Agafo el fil de la polèmica que fa setmanes que dura sobre el nou finançament singular que ens volen aplicar. Només cal dir que és una nova aixecada de camisa d’aquest govern que constantment ens diu val més això que res i ens amenaça amb la possibilitat que amb la dreta seria molt pitjor. Però, clar, no diu que la política que fa aquesta presumpta esquerra ja l’ha manllevada a aquesta dreta que ens vigila. Ens toca arreglar aquest problema d’una vegada per totes. No és moment d’anar posant més pegats per un model que no és, ni de bon, tros el millor per a nosaltres. El cafè per a tots és una política que no ens aporta res de nou. Només entretenir una mica més el personal.
Moltes administracions públiques estan a la cerca constant de subvencions i ajudes públiques, vinguin d’on vinguin. Moltes vegades, encara que no toqui, s’aprofiten les ofertes que hi ha en aquest camp. Encara que no sigui una necessitat primordial, un ho demana i, si cau, tot això que tenim, però molts cops s’ha de posar una part econòmica de la butxaca per cobrir el cost real de l’obra o servei.
El que necessiten molts municipis és tenir un pla de futur a quinze o vint anys vista i treballar sobre un pla concret i no anar donant pals a l’aire segons d’on vingui l’ajuda. De res serveix tenir diners i invertir-los en obres que no tenen ni solta ni volta. Hem de ser valents i crear models que beneficiïn la majoria de la població i no pas els quatre de sempre. Demanar diners està bé, però en un projecte de futur i no de qualsevol manera, com un nen prepotent. Hem de tenir seny social. No només dilapidar diners i diners com un nen consentit que només vol guanyar eleccions a qualsevol preu, perquè al ximple del poble sempre li toca pagar el pastís.
wwww.miquelcasellas.blogspot.com.es
