Amb una diferència de quinze dies vaig comprar dos lectors-gravadors de DVD. Passats uns anys, uns cinc em sembla recordar, es van espatllar tots dos, també amb una diferència de quinze dies: era l’obsolescència programada…
Les persones, n’hauríem de tenir també d’obsolescència programada? La medicina va en sentit contrari, augmenta l’esperança de vida, però l’economia i la sanitat semblen flirtejar amb la idea.
Cristine Lagarde, com a directora del Fons Monetari Internacional (2011-2019), no és cert que digués que “els vells viuen massa, i això és un perill per a l’economia global”. El que va dir és “Viure cada cop més anys és un fet positiu que ha millorat el benestar individual; però aquest augment de l’esperança de vida comporta costos financers. Les implicacions econòmiques que signifiquen que la gent visqui més temps de l’esperat són molt grans i és un tema que exigeix que ja hi posem molta atenció”.
La senyora Lagarde, ara presidenta del Banc Central Europeu, té 70 anys. No sé si ella té o no obsolescència programada, el que sí que sé és que cada mes cobra 37.082 €, és a dir 444.984 a l’any…
L’actual consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Olga Pané, també es mira l’envelliment com un problema. En unes declaracions a El Periódico de Catalunya deia que “l’envelliment poblacional és molt gran: actualment hi ha un 19% de catalans més gran de 65 anys, però d’aquí 7 o 8 anys s’arribarà al 25%. Cada 1% més de població major de 65 anys suposa 147 milions d’euros més de despesa en sanitat. S’ha de reformar el sistema”.
Les xarxes van plenes d’articles, estudis, opinions… que assenyalen les persones majors de 65 anys perquè suposen un alt cost econòmic, social, sanitari, de pagament de les pensions…, oblidant que una gran part d’aquest col·lectiu va començar a treballar de molt jove i que s’ha jubilat amb 50 anys, o més, de cotització. Mentre cotitzaven tot anava bé, o molt bé; ara són un problema. La solució és molt fàcil: que els treguin del sistema públic de sanitat, que no els dediquin ni un euro per la dependència (que ja ho fan en part), que els rebaixin la pensió… Els que es puguin pagar una assegurança privada, comprar-se els medicaments al preu que fixen les multinacionals farmacèutiques i contractar un/a cuidador/a personal, que tirin endavant. I els que no, que no es queixin. D’aquesta manera, d’aquí poc, tindrem el problema solucionat.
La senyora Pané, actual consellera de salut, té 69 anys. No sé si té o no obsolescència programada, el que sí que sé és que cada mes cobra 10.365 euros, és a dir 124.391 euros a l’any… Ha estat directiva durant anys d’empreses de gestió de salut, CHC SA i CiG SA, implicades en diverses irregularitats segons la Sindicatura de Comptes (exercici 2007).
Lagarde va ser ballarina, i ara tots hem de ballar al so que ella interpreta? Pané va ser nedadora, i ara ens vol amb l’aigua al coll?
