En aquesta societat en la qual tot va tan de pressa, el punt clau de qualsevol vídeo o similar són els cinc primers segons. Molts visionadors en aquest breu temps decidiran si continuaran endavant o passaran a la pròxima opció. Cada dia és més important el temps de durada d’una pel·lícula o una sèrie. Fins i tot en alguns llibres, a part del nombre de pàgines que, depenent de la impressió, podem trigar més o menys temps a llegir, ja et fan una previsió de temps de lectura que tu hi pots dedicar. Fa uns anys vaig preguntar a un grup de rock català com és que els seus concerts només duraven una hora i mitja. La seva resposta va ser que ho feien perquè el seu mànager els havia dit que és aproximadament el temps que una persona pot estar atenta. A partir d’aquí pot arribar a cansar. Moltes són les formacions que apliquen aquesta durada i, com a màxim, s’allarguen a dues hores. Comptats són els qui superen els 120 minuts sense parar.
Quan era jove, recordo que el ball de nit de festa major del meu poble començava a les 12 de la nit i acabava a les 4 de la matinada. Això sí, a mig camí de la nit feien una paradeta de mitja hora perquè els músics poguessin descansar. El concepte de temps cada dia és més important en les nostres vides, perquè cada dia té més valor a les nostres agendes. Evidentment, encara pots anar a veure una pel·lícula com Avatar, de 197 minuts de durada, però aquest exercici ja només està reservat per a uns seguidors fidels sobre un producte molt concret. En un principi tu no pots fer una proposta teatral o cinematogràfica normaleta de més de 90 minuts si no aportes res de nou al panorama. En el tema de les xarxes socials el fenomen es multiplica exponencialment. Ens han ensenyat que la quantitat és molts cops sinònim de qualitat, quan realment la cosa és al revés. Si ho pots dir en dos minuts no en facis servir quatre.
wwww.miquelcasellas.blogspot.com.es
