Ara fa boi un mes va venir a Vilafranca l’Hble. Sr. Francesc X. Vila a signar el Pacte Nacional per la Llengua. El conseller de Política Lingüística m’havia convocat per mantenir un canvi d’impressions sobre el contingut dels meus tres articles –publicats en aquestes pàgines (La Fura 2.160, 2.173 i 2.187)– en què proposava una sèrie de mesures que, segons el meu criteri, contribuirien a millorar l’organització actual dels cursos de català per a adults, especialment pel que fa al C2, sobre la qual he mantingut una postura força crítica.
Va ser una trobada molt cordial, molt interessant i molt productiva. D’entrada, li vaig agrair efusivament la convocatòria i li vaig anunciar que també faria pública la rectificació sobre la meva consideració que l’Administració no et fa mai cas (la qual cosa estic fent ara). M’ha costat molt d’arribar aquí, però finalment he trobat qui sí que et fa cas. I molt.
Encara que ja el coneixia per la meva assistència a diversos actes amb la seva presència, avui he comprovat el que em semblava: que es tracta d’una persona molt culta, molt preparada, molt conscient i molt receptiva. De resultes de la conversa puc concloure que el curs que ve tindrem homologat el C2 que fa tres anys imparteixo a l’escola Estalella Graells, la qual cosa vol dir que el títol serà oficial, que l’examen serà molt més tard –finals de juny o començaments de juliol– i que la prova es desenvoluparà al mateix centre educatiu.
Efectivament, ni somiant no podia preveure que la cosa acabaria així. Estic molt agraït al conseller –i a la seva cap de gabinet, Sra. Montserrat Sendra– i em sento molt feliç per haver arribat a una situació que considero notablement més justa i beneficiosa i, sobretot, per haver pogut viure l’experiència, com he dit, que sí que és possible d’aconseguir que l’Administració et faci cas. Allargo el meu agraïment a la Sra. Antònia Serena, del Consorci per a la Normalització Lingüística, que ens ho ha explicat tot la mar de bé i ens ho ha posat tot la mar de fàcil.
Mossèn Josep Ruaix –a qui, com ja he dit altres vegades, dec tot el que sé de la normativa de la llengua catalana– va afirmar, el dia que l’IEC li va concedir el primer diploma de col·laborador distingit: “La crítica, en definitiva, és una forma de lleialtat.”
