Crònica d’un any

El 2025 ha estat l’any de la dana i de l’apagada, però també l’any en què el territori ha reclamat, una vegada i una altra, la necessitat de disposar de més serveis i equipaments –i de millorar els que ja hi ha– per fer front al creixement que previsiblement experimentarà en els pròxims anys. Des de La Fura ho hem intentat explicar, com sempre, d’una forma rigorosa, donant veu a tots els agents implicats en la cronologia d’un any d’alta intensitat informativa.

A l’edició que avui teniu entre les mans, la número 2.200 i la darrera de l’any, trobareu una selecció de les notícies més destacades d’aquest 2025. Són notícies que, d’acord amb el nostre criteri, han tingut un impacte rellevant en el transcurs de l’any a la vegueria. Les hem dividides per comarques, si bé també hi ha espai per a aquells problemes que l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf comparteixen: el repte de la gestió dels residus, les deficiències del transport públic i l’inici de projectes esperançadors que aposten per una transició energètica comunitària i respectuosa amb el territori.

Enguany hem editat un total de quaranta-vuit edicions. Una vintena d’elles les trobareu a les darreres pàgines de l’anuari, en un petit recull de les portades més destacades del 2025. Amb això i una crònica de catorze pàgines acomiadem l’any que ja s’acaba.

L’any que ara es tanca ha estat especialment convuls a l’Alt Penedès. Les conseqüències de la dana del juliol, amb afectacions greus a equipaments com l’Hospital Comarcal i el Complex Aquàtic de Vilafranca, han marcat bona part de l’agenda informativa. La gota freda va actuar com a detonant d’una crisi que ha situat el funcionament del sistema hospitalari al centre del debat polític i social. Paral·lelament, el 2025 també ha estat l’any de conflictes laborals com l’ERO de Freixenet, de mobilitzacions ciutadanes contra projectes com l’Agroparc Penedès o la incineradora dels Monjos. Tot plegat sense deixar de banda problemes que es repeteixen, com les deficiències del transport públic. També hi ha hagut moments de celebració, amb un any excepcional per als Castellers de Vilafranca i els Falcons.

Els efectes de la dana
El dissabte 12 de juliol a primera hora de la tarda a Vilafranca del Penedès van caure entre 150 i 170 litres per metre quadrat en menys d’una hora. El pas de la dana per la capital de l’Alt Penedès i els municipis del voltant va deixar xifres pluviomètriques de rècord i va provocar enormes desperfectes a la via pública, a domicilis particulars i en equipaments. La pitjor part se la van endur el Complex Aquàtic i l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès (HCAP) els quals, passats gairebé sis mesos, encara continuen funcionant parcialment o amb instal·lacions provisionals.

L’aigua caiguda entre les 15.30 i les 16.30 h a Vilafranca va fer que les rases que passen a tocar de l’Hospital i del Complex es desbordessin i els murs de protecció cedissin. En el cas del centre hospitalari, es va acumular fins a un metre i mig d’aigua a la planta inferior, negant-la totalment i afectant especialment el magatzem, la zona de subministraments i els quiròfans. El mateix va passar al Complex Aquàtic, situat en una de les cotes més baixes del municipi i a tocar de la riera de Llitrà. L’aigua va afectar tota la planta baixa i, molt especialment, el soterrani, amb totes les màquines de subministrament elèctric, climatització i depuradores. En qüestió de minuts l’aigua va arribar fins al sostre.

Davant les greus afectacions, el mateix dissabte l’HCAP va tancar el servei d’urgències i els quiròfans i va derivar tota l’activitat cap a Sant Camil, de Sant Pere de Ribes, i l’Hospital Sant Antoni Abat, de Vilanova i la Geltrú. L’endemà al matí va començar el trasllat dels 71 pacients de planta i al migdia, ja buit de pacients, va tancar portes. En aquest mateix moment van començar les tasques d’avaluació i valoració de danys. En el cas del Complex Aquàtic l’afectació va ser total: piscines exteriors i interiors, vestidors, sales d’entrenament, pistes de pàdel, depuradores… Va caldre un camió de bombament d’aigua d’alta capacitat treballant 24 hores durant tres dies per retirar els més de 5.000 m³ d’aigua acumulats al soterrani.

Davant les greus afectacions en tots dos equipaments, el ple de l’Ajuntament va acordar sol·licitar la zona com a catastròfica. La demanda va ser resolta, favorablement, a principis de setembre. Els danys al Complex s’han valorat en més de 3 milions d’euros, mentre que els de l’Hospital no han arribat a transcendir. En el cas del primer, aquest mateix mes de desembre la Diputació de Barcelona ha anunciat la concessió d’una subvenció de 3 milions d’euros per fer front a les despeses d’arranjament de les instal·lacions.

Les tasques per recuperar la normalitat en aquests dos edificis s’han allargat mesos i encara ara no s’ha restablert la normalitat. En el cas del Complex Aquàtic, va estar totalment tancat una setmana i el primer espai que es va reobrir, el 17 de juliol enmig d’una onada de calor, van ser les dues piscines exteriors. Pel que fa a les sales de fitness i d’activitats dirigides, així com els vestidors, es van reobrir el 13 d’octubre, mentre que la piscina interior recreativa va començar a funcionar el 15 de desembre. Quant a la previsió de reobertura del vas gran, destinat a la pràctica de la natació, caldrà esperar a finals del primer trimestre de 2026. A banda dels gairebé 2.000 usuaris del Complex Esportiu, el Club de Natació Vilafranca ha estat qui més ha patit les conseqüències de la dana en aquest equipament. Per dur a terme els entrenaments, l’entitat ha hagut de llogar la piscina de l’escola Àgora de Sant Esteve Sesrovires i contractar també una empresa d’autobús per facilitar els desplaçaments dels seus nedadors. En total, els suposa uns 10.000 euros mensuals i per fer-hi front el club ha hagut de demanar un préstec de 60.000 euros.

Respecte a l’Hospital Comarcal, va restar tancat gairebé tres setmanes i no va ser fins al 4 d’agost que va reobrir amb tots els serveis en funcionament, excepte el de diàlisi i dos dels sis quiròfans (ja hi havia unes obres programades prèvies a les inundacions en quatre d’ells). El servei de diàlisi i la resta de quiròfans van reobrir l’1 de setembre. La crisi, però, no es va tancar.

De la crisi de la dana a la crisi de l’Hospital
Amb l’Hospital Comarcal encara tancat i els pacients i treballadors derivats als centres hospitalaris més propers, el 18 de juliol el comitè d’empresa del centre emetia un comunicat informant de la “situació de risc, desatenció i abandó” que patien els treballadors per part dels responsables de l’Hospital i del Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf (CSAPG) i alertant, també, de les conseqüències que se’n derivaven per als pacients. Aquest va ser el primer crit d’alerta dels treballadors de l’Hospital davant una gestió que consideraven que els havia deixat desemparats i que acabaria generant greus desgavells organitzatius que repercutirien en els pacients.

La dana va ser catalitzador en la crisi de l’Hospital. A meitats d’octubre, en un segon comunicat, el comitè denunciava el mal funcionament del centre, amb una pèrdua de serveis i fugida de personal cap a altres hospitals. L’origen de tot plegat, segons els treballadors, cal buscar-lo l’any 2019 d’ençà de la creació del CSAPG, que va fusionar la gestió de l’HCAP amb la de l’Hospital Sant Camil i la de Sant Antoni Abat i que, segons els treballadors, ha derivat en “caos i desgovern” provocant la desaparició d’especialitats, obligant molts pacients de la comarca a traslladar-se a altres centres per fer-se proves diagnòstiques o operar-se i allargant també les llistes d’espera. En aquest mateix manifest, el comitè es queixava que alguns serveis essencials, com el magatzem, no s’havien restablert encara des dels aiguats.

Davant d’aquesta situació, els partits polítics de la comarca han reaccionat aprovant en gairebé tots els municipis mocions defensant l’HCAP i reclamant una millor inversió i gestió. També ho ha fet el ple del Consell Comarcal i, des d’ERC i Junts han demanat la compareixença al Parlament de representants del Catsalut, del Consorci, de l’Hospital i del comitè d’empresa. De l’octubre ençà s’han convocat dues manifestacions per reclamar la recuperació del bon funcionament del centre: una a les portes del Consell Comarcal coincidint amb la celebració del ple municipal de Vilafranca i una segona, uns dies més tard, davant de l’Hospital, coincidint amb una reunió extraordinària de la junta rectora del Consorci. Per aquest 20 de desembre el comitè d’empresa n’havia convocat una tercera que, finalment, va ser desconvocada quatre dies abans, ja que la direcció del CSAPG s’ha compromès a fer una auditoria externa per analitzar la cartera de serveis del Consorci, detectar necessitats i desequilibris territorials, i definir un pla de millora basat en la transparència, l’eficiència i l’equitat, alhora que ha confirmat la voluntat d’impulsar el creixement de l’hospital amb nous serveis especialitzats i avenços tecnològics.

L’ERO de Freixenet deixa 154 treballadors al carrer
I d’una crisi assistencial a una de laboral. Un miler de persones es van concentrar el 28 de maig a Sant Sadurní d’Anoia en una manifestació en contra de l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que Freixenet volia aplicar a més de 180 treballadors (una quarta part de la plantilla). La cavista ho justificava per garantir el futur del negoci després de l’impacte de la sequera. Després de vuit reunions i vuit jornades laborals en què gairebé el 100% del sector productiu de l’empresa va seguir la vaga, els treballadors i la marca cavista van arribar a un acord: 26 acomiadaments menys, 30 prejubilacions, prioritat per a sortides pactades i acordades per als menors de 50 anys i una indemnització de 50 dies per any treballat sense límit de mensualitats.

Les lluites cíviques no s’aturen
Dues mobilitzacions ciutadanes han marcat el pols informatiu d’aquest 2025. Es tracta del moviment en contra de l’Agroparc Penedès, que el Grup Ametller Origen vol construir a Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, i del grup que vol aturar la incineració de residus urbans a la cimentera dels Monjos.

La disputa respecte al projecte Agroparc Penedès s’ha estès al llarg de tot l’any. I és que el mes de gener el projecte va superar l’última votació al ple de l’Ajuntament de Gelida. Es tractava de la darrera benedicció oficial que feia el consistori gelidenc a la iniciativa d’Ametller, ja que es va aprovar el projecte d’urbanització extrasectorial (allò que afecta les vies de comunicació i els terrenys adjacents a l’Agroparc), a més del conveni relacionat amb els dos projectes d’urbanització. Aquest punt no va estar lluny de la polèmica perquè permetia l’inici imminent de les obres. La plataforma StopAgroparc va presentar una demanda davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que impugnava l’aprovació de la Modificació Puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal per a la implantació del projecte. Els ecologistes sostenien que representa una amenaça “greu” per a una parella d’àligues cuabarrades de la zona, una espècie en perill d’extinció. Entre tribunals i protestes, una resolució judicial dictaminada el mes de juliol va acceptar parcialment les mesures cautelars sol·licitades per la part denunciant: suspendre totes aquelles actuacions que poguessin realitzar-se a l’àrea crítica de les àligues fins que s’acredités que les aus tenien un hàbitat alternatiu. De totes maneres, les actuacions d’urbanització que no afectaven l’àrea crítica dels rapinyaires, podien prosseguir. Malgrat això, les obres van continuar i la pressió veïnal i les tensions generades amb els col·lectius ecologistes van obligar la companyia a aturar les màquines a principis d’agost. Ametller va assegurar en un comunicat que els treballs que s’estaven executant eren “totalment aliens” als previstos a la interlocutòria i que l’aturada responia a motius que es fonamentaven en la “seguretat dels treballadors”. Els treballs d’urbanització es van reprendre a principis de setembre i avui continuen en marxa.

Al llarg d’aquest any també ha revifat la protesta per aturar la incineradora dels Monjos. Uniland –ara Portland Valderrivas– va presentar al mes d’abril un projecte a la Generalitat on sol·licitava que es modifiqués l’autorització ambiental. L’objectiu de la cimentera era augmentar fins a un 80% la utilització de residus sòlids urbans com a font de combustible per a la seva producció. Ho va denunciar el col·lectiu ecologista Bosc Verd, juntament amb altres entitats municipals que lluiten contra la incineració de residus a la cimentera dels Monjos. Les entitats van alertar que l’emissió dels contaminants s’incrementaria un 25%, amb el consegüent impacte ambiental que aquest projecte podria tenir als municipis de l’Alt i el Baix Penedès. Tots aquests col·lectius han impulsat la presentació d’una moció a diferents municipis mostrant la seva oposició a la crema de residus.

Un any rodó per als verds, Falcons i la cultura popular
La Diada de Tots Sants 2025 va ser històrica. Després d’una temporada irregular, els Castellers de Vilafranca van signar la millor actuació dels seus 76 anys i la millor de tot el fet casteller, si es valora amb la puntuació de l’últim concurs de Tarragona. Ho van fer descarregant un 4 de 9 net, el 3 de 10 amb folre i manilles, el 4 de 10 amb folre i manilles i el pilar de 8 amb folre i manilles. Per acabar d’arrodonir l’any, els verds van ser distingits amb el Premi Nacional de Cultura 2025, el màxim reconeixement que atorga la Generalitat de Catalunya i amb el premi Baròmetre Casteller, per ser la colla amb més estructures diferents descarregades de la gamma de 10.

Els Falcons de Vilafranca també van fer una diada rècord per festa major. La colla va assolir tots els objectius que s’havia plantejat de cara a la més típica, descarregant el pilar de 6 per sota dos dies consecutius (la construcció no s’havia fet des del 2010), l’escala de 10 i el 3 de 7 net, que no s’havia descarregat des del 1998. Encara en l’àmbit de la cultura popular, l’11 de setembre Sant Fèlix tornava a sortir en processó extraordinària per commemorar els 325 anys de l’arribada de les relíquies.

El Mediona-Riudebitlles arrossega dues vides
El 21 de setembre a la tarda una forta tempesta va deixar més de 118 litres per m² en alguns dels municipis més septentrionals de la comarca com Mediona, la Llacuna o Torrelles de Foix. Bona part d’aquesta aigua va canalitzar-se cap a la riera de Mediona, que va arribar a Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles amb un cabal de 59 m³/segon. Al seu pas per la urbanització de Monterrei Parc, situada a cavall dels termes municipals de Mediona i Sant Quintí, un vehicle que passava per sobre del Torrent del Duc va ser arrossegat per l’aigua. El cotxe, en el qual viatjaven un pare i un fill de 47 i 10 anys respectivament, va aparèixer buit a la zona de les Deus, a Sant Quintí de Mediona. El mateix diumenge al vespre els cossos d’emergències van localitzar, a Sant Pere de Riudebitlles, el cos sense vida del menor, mentre que l’endemà al migdia van trobar el cos del seu pare.

El pa de cada dia: cues al bus i retards a l’R4
El servei deficient del transport públic a la comarca continua, malauradament, sent notícia. Les afectacions per obres a la línia R4, que fa anys que duren, han fet que un bon nombre d’usuaris del tren utilitzi l’autobús i, en conseqüència s’incrementi la demanda. A principis de setembre, amb l’inici del curs, en hores punta la cua de gent esperant per pujar en un autobús per arribar a Barcelona donava doble tomb a l’edifici de l’estació. Per fer front a la problemàtica, el Departament de Territori va ampliar vuit noves expedicions per sentit. Un augment que no ha acabat amb les cues ni amb el malestar de centenars de veïns i veïnes de la vila.

Els 365 dies de l’any que ara deixem enrere han confirmat que el Baix Penedès es troba en una dinàmica de creixement accelerat de població, un fet que planteja nombrosos reptes de present i futur. No és estrany, doncs, que una gran part de les notícies publicades enguany facin referència a aspectes relacionats amb aquest tema, des de la necessitat de generar més llocs de treball a la zona –i amb quin model–, fins a l’encaix territorial que ha de tenir la comarca, situada a mig camí entre les àrees metropolitanes de Tarragona i Barcelona, sense oblidar les demandes per adequar els serveis públics. Els projectes de transformació verda i els nous models de recollida de residus han estat altres dels temes destacats de l’any.

Les Planes del Vent i la llacuna per fer surf, avancen
Dos projectes que venen de lluny al Baix Penedès, i que aquest 2025 han continuat generant titulars, han estat el del polígon logístic de les Planes de Vent, a la Bisbal del Penedès, i el del càmping amb una llacuna artificial per a la pràctica del surf, a Cunit. Es tracta de dues iniciatives que els respectius governs municipals de la Bisbal i Cunit consideren clau per donar un impuls econòmic a les seves poblacions, però que generen recels en una part de la població.

A la Bisbal, l’any començava ben mogut, amb la celebració al mes de març del ple que servia per aprovar la requalificació dels terrenys agrícoles dels Masots en terrenys urbanitzables. El grup de La Bisbal Decideix va demanar la recusació de l’alcaldessa, Agnès Ferré, i la primera tinenta d’alcaldia, Judith Vidal, ja que consideraven que tenien interessos a la zona i no podien votar. Finalment, totes dues van prendre part a la votació i el canvi de les normes subsidiàries va tirar endavant en un ple força crispat. La Bisbal Decideix i Tots Som la Bisbal van presentar contenciosos contra la resolució. Aquest desembre s’ha sabut que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat aturar de forma cautelar la requalificació, una demanda que havia fet La Bisbal Decideix.

A Cunit, després d’estar força temps superant diferents tràmits, la Generalitat va avalar a l’abril el projecte del càmping amb una llacuna per fer surf, sempre que els promotors incorporessin diferents mesures que compensessin el consum d’aigua i l’ocupació de sòl al costat de la Masia de Cal Pla. Fets aquests canvis, el ple municipal va aprovar l’octubre el Pla parcial Urbanístic per implantar el ressort, amb una àmplia majoria i l’únic vot en contra del grup d’ERC. El desembre, l’entitat SOS Natura Cunit va organitzar una manifestació de protesta que va aplegar un centenar de persones. També a Cunit, el juny s’inaugurava el primer establiment d’una nova urbanització a la zona de la Plana del Castell, que en un futur ha d’acollir una benzinera, un hotel i 90 habitatges protegits. Paral·lelament, s’adequava en aquest espai una llacuna, un fet que no evitava les crítiques d’entitats com el Geven, que s’oposen a la desaparició d’aquest espai agrícola.

Idiada 2 inicia el seu camí
En l’apartat econòmic, un dels projectes més esperats a la comarca, el de l’extensió d’Idiada, ha començat el seu camí a finals d’any. Després dels dubtes generats en els primers mesos per la manca d’informació del govern de Salvador Illa, ha calgut esperar fins al mes de desembre perquè la consellera d’Economia, Alícia Romero, anunciés la licitació dels treballs tècnics per desenvolupar el Pla Director Urbanístic (PDU) del nou Centre d’Innovació del Vehicle Autònom i Connectat (CIVAC), conegut com Idiada 2.

El PDU és el document que ha de definir com ha de ser aquest nou complex, que s’ha d’ubicar als terrenys on antigament es volia fer el Logis Penedès, entre els municipis de l’Arboç, Banyeres, Sant Jaume dels Domenys i Castellet i la Gornal. Ideat com una ampliació d’Idiada, el complex ha de servir per desenvolupar diferents aspectes relacionats amb el vehicle autònom i connectat. La previsió és que el PDU estigui enllestit d’aquí a dos anys.

Sense deixar el vessant econòmic, un altre projecte que ha començat a fer els seus passos aquests últims mesos de l’any ha estat el de la construcció del futur Logistic Park de Banyeres, situat al polígon del Poet, que ha d’acollir una gran nau de l’empresa holandesa Action.

La transformació verda
Una de les línies a les quals s’enfocaven els ajuts europeus Next Generation era per impulsar actuacions de transformació verda als municipis, davant l’amenaça del canvi climàtic. El Vendrell va rebre el 2022 una d’aquestes subvencions, per un total de dos milions d’euros, destinada a la renaturalització i la transformació de la riera de la Bisbal al seu pas per la ciutat. Aquest agost han començat, al final, uns treballs que tindran un cost total de sis milions d’euros, i que han de servir per convertir aquest espai en un “passeig fluvial” més amable per als veïns, amb plantes autòctones i una zona per als ciutadans. Alhora, l’actuació ha de servir per reduir el risc d’inundabilitat, encara amb episodis com la dana de València molt presents en el record.

La primera fase dels treballs s’ha desenvolupat durant aquesta segona part de l’any, i no ha estat exempta de polèmica, per la pèrdua de llocs d’aparcament i la tala d’arbres que ha comportat. Els treballs serveixen per eliminar les actuals parets de formigó, ja que, al seu lloc, es fan talussos amb forma d’U, que obligaran a eixamplar l’espai que ocupa actualment la riera. També se substituirà el pont que hi ha al davant del local dels Nens del Vendrell, i s’ha eliminat el pas per sota de l’avinguda de Jaume Carner.

La renaturalització de la riera de la Bisbal –que s’executarà en diferents fases– es pot veure com l’inici d’una transformació que s’ha de desenvolupar al llarg de tot aquest curs fluvial, des del seu naixement al Montmell, fins a la desembocadura a Sant Salvador, tal com també es vol fer amb el torrent del Lluc. Així, aquest desembre, deu municipis del Baix Penedès s’han aliat per impulsar aquesta gran renaturalització dels espais fluvials. L’objectiu és que aquests 30 quilòmetres de riera i torrent, amb els seus respectius afluents, que travessen poblacions com Banyeres, Santa Oliva, Albinyana, la Bisbal, Llorenç o Bellvei, esdevinguin eixos vertebradors de salut, cultura i turisme sostenible. El 2026 es farà l’avantprojecte, amb la intenció d’executar els treballs de mica en mica, i comptant amb la complicitat de la Diputació de Tarragona.

El repte dels residus
El 2025 ha estat l’any que, després de molt de temps, ha entrat en vigor el nou contracte mancomunat de la recollida de residus del Consell Comarcal. Un pas indispensable per impulsar sistemes de recollida més eficients, amb l’objectiu d’incrementar unes xifres de reciclatge que, a la majoria dels municipis, encara són molt baixes. Tot i que ha costat molts mesos, finalment molts d’aquests municipis han començat a desplegar sistemes com la recollida porta a porta o els contenidors intel·ligents en aquests últims mesos de l’any, com és el cas de Banyeres o Bonastre. També al Vendrell s’ha estès el porta a porta al Romaní i a Bonavista aquest desembre, esperant que al gener es posin els primers contenidors intel·ligents al Puig i al Pèlag, i al nucli de Sant Salvador.

El canvi, totalment necessari, topa amb les reticències d’una part de la població, que s’ha d’adaptar a una nova manera de gestionar els residus. Tal com va passar el 2024 a Cunit, en municipis com Bonastre hi ha hagut queixes de grups de veïns, que fins i tot han recollit signatures en contra del porta a porta. També a la Bisbal, una plataforma veïnal ha demanat una consulta al respecte. El gran repte que suposa desplegar els nous models obliga els ajuntaments a ser molt escrupolosos en les seves actuacions, multiplicant la pedagogia i l’acompanyament als veïns, sense deixar de banda les sancions per a aquells que es neguen a fer el canvi. És el que s’ha fet a Cunit, obrint bosses de brossa llençades al carrer per trobar els infractors i multar-los.

L’encaix territorial de la comarca
Durant l’any, un dels debats que ha anat a més a la comarca ha estat el de l’encaix territorial del Baix Penedès. A mig camí entre les àrees metropolitanes de Tarragona i de Barcelona, i amb un creixement de població disparat, que se situa entre els més elevats de Catalunya, són diverses les veus que s’han sentit demanant més implicació de les diferents administracions. El Vendrell, però sobretot Calafell i Cunit, han experimentat els últims anys un augment de població que fa que serveis com la sanitat, l’ensenyament o el transport es quedin enrere. Davant això, alguns alcaldes han criticat la manca de planificació per part del Govern de la Generalitat o l’oblit que s’ha tingut durant força temps des de la Diputació de Tarragona.

En aquest sentit, l’alcalde de Cunit, Jaume Casañas, fins i tot ha plantejat la possibilitat de fer una consulta ciutadana el pròxim mandat per veure si cal canviar de comarca i de província, unint-se al Garraf i a Barcelona. Els últims mesos de l’any, des de la Diputació de Tarragona han mirat de fer-se més visibles al Baix Penedès, per contrarestar aquests sentiments. Ruben Viñuales, vicepresident primer de l’ens provincial, va prometre el novembre un nou inici en la relació entre la Diputació i el Baix Penedès, que s’ha de concretar amb un increment de les inversions.

Pel que fa al transport, aquest ha estat un any nefast a Rodalies –un més–, amb constants retards i obres que han fet perdre els nervis als usuaris. Almenys, la comarca ha aconseguit dues línies de bus exprés cap a Barcelona, una per l’interior i l’altra per la costa, que es van posar en marxa el setembre, tot i que amb poques freqüències.

Com ha de ser la Vilanova i la Geltrú dels pròxims vint anys ha estat un dels temes que més notícies ha generat al Garraf aquest 2025. Els reptes del nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), el creixement demogràfic que ha d’experimentar la ciutat, la construcció del nou hospital comarcal o la gestió dels residus són qüestions que aquest setmanari ha anat explicant al llarg de l’any. Tot i que alguns d’aquests projectes trigaran a fer-se realitat, enguany s’han començat a posar les bases de la Vilanova del futur.

Preparats per créixer
A principis d’any, el govern de Vilanova i la Geltrú va deixar clar que una de les seves prioritats durant aquest mandat era posar fil a l’agulla a l’emergència habitacional i a la manca d’activitat industrial al municipi. Aquests són, de fet, els reptes principals que abordarà el nou POUM, el document que substituirà l’antic Pla General –vigent des del 1981 i revisat a fons fa més de vint anys– i que ha de servir per repensar el model de ciutat. La capital del Garraf experimentarà un creixement demogràfic significatiu en els pròxims vint anys, passant de 70.000 habitants a 85.000. Per això, el nou planejament urbanístic proposa, entre altres, la construcció de 300 habitatges nous cada any, el 40% dels quals seran habitatges de protecció oficial.

Aquesta explosió demogràfica també haurà d’anar acompanyada de més equipaments i serveis, com ara un nou hospital. Això trigarà, com a mínim, deu anys a fer-se realitat, si bé el pla funcional ja està redactat i es troba pendent d’aprovació. Aquest document defineix els serveis que haurà de prestar el futur centre i la població que atendrà, prevista en 215.000 persones l’any 2038. Un cop aprovat el pla funcional, el següent pas serà la redacció del pla d’espais, que concretarà la distribució de quiròfans, plantes, habitacions i altres àrees assistencials. Segons les previsions, aquest pla podria estar complet l’any 2026, mentre s’avança també en la tramitació relativa als terrenys que han d’acollir el nou hospital. Actualment, hi ha tres propostes sobre la taula (que no han transcendit), però encara no s’ha fet cap cessió ni reserva formal de terrenys públics per a la construcció del nou hospital.

El que sí que s’ha desencallat aquest 2025 és el servei de recollida d’escombraries i neteja viària. Feia vuit anys que el contracte estava en pròrroga forçosa, però a partir de l’1 de gener entrarà en funcionament el nou servei, valorat en 85 milions d’euros per als pròxims vuit anys. Valoriza, l’empresa que fins ara prestava el servei, continuarà fent-ho, però ara amb més personal i més recursos. De fet, el nou contracte preveu la renovació de tots els vehicles i també dels contenidors. Una renovació que s’anirà fent gradualment al llarg dels primers mesos de 2026.

Confinats per un núvol tòxic
El Garraf, i part del Baix Penedès, van viure un nou confinament durant unes hores el passat mes de maig, arran de l’incendi a una nau industrial de productes per a piscines a Vilanova i la Geltrú. L’incendi químic va generar un important núvol tòxic a la zona, que va obligar la Generalitat a activar el Pla especial d’emergència exterior del sector químic, i a ordenar el confinament de diversos municipis pròxims a l’accident: Vilanova, Sant Pere de Ribes, Cubelles, Cunit i Calafell.

Set mesos després, el cas continua en fase d’investigació. Els Mossos d’Esquadra, que estan a l’espera d’un informe del departament d’Empresa de la Generalitat, han d’elaborar encara un altre informe policial que esclareixi si l’empresa tenia emmagatzemades més tones de clor de les que legalment tenia autoritzades. Es tracta d’un factor determinant per al jutge, que decidirà si s’arxiva la causa o si l’empresa és responsable de l’accident. En els dies posteriors als fets, el propietari de la nau va afirmar que el foc havia calcinat unes 30 tones de productes relacionats amb el manteniment de piscines, si bé en un primer moment va indicar que havia cremat unes 70 tones de clor.

Aturen el projecte de l’Autòdrom
A punt de finalitzar l’any, Sant Pere de Ribes i el Garraf en general han rebut una notícia que ha entrat al rànquing de les més destacades de l’any. I és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tombat els recursos presentats per l’Ajuntament ribetà i la Generalitat i ha anul·lat, de facto, la modificació urbanística que l’any 2020 va aprovar la Comissió Territorial d’Urbanisme del Penedès per reobrir l’Autòdrom com a centre d’esdeveniments eqüestres i del motor. Aquesta resolució judicial és ferma i ratifica la sentència prèvia del TSJC, que anul·lava la modificació del planejament urbanístic per la manca de competència de l’òrgan que la va aprovar.

L’Ajuntament i la Generalitat havien presentat un recurs per assegurar la legalitat del projecte, però ara s’han desestimat definitivament, sense possibilitat de tornar a recórrer. Això no obstant, encara hi ha en curs una segona demanda sobre l’ús del sòl de l’Autòdrom, que caldrà veure com es resol.

Reobre platja Llarga
L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va reobrir el mes de juny passat l’espai natural de platja Llarga com a zona de passeig i divulgació de la fauna i la flora. Deu hectàrees a primera línia de mar que als anys seixanta es van qualificar de sòl edificable, fet que va motivar l’interès d’una constructora que hi va arribar a projectar més de 250 pisos i també s’hi havia planificat un hotel. Fa més de vint anys, però, l’Ajuntament va aturar el desenvolupament urbanístic i durant l’última dècada ha treballat en un procés de recuperació global per eliminar els vestigis del que havia de ser un nou barri.

Amb la renaturalització, s’han retirat els carrers asfaltats, les voreres que s’havien començat a construir, i tones i tones de formigó. També s’ha retirat el barracó des d’on la promotora immobiliària promocionava els més de 250 pisos projectats a la zona. Tot plegat s’ha substituït per un itinerari natural definit amb pals de fusta i cordes, la recuperació de tres llacunes que s’omplen amb aigua freàtica i de pluja, i la creació d’un centre de visitants que alhora actua com a aula de natura.

Una donació històrica
Una de les notícies més destacades de l’any ens porta a Canyelles, ja que aquest 2025 el castell i el seu entorn han passat a ser béns de titularitat pública. La que fins ara havia estat la seva propietària, la doctora Maria López-Teijón, va decidir lliurar les claus del castell a l’Ajuntament, en un acte històric que va servir per formalitzar la incorporació d’aquest edifici, declarat bé cultural d’interès nacional, al patrimoni públic de Canyelles.

L’alcaldessa del municipi, Rosa Huguet, i Maria López-Teijón, com a representant de l’empresa Embryobuildings SLU, propietària del castell, van signar l’octubre passat l’acta de donació davant notari. “Donar aquest castell, sense condicions, és la meva manera d’agrair, de retornar i de demostrar el meu compromís per aquesta terra”, va manifestar la doctora, considerada com una de les persones més influents del país segons la revista Forbes.

Amb aquesta cessió, l’entorn del castell ha passat a ser totalment zona protegida, evitant-ne així desenvolupament urbanístic. Ara l’Ajuntament preveu destinar l’espai a usos culturals i comunitaris.

Pagesos i pescadors, protagonistes
Aquest 2025 el Garraf ha fet un pas endavant en la defensa i la protecció del sector primari, amb la creació de l’Espai Agrari de la Plana del Garraf. El setembre passat, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes van rubricar el document que permetia iniciar la redacció del pla de gestió de l’espai agrari, el primer enfocat a la protecció i promoció de la vinya. L’Espai Agrari de la Plana del Garraf està liderat per l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, ja que és el municipi amb més superfície agrícola de la comarca (el 60%), però l’objectiu és que també s’hi acabin sumant la resta de municipis.

La previsió és que l’Espai Agrari de la Plana del Garraf es constitueixi al llarg del 2026. Un cop constituït, el territori podrà dotar-se de més recursos i desenvolupar iniciatives que no s’han pogut tirar endavant, precisament, per manca de pressupost. Però més enllà de l’impuls de mesures fiscals i pressupostària específiques adreçades al sector, la constitució de l’Espai agrari també té l’objectiu d’afavorir la continuïtat de les activitats agrícoles arrelades al territori i preservar els espais d’alt valor agrari.

Els pescadors del Garraf, en canvi, no han rebut notícies tan positives aquest 2025. Com és habitual, el futur del sector s’ha decidit a finals de desembre des d’un despatx a Brussel·les. Enguany, afortunadament, la Comissió Europea ha estat més benèvola i ha concedit 143 dies de feina als pescadors d’arrossegament –l’any passat en van ser 27. Amb tot, des de la Confraria de Pescadors de Vilanova han remarcat que “en cap cas és una victòria”.

La millor es diu Aitana Bonmatí
En l’àmbit esportiu, aquest 2025 torna a ser notícia Aitana Bonmatí. De fet, ja fa temps que la ribetana s’ha guanyat un lloc a l’anuari de La Fura, per assolir fites a l’abast de molt pocs esportistes. Enguany, la de Sant Pere de Ribes ha aconseguit el que cap altra futbolista havia aconseguit abans: la tercera Pilota d’Or consecutiva. La migcampista del Barça s’ha imposat a les jugadores de l’Arsenal Mariona Caldentey i Alessia Russo, esdevenint la primera jugadora de la història que guanya la Pilota d’Or tres anys seguits. Només Leo Messi i Michel Platini, en futbol masculí, ho havien aconseguit abans.

Aquest no ha estat, però, l’únic premi individual de Bonmatí aquest 2025. Fa només una setmana, la FIFA reconeixia, també per tercera vegada consecutiva, la temporada de la garrafenca amb el premi The Best. Una temporada en la qual ha estat determinant perquè el Barça ratifiqués el seu domini absolut en el futbol espanyol i arribés a la final de la Champions, a més de contribuir al subcampionat d’Espanya a la darrera Eurocopa.

Una apagada general del subministrament elèctric inèdita va deixar a la vegueria (i el país) sense llum, paralitzant-lo per complet. El dilluns 28 d’abril centenars de persones es van quedar atrapades als trens o als ascensors, i gairebé tothom va estar incomunicat, sense internet ni telèfon, durant tot el dia. La desconnexió es va produir als volts de dos quarts d’una del migdia. Després de tres hores sense llum, el subministrament elèctric es va començar a restablir, de forma parcial, a diversos punts de l’Alt Penedès, com Vilafranca. A les vuit del vespre va tornar a Vilanova i la Geltrú i una hora més tard, al Vendrell.

El tall no va provocar incidències greus al territori, més enllà del rescat de diverses persones atrapades en ascensors. Una altra de les conseqüències va ser la interrupció de la xarxa ferroviària. De fet, diversos passatgers van haver de ser evacuats, després que el tren en què viatjaven quedés aturat enmig de les vies. Pel que fa als hospitals, a partir de dos quarts d’una es van activar de forma automàtica els grups electrògens per abastir d’energia l’Hospital Sant Camil, l’Hospital de Sant Antoni Abat, l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès i l’Hospital del Vendrell. Es va desprogramar tota l’activitat no urgent i mantenir l’atenció crítica, urgent i no reprogramable. Carrers amb semàfors que no funcionaven, comerços tancats i restaurants sense poder tirar endavant el servei són altres situacions que es van viure aquell dia a la vegueria.

El repte de la gestió dels residus

Un altre dels temes que ha generat una gran quantitat de notícies aquest 2025 ha estat la implementació del nou servei de recollida de residus que la Mancomunitat Penedès-Garraf ha impulsat a una vintena de municipis. Un canvi “històric” que, per la seva complexitat, tampoc no ha estat exempt de problemes i que, segons ha pogut confirmar aquest setmanari, s’acabarà de desplegar per complet al llarg del primer trimestre de l’any que ve.

La Mancomunitat va adjudicar a principis d’any el nou contracte de residus a l’empresa FCC Medio Ambiente per uns 88 milions d’euros. Té una durada de vuit anys i contempla la renovació total de la flota de vehicles i de contenidors, que se substituiran per contenidors tancats.

Ja fa un mes que una desena de municipis del Garraf i de l’Alt Penedès tenen col·locats a la via pública els nous contenidors, si bé la majoria encara continuen oberts. Això s’explica perquè no tots els veïns han recollit el clauer necessari per obrir-los. Per a la Mancomunitat és essencial que, com a mínim, el 80% dels veïns disposin del clauer, abans d’iniciar el tancament definitiu dels contenidors. Abans, però, també s’hauran de resoldre alguns problemes tècnics. Això és perquè els contenidors disposen d’un dispositiu electrònic que reconeix el clauer i en permet l’oberta. Però la majoria dels contenidors encara no tenen aquest dispositiu, a causa d’un endarreriment del proveïdor. Amb tot, la Mancomunitat va decidir desplegar-los igualment “per habituar la ciutadania al canvi”. La instal·lació d’aquest aparell es farà in situ durant el mes que ve i a mesura que es vagin adaptant els contenidors, s’aniran tancant.

També han experimentat diversos problemes els únics dos municipis del territori que, en lloc de contenidors intel·ligents, han començat a fer la recollida porta a porta: la Granada i el Pla del Penedès. Els dos ajuntaments han manifestat recentment “la manca de previsió greu” de l’empresa adjudicatària, que no ha subministrat tot el material necessari per al correcte desplegament del servei.

La dana fa aflorar les deficiències del pantà

La voluntat de millorar el funcionament del pantà de Foix s’ha posat a debat aquest estiu, després de la riuada que va inundar nombrosos conreus del Penedès i centenars d’habitatges i locals de Cubelles, alhora que va destrossar l’espai natural de la desembocadura.

Construït l’any 1928, el pantà de Foix no va ser capaç de frenar la crescuda del riu a causa de les deficiències estructurals que arrossega. Els ajuntaments del territori han expressat en reiterades ocasions la seva preocupació per l’estat d’aquesta infraestructura, i han reclamat a la Generalitat mesures per minimitzar “el perill d’un pantà inutilitzat”. La més realista és, segons indicaven, augmentar el cabal ecològic perquè el riu baixi ple d’aigua i el pantà es vagi buidant.

Sembla que les demandes del territori van arribar a bon port perquè al setembre l’Agència Catalana de l’Aigua es va comprometre a canviar les comportes de l’embassament, amb l’objectiu d’incrementar la capacitat de desguàs i poder assumir així l’arribada d’aigua en cas de pluges intenses a la capçalera. Sense terminis i dates concretes, l’ACA ha garantit que iniciarà la redacció del projecte per fer les obres per resoldre l’obstrucció de les comportes inferiors, inservibles per l’acumulació de sediments.

Caos ferroviari perpetu
Ha estat entre les notícies més destacades aquest 2025, tal com també ho va ser el 2024 o el 2023. El caos, els retards i els problemes a les línies de trens de Rodalies i de Regionals que passen pel territori han continuat en nivells molt elevats, amb moments crítics, com al principi de la primavera. El dia 3 de març, les obres al túnel de Roda de Berà finalitzaven després de cinc llargs mesos, permetent de nou la circulació de combois entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders.

Lluny de deixar enrere els incidents ferroviaris, aquella va ser una setmana nefasta per als usuaris, ja que els incidents es van multiplicar. A més, els ciutadans de l’Alt i el Baix Penedès van seguir sent perjudicats pel fet que els trens de regionals no van parar a l’estació de Sant Vicenç de Calders durant tres mesos més. Una situació que complicava els desplaçaments cap a Tarragona. El mal funcionament de Rodalies va provocar que diferents plataformes d’usuàries convoquessin pel 24 de març manifestacions de protesta, que al Penedès es van centralitzar a l’estació de Segur de Calafell.

Posteriorment, entre finals de maig i finals de juny, la circulació de trens a l’R4 de Rodalies es va veure interrompuda entre Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia, per la implantació de l’ample estàndard pel corredor mediterrani. Davant la previsió de la futura posada en marxa d’aquesta infraestructura, Adif va rescatar el novembre el projecte per posar pantalles acústiques en diferents poblacions del sud del país, entre elles, el Vendrell i Calafell.

Adeu als últims vestigis de la tèrmica de Foix

Set anys després del desmantellament de la xemeneia de l’antiga central tèrmica de Foix, aquest 2025 s’han reprès les obres per retirar els últims vestigis que queden d’aquesta infraestructura històrica a la façana marítima. En concret, s’enderrocarà una part de la dàrsena que hi ha al port de la tèrmica, al límit entre Cubelles i Cunit. Amb aquesta intervenció es donarà per acabada una de les obres més llargues que es recorden en aquest punt del Penedès, i que han marcat la història del territori.

Aquesta actuació té com a objectiu desmantellar la infraestructura marítima, i recuperar l’espai per a l’ús públic i ambiental. Es demoliran, doncs, uns 440 metres dels 1.000 que ocupa ara la dàrsena, transformant-se en dos espigons. Segons la propietària dels terrenys, Endesa, això ha de propiciar la creació d’una platja artificial entre la platja de les Gavines i la de les Salines. La companyia va explicar que la demolició parcial del dic és l’alternativa més costosa, però també “la millor per al territori perquè qualsevol altra implicava destrossar el litoral”. La proposta ha estat avalada per la Generalitat i el Ministeri per la Transició Ecològica, i defensada per l’Ajuntament de Cunit. Els ajuntaments de Cubelles, Calafell i Vilanova, en canvi, havien reclamat la retirada total de la dàrsena per fer créixer l’amplada de les platges.

Les obres a la façana marítima s’allargaran dos anys i mig. Durant aquest temps, l’accés a la zona marítima està restringit. Coincidint amb l’inici de les obres, Endesa va col·locar unes grans pantalles per delimitar la zona i evitar que cap persona hi pugui accedir.

Dels macroprojectes fotovoltaics…
Enguany diferents municipis la vegueria han estat a l’expectativa davant l’arribada de diferents projectes de parcs fotovoltaics. L’aposta del Govern de la Generalitat per impulsar les energies renovables està comportant que al territori es comencin a rebre diferents propostes per desenvolupar instal·lacions d’aquesta mena i que els ajuntaments comencin a treballar en la delimitació d’espais dedicats a aquestes activitats.

A Sant Jaume dels Domenys, l’empresa Km 0 Riudoms 1, amb seu social a Terrassa, el setembre va demanar una autorització a la Generalitat per construir una central fotovoltaica amb més de 17.000 panells solars. Els promotors han dividit el parc en dos projectes, que volen instal·lar en sòl no urbanitzable. El primer tindria 8.788 plaques, mentre que el segon seria de 8.736 panells. El pressupost per construir la central pujaria pràcticament als dotze milions d’euros. El projecte contempla igualment una línia soterrada d’alta tensió d’evacuació que passaria pel terme municipal de Castellet i la Gornal i una línia aèria d’alta tensió que afectaria els municipis de Sant Jaume, Banyeres, l’Arboç i Castellet i la Gornal. Encara que la Generalitat autoritzés el projecte, l’Ajuntament del municipi té aprovada des del passat mes de juny una suspensió de llicències d’un any per a aquestes iniciatives.

En aquesta mateixa situació es troben els ajuntaments de Sant Llorenç d’Hortons i Subirats. En el cas del primer, la promotora lleidatana Sorigué va donar a conèixer abans de l’estiu el seu projecte per instal·lar un parc fotovoltaic de 22 hectàrees (una extensió equivalent a 31 camps de futbol) en una finca anomenada la Pedrera, a Sant Llorenç d’Hortons. L’empresa ja ha arribat a un acord per llogar durant 25 anys els terrenys al seu propietari i ha presentat també tots els tràmits a la Generalitat de Catalunya per tirar-lo endavant abans que acabi l’any. Davant d’això, l’Ajuntament del municipi denuncia l’impacte visual que aquesta instal·lació tindrà i s’ha mobilitzat per aturar-la.

Subirats ha estat l’últim municipi que ha rebut una proposta per a una macroinstal·lació solar. En aquest cas, l’empresa CPWATT Solar projecta fer un camp fotovoltaic entre Can Cartró i Ca l’Avi, als termes de Subirats i Sant Sadurní d’Anoia, amb una extensió de 17,09 hectàrees (equivalent a 24 camps de futbol) i pròxim a la subestació Subirats 25 kV. L’Ajuntament de Subirats només rebre la proposta va emetre un certificat negatiu i, en paral·lel, va sol·licitar una modificació del planejament urbanístic que no permetrà la instal·lació de camps solars d’aquestes dimensions.

… a la primera comunitat energètica
En contraposició a tots aquests macroprojectes, el que sí que ha tirat endavant enguany –i ha estat molt celebrat– és la posada en marxa de la primera instal·lació fotovoltaica de la cooperativa Energia Comunitària Penedès-Garraf a Vilanova i la Geltrú. Una mostra del fet que és possible impulsar les renovables sense renunciar a un model arrelat al territori i pensat per a la ciutadania. Per ara s’han instal·lat plaques solars a la teulada de dues naus industrials de la capital del Garraf que abastiran d’energia neta prop de vuitanta famílies i una escola, i al llarg del 2026 se’n preveu instal·lar també a una nau industrial del polígon de Santa Magdalena i al terrat de la parròquia de Sant Antoni. Un cop estiguin en marxa, unes dues-centes famílies de Vilanova se’n podran beneficiar. En paral·lel, la cooperativa avança per fer créixer el projecte fins a Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilafranca, on ja han començat a fer els estudis per instal·lar noves plantes solars. L’objectiu final és que a finals del 2026 es puguin abastir d’energia neta unes 400 famílies de la vegueria.

La Fura, premi Tasis-Torrent

El 13 de novembre passat aquest setmanari va ser reconegut amb un dels guardons més rellevants dins del panorama comunicatiu català. La Fura va rebre el Premi Tasis-Torrent de Premsa Local i Comarcal en la 38a edició dels Premis de Comunicació Local que organitza la Diputació de Barcelona per reconèixer les iniciatives locals que contribueixen a enriquir l’espai comunicatiu del país.

En l’edició 2025 es van presentar un total de 72 candidatures. A la categoria de Premsa Local i Comarcal, el jurat va premiar ex aequo l’informatiu de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf “pel seu compromís amb el periodisme de proximitat”, i “Brigades Internacionals a Cambrils: Llums i ombres de la solidaritat internacional a les nostres terres”, de la Revista Cambrils. Els membres del jurat també van fer valdre “la tasca dels treballadors de La Fura, que ara fa deu anys van salvar el setmanari constituint una cooperativa”.

Calafell esgarrapa el Pla de Barris
El projecte de renovació del barri de Cal Bolavà de Calafell va ser seleccionat a la primera convocatòria del Pla de Barris, una línia d’ajuts impulsada per la Generalitat de Catalunya per rehabilitar les trames urbanes i els edificis més deteriorats per pal·liar la vulnerabilitat urbana. Es tracta de l’únic municipi de la vegueria que va entrar en aquesta convocatòria, tenint en compte que la Granada, Sant Martí Sarroca, Vilafranca del Penedès, el Vendrell i Sant Pere de Ribes també havien presentat els seus projectes.

La iniciativa del municipi baixpenedesenc preveu millorar la part contigua del nucli antic i el barri del Sindicat, millorant l’habitabilitat dels habitatges, creant espais i eixos verds i pacificant una desena de carrers. A més, també contempla la construcció d’un nou centre cívic i una escola de música i arts. El projecte té un pressupost de 21 milions d’euros, dels quals 12 seran subvencionats per la Generalitat.