal, i que forma part indestriable del paisatge”.

Amb l’aprovació de la Llei d’Espais Agraris, el 2019, Catalunya es va dotar d’un marc legal per definir, planificar, gestionar i protegir aquests espais, garantint una activitat agrària viable econòmicament, sostenible i orientada a la sobirania alimentària. “A la pràctica, això permet crear els instruments per preservar el sòl d’ús agrari, donar seguretat jurídica a la pagesia i promoure bones pràctiques que reforcin els sistemes alimentaris locals”, explica Gomar. Alhora, els espais agraris permeten integrar l’agricultura periurbana dins la planificació i ordenació del territori, contribuint a preservar la producció d’aliments, la biodiversitat i el paisatge.

Els primers espais agraris amb models de governança compartida apareixen a Catalunya als anys noranta. Neixen com a resposta a la necessitat de protegir el sòl agrari, el paisatge i el sector primari davant la pressió urbanística. El primer precedent és el Parc Agrari de Sabadell, creat el 1993, seguit pel Parc Agrari del Baix Llobregat el 1998, fruit de la col·laboració entre la Diputació de Barcelona, Unió de Pagesos, el Consell Comarcal i 14 municipis. “Aquest darrer esdevé un model de referència pel que fa a planificació i gestió, i també per la seva fórmula de governança entre les administracions i la pagesia”, remarca el diputat.

Des d’aleshores s’han anat sumant altres experiències com l’Espai Rural de Gallecs, l’any 2000, l’Espai Agrari del Pla de Palou de Granollers, el 2012 i, més recentment, els espais i parcs agraris impulsats amb el suport de la Diputació de Barcelona, com el Parc Rural de Montserrat, el Parc Agrari de la Conca de l’Òdena, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, l’Espai Agrari de les Cinc Sènies-Mata-Valldeix i el Parc Rural del Prepirineu Català al Berguedà. “En tots els casos hi ha un denominador comú: la consciència col·lectiva de la importància de preservar els valors ambientals, econòmics i paisatgístics d’un territori i la voluntat compartida de crear espais de governança col·laborativa on administracions, pagesia i societat civil decideixen conjuntament com garantir el futur de l’activitat agrària”, afegeix Gomar.

Actualment, a la demarcació de Barcelona hi ha deu espais agraris, cinc dels quals en procés de desenvolupament. Aquests espais agrupen una seixantena de municipis i sumen més de 112.000 hectàrees de superfície agrària. L’impuls de l’Espai Agrari de la Plana del Garraf ha de servir, doncs, per ampliar aquesta xarxa i reforçar la gestió conjunta del territori.

L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i la Diputació de Barcelona van accelerar els tràmits per formalitzar, el 9 de setembre, el conveni de col·laboració per a la creació de l’espai agrari que havien presentat tres mesos abans. L’alcaldessa del municipi, Ana Herrera, i el president delegat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, signaven davant d’una representació de la pagesia i dels mitjans de comunicació el document que permetia iniciar la redacció del pla de gestió del futur Espai Agrari de la Plana del Garraf.

“Constituir-se com a espai agrari és un pas decisiu per preservar el sòl agrícola davant la pressió urbanística i garantir la continuïtat de l’activitat agrària”, celebrava Gomar. Però la creació de l’Espai Agrari va molt més enllà. És una eina de dinamització econòmica que impulsa el sector primari, genera ocupació i promou circuits de comercialització, connectant productors i consumidors de manera més directa. A escala ambiental, ajuda a protegir el paisatge, a preservar la biodiversitat i la connectivitat ecològica. I, finalment, permet crear espais de treball i diàleg entre administracions, pagesia i ciutadania, que reforcen la cohesió territorial. “És una aposta estratègica per avançar cap a un territori més sostenible i resilient”, afirmen.

El de la Plana del Garraf es presenta, a més, com un espai agrari únic a Catalunya. Fins ara, els espais agraris de la demarcació de Barcelona s’havien plantejat com a mosaics de conreus, en què la diversitat agrària és clau per reforçar la riquesa del territori. La vinya hi ha tingut presència, però sempre combinada amb altres usos. Un bon exemple és el Parc Rural de Montserrat, on la vinya té un pes important, però conviu amb altres activitats agràries i forestals. En canvi, a la Plana del Garraf, la vinya és l’eix vertebrador del paisatge i de la vida agrícola. Això no vol dir que sigui un espai de monocultiu o que se n’excloguin altres conreus, però sí que aquest espai neix amb una identitat clarament vitivinícola, orientat a potenciar tota la seva cadena de valor, des de la producció fins a l’enoturisme, i amb vocació d’esdevenir un espai agrari referent en la vinya a Catalunya.

El full de ruta

El projecte encara es troba en una fase molt embrionària, però si els terminis fixats per la Diputació de Barcelona es compleixen, l’Espai Agrari de la Plana del Garraf podria entrar en vigor l’any vinent. Actualment, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) està desenvolupant el Pla de Gestió i Desenvolupament que ha de definir l’estratègia d’aquest espai. La previsió és que el pla estigui enllestit a principis de l’any que ve i que l’Espai Agrari de la Plana del Garraf pugui entrar en funcionament el 2026. El cost del projecte l’assumeix la Diputació de Barcelona i ara per ara no suposa cap despesa per al Consistori ni per a la pagesia. “Des de la Diputació donarem suport tècnic a la redacció del pla i, posteriorment, acompanyarem en l’execució de les actuacions que se’n derivin”, ha dit Gomar.

Un cop constituït l’Espai Agrari, un equip especialitzat s’encarregarà d’establir un marc de treball més just, estable i d’oportunitat per assegurar la continuïtat de l’activitat agrícola. L’alcaldessa de Sant Pere de Ribes, Ana Herrera, assenyala que “encara no està del tot clar qui formarà aquest equip”, però apunta que els perfils hauran de ser “globals”, amb coneixements amplis de l’administració i del sector primari. “Aquestes persones treballaran coordinadament amb els tècnics municipals, que també vetllaran pel seguiment del projecte”, ha afegit.

Actualment, a Ribes hi ha una trentena de pagesos en actiu. Un d’ells és l’Enric Bartra, del Celler Vega de Ribes. L’Enric és la dissetena generació de masovers que des de l’any 1500 han regentat la masia la Serra. És tècnic agrícola, però es descriu com a pagès perquè viu envoltat de vinyes, garrofers, cavalls i gallines.

Segons Bartra, la verema d’enguany ha tingut dues cares. Per un costat, ha estat “generosa”, després de quatre anys de sequera persistent. “La majoria de les vinyes s’han pogut recuperar: les joves han crescut i les adultes han produït molt”, diu. Per altra banda, episodis climatològics adversos (com la dana del 12 de juliol) han fet que una part de la collita s’hagi vist afectada pel mosquit verd o el corc.

Preguntat sobre la imminent creació de l’Espai Agrari de la Plana del Garraf, des del Celler Vega de Ribes celebren que es vulgui protegir la vinya, un cultiu que predomina al territori i que, segons Bartra, té un problema greu de rendibilitat: “En els darrers anys hem tingut molts problemes perquè sortissin els números. Si els pagesos no es poden guanyar la vida, el territori s’anirà desdibuixant”.

Bartra reconeix que, recentment, la relació entre el sector i l’administració local ha millorat i que, precisament, aquest “acostament” és el que ha permès donar forma a la creació de l’Espai Agrari. “El plantejament d’una zona agrària és una manera de reconèixer la nostra feina”, diu Bartra, que valora positivament la iniciativa. Tot i que es tracta d’un projecte molt embrionari, Bartra espera que la creació de l’Espai Agrari sigui positiva. “Per naturalesa, el pagès és sempre molt prudent. Ho som quan plantem un cep i quan ens relacionem amb l’administració, però en els dos casos sempre confiem que vagi bé”.

El fill de l’Enric, el Biel Bartra, és un dels pagesos més joves del municipi, juntament amb el Xavi Planella. Ambdós coincideixen que la relació entre el primer sector i l’Ajuntament ribetà ha permès que “les coses siguin molt més àgils”, però remarquen que la cohesió del sector ha estat el veritable motiu pel qual s’ha pogut posar en marxa aquest projecte a Ribes. “A diferència d’altres zones, a Ribes tenim una gran virtut: tots els pagesos anem a una”, expressen els joves productors.

Bartra i Planella consideren que era necessari donar un valor afegit a la vinya que es conrea al Garraf perquè el sector s’ha tornat “inestable i depenent”, la qual cosa posa en perill l’activitat. “No pot ser que els preus del nostre producte el marqui el client. És insostenible en la pagesia i en qualsevol altre negoci”, etziben. “Un llibreter, si no ven llibres, el pot emmagatzemar i abaixar de preu més endavant, però el raïm l’has de vendre quan està madur. Estem collats de mans i braços”, afegeix Bartra.

En aquest sentit, els pagesos de Ribes esperen que la creació de l’Espai Agrari de la Plana del Garraf es tradueixi en més recursos, tècnics i econòmics, i que posi punt final al joc brut de preus que hi ha actualment al mercat: “Cobrem subvencions, sí. Però aquests diners ens ajuden a sobreviure, i no es tracta de treballar tot l’any per sobreviure. Com qualsevol altre ofici, encara que sigui vocacional, volem viure-hi i estar orgullosos del que fem. Volem mantenir la història, la cultura i el paisatge del nostre municipi, però no a qualsevol preu”. Per tot plegat, Planella creu que el nou Espai Agrari hauria de situar el Garraf en el mapa com una zona vitivinícola rellevant, com ho està el Penedès.

La manca de relleu generacional és una altra de les problemàtiques que l’Espai Agrari vol revertir. A Ribes, la mitjana d’edat entre els pagesos és de seixanta anys, segons apunten. I el problema no és només que pleguin, sinó que els queden han de gestionar explotacions cada cop més extenses.

Segons dades del cens agrari a Catalunya, des de 1999 s’han perdut 19 explotacions agràries a la Plana del Garraf, sobre un total de 98, mentre que la superfície conreada s’ha mantingut estable. Les explotacions que desapareixen són principalment les de menys de deu hectàrees (sobretot les inferiors a cinc), i aquest procés de concentració és similar al que s’observa en altres espais agraris de la demarcació i que és fruit de la tecnificació i la innovació productiva que ha experimentat el sector primari durant les darreres dècades.

Per tant, tot i haver-hi menys pagesos, aquests gestionen explotacions agràries més extenses respecte a dècades passades. Una tendència que genera tocs d’alerta i planteja reptes que requereixen resposta des de la política pública. “Un espai agrari no pot resoldre, per si sol, problemes globals com la volatilitat dels preus o la desaparició de petites explotacions, però sí pot crear condicions perquè es mantingui la pagesia petita i mitjana”, afirmen des de la Diputació de Barcelona.

El conveni de col·laboració amb la Diputació de Barcelona preveu que Sant Pere de Ribes assumeixi el lideratge inicial en aquesta primera fase d’impuls, però amb la intenció que, a mitjà termini, s’hi incorporin la resta de municipis de la comarca mitjançant la creació d’un ens gestor supramunicipal. “Si, per qualsevol motiu, algun municipi decidís no adherir-s’hi, la figura de l’Espai Agrari podria tirar endavant igualment dins l’àmbit dels que hi donin suport. Ara bé, el projecte perdria part del seu potencial”, explica el diputat Xesco Gomar. En altres paraules, seria més difícil garantir la connectivitat ecològica, la gestió eficient de l’aigua o la promoció conjunta del producte local, i també es reduirien les oportunitats de cooperació per a la pagesia del conjunt del Garraf. Aquest setmanari ha contactat amb els sis ajuntaments de la comarca per conèixer si s’adheriran al projecte i tots han afirmat estar-hi interessats.

Canyelles

Des de Canyelles també consideren que es tracta d’un projecte “importantíssim” per a la pagesia de la comarca. “Era una necessitat”, ha apuntat l’alcaldessa del municipi, Rosa Huguet. La raó és que a Canyelles el nombre de pagesos s’ha reduït notablement en els darrers anys. “Hi ha poca vinya i poques oliveres, però no podem deixar perdre aquests valors de la terra i donar relleu al seu aprofitament”, ha afegit.

Cubelles

Des de l’Ajuntament de Cubelles, en canvi, asseguren no haver rebut encara cap informació relacionada amb l’impuls de l’Espai Agrari de la Plana del Garraf, per la qual cosa no han pogut valorar si el Consistori acabarà sumant-se al projecte. Amb tot, indiquen que “qualsevol iniciativa que tingui com a finalitat fer valdre el sector primari i potenciar l’espai agrari és positiva pel municipi”.

A Cubelles, tot i que el nombre de pagesos és residual, s’han dedicat esforços per dignificar el sector i generar nous llocs de treball. L’Ajuntament ha destacat, entre altres, la col·laboració que mantenen amb la cooperativa la Piotxa. També la voluntat del govern local de crear horts urbans al municipi, o la mediació l’any 2019 amb el grup Ametller perquè adquirís i llogués terrenys no urbanitzables a Cubelles. Dues propostes que, per cert, no van reeixir.

Segons dades de l’Idescat, l’any 2020 un total de catorze persones estaven donades d’alta al sector primari amb explotacions agrícoles. Una xifra que, des de l’Ajuntament, consideren que s’ha reduït “amb molta probabilitat, d’acord amb la tendència global al país, l’envelliment de les persones vinculades al sector i la manca de relleu generacional”.

Vilanova i la Geltrú

Amb una cinquantena d’explotacions, Vilanova i la Geltrú és el segon municipi del Garraf amb més superfície agrària. Això és el que ha motivat l’Ajuntament a interessar-se per un projecte que tot just ara comença a desplegar-se a Sant Pere de Ribes. El regidor de Projectes i Obres, Gerard Llobet, ha indicat que “si en el futur s’amplia a més municipis de la comarca, estarem interessats a participar-hi”. Per Llobet, “té tota la lògica que ens hi sumem” perquè la continuació natural de la plana de Sant Pere de Ribes és, precisament, Vilanova i la Geltrú. Aquesta és una de les necessitats que ha deixat palesa la diagnosi del nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal. Un POUM que proposa, concretament, enllaçar la plana agrícola amb un context supramunicipal.

Per tot plegat, Llobet considera que la creació de l’Espai Agrari de la Plana del Garraf és “una bona notícia per al primer sector”. A partir d’ara, l’Ajuntament s’ha proposat fer un seguiment de la implementació de l’Espai Agrari de la Plana del Garraf perquè, si finalment la ciutat s’hi incorpora, pugui treballar les seves estratègies i caminar cap aquesta direcció: “Caldrà fer-ho de la mà dels professionals que tenim a la ciutat”.

Olivella

L’Ajuntament d’Olivella ha valorat “molt positivament” la posada en marxa de l’Espai Agrari de la Plana del Garraf perquè “permetrà parlar amb una veu única davant les institucions superiors”. Segons fonts municipals, Olivella té unes 170 hectàrees de pastures permanents i terres llaurades, i actualment hi ha una desena de propietaris agrícoles. En aquest sentit, el Consistori s’ha mostrat interessat en el projecte perquè “donarà suport tècnic als pagesos” i “afavorirà la continuïtat de les activitats agrícoles i forestals”. El govern local, de fet, ja s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament ribetà per poder fer efectiva la seva adhesió a l’espai agrari.

Sitges

Sitges és un dels municipis amb menys superfície agrària de la comarca del Garraf. No té, de fet, cap pagès en actiu. Tot i això, l’Ajuntament ha confirmat que donarà suport al projecte perquè “tenim un entorn que ens evoca a treballar cap a aquest tipus d’economia”. “És un àmbit que ens agradaria explorar”, ha dit a La Fura la regidora d’Espais Naturals, Carme Gasulla.

Com valora la creació de l’Espai Agrari de la Plana del Garraf?

Quan l’espai és escàs i està a punt de desaparèixer, se li dona més valor. En el cas de Ribes, a més, les vinyes es troben al costat d’una zona clarament residencial, on la gent aprecia moltíssim que el paisatge estigui cuidat. Els pagesos han fet molta feina per tenir cura de l’entorn, en el camí per voler ser una subzona de la DO Penedès. Això comporta una dinàmica, trobades i uns plantejaments del territori envers l’entorn. I pot ser que aquesta hagi estat l’espurna per crear aquesta figura de protecció. Ara cal que la gent cregui en el projecte, s’implementi i realment funcioni. Que no quedi en una diagnosi, documents i fotografies del que s’hauria de preservar. Si volem un territori cuidat, productiu i apreciat pels consumidors, cal mantenir l’activitat i fer que aquesta sigui viable.

Veu viable iniciar un projecte d’aquestes característiques a l’Alt Penedès?

És complicat. A l’Alt Penedès, les figures de les propietats de la terra i la irrupció dels polígons industrial han fet que l’especulació estigui a l’ordre del dia. I l’especulació, lògicament, està totalment oposada a les figures de protecció. En aquest sentit, els pagesos que creiem que hi ha continuïtat ho veiem d’una manera, però els que han d’afrontar un canvi de cicle esperen veure què els poden donar per posar-hi plaques solars, un polígon o un altre tipus d’infraestructura. És la sortida més fàcil per a un sector que es troba en regressió.

Vol dir que és un fet habitual?

Els propietaris de la terra són qui en última instància decideixen sobre el futur de les finques. I un propietari que ha de fer una inversió de 15.000 euros per plantar una vinya, i rep 600 euros anuals per hectàrea, trigarà vint anys a recuperar la inversió. I ves que després no vinguin a dir-te que la vinya s’ha de renovar. Aquesta rendibilitat tan baixa és un escull que ens estem trobant i que cada cop passarà més sovint. I és aquí quan apareixen amenaces, com les plantes solars, que estan oferint uns lloguers per hectàrea que no són de 600 euros, sinó de 1.500. Alguns propietaris, per la seva convicció, sí que es mantindran, però altres aniran de cap a les plaques.

Però els problemes que té la pagesia són compartits al Garraf i a l’Alt Penedès.

Sí, de fet, són els mateixos a tot el país, des del Pirineu fins a les Terres de l’Ebre. I és encara més accentuat on hi ha grans planes, finques de regadiu i molt productives. Aquestes generen interès entre els fons d’inversió per fer grans plantacions de pistatxos, oliveres intensives o el que sigui. Busquen llocs semidespoblats per fer agricultura i ramaderia intensiva. I aquesta transformació es fa sense pagesos. Però el que veritablement hem de preservar són els treballadors per compte propi que gestionen finques petites, cuiden els espais agraris, estan arrelats al territori i que a poc a poc van minvant.

Quants pagesos hi ha, actualment, a l’Alt Penedès?

Fa vint anys érem més de 1.000 pagesos, i ara en som 700 i més envellits. Al conjunt de Catalunya hi ha un 4% de titulars que tenen menys de 35 anys, i un 40% en tenen més de 45. Això evidencia que hi ha un problema enorme de relleu, malgrat que s’hi estan fent polítiques per afavorir el traspàs de terres. No oblidem tampoc que és un sector que depèn de les subvencions, i que sense aquesta pota difícilment s’aguantaria. Un 40% de les rendes dels pagesos, de fet, prové de les polítiques d’ajudes. Després també hi ha un canvi climàtic que ens està marcant moltíssim en la gestió diària de les nostres produccions, un mercat captiu que no ens deixa respirar gaire…

La creació de l’espai agrari arriba en el moment precís?

Arriba en un moment en què al Garraf hi ha molt de bosc i el risc d’incendi és molt elevat. L’interès per la creació d’aquest espai agrari ve del neguit que provoca l’abandonament de terres. No podem tenir una zona selvàtica on no s’intervingui.

?

Sí. La producció d’aliments és la nostra principal feina. Però secundàriament estem fent la gestió del territori. Si hi ha masies i camins en condicions, hi haurà també punts d’aigua, camps de conreu i, en definitiva, hi haurà vida. Si tot això es deixa, la feina que hi haurà per mantenir nets els perímetres de les urbanitzacions suposarà un daltabaix per a l’administració. El problema, per tant, no és deixar de produir raïm, ametlles o garrofes; el problema és que amb el temps la biomassa avanci de forma descontrolada.

Amb aquest espai agrari es vol donar un valor afegit a la vinya.

Això haurà d’anar acompanyat d’una valorització del vi. Si fem valdre les vinyes i no tenim valor en el vi, haurem de costejar unes vinyes que ens esgrimiran que no són rendibles. Això ho podem mantenir durant un temps, però les vinyes protegides han de tenir un raïm i un vi en consonància. S’ha de fer vi de qualitat i produir un raïm que sigui preuat. La referència està en el Priorat. Les vinyes més costerudes, les vinyes més velles que ningú voldria plantar, són les que estan protegides perquè tenen un gran valor: més de tres euros per quilo de raïm. Aquí potser no hauríem d’anar als tres euros, però sí que hauríem d’estar per sobre de l’euro i mig per quilo, i vendre vins a partir dels deu euros. Si hem de tenir una vinya venent a cinquanta cèntims el quilo, no l’estem protegint com cal.

Creu que falta concreció, per part de l’administració, sobre aquest projecte?

Els espais agraris estan molt bé que hi siguin. S’han de preservar, sobretot tenint en compte una incidència molt clara en el consumidor final. Però les diferents administracions haurien de coordinar-se millor i evitar que iniciatives semblants sorgeixin en paral·lel. A la vegueria, per exemple, la Generalitat de Catalunya vol tirar endavant un Pla Sectorial Territorial Agrari, al mateix temps que s’ha posat en marxa aquest projecte al Garraf. És per això que crec que hauria d’haver-hi entitats intermediàries (ajuntaments, Agrupacions de Defensa Vegetal, cooperatives, etcètera) entre la pagesia i els ens supramunicipals que exercissin un lideratge, que fessin d’aglutinadors d’un sentiment col·lectiu. Ara tothom hi diu la seva i moltes vegades ni ells mateixos són coherents amb el que volen. Hem de ser curosos i tenir clar cap on volem anar: no es pot protegir el territori i alhora voler un polígon industrial. L’exemple més clar el tenim al Parc Agrari del Baix Llobregat. Fa molts anys que està protegit i recentment es va plantejar l’ampliació de l’aeroport. O el protegim o ens el carreguem.