El mas de les Clotes, situat al terme de Sant Martí Sarroca, és un d’aquells masos d’origen medieval que ens permeten seguir el fil de la història rural del Penedès al llarg dels segles.
El 22 de setembre de 1352 ja el trobem documentat. Aquell dia, Borràs Gual, propietari del mas, establí a Guillem Mateu, del mas de la Riera, una vinya amb diversos arbres a la Rovira. Les terres afrontaven amb la riera de Sant Martí —probablement l’actual riera de la Rovira, afluent del Foix— i amb les possessions d’Arnau de Vernet, senyor de la torre d’en Vernet. El paisatge que dibuixen aquests documents és el d’un territori estructurat per masos, rieres i dominis senyorials.
A finals del segle XIV, el mas visqué un moment de transició. Després de la mort de Borràs Gual fill, l’hereu fou Marc Marroquí, l’any 1402. Abans, però, la vídua Pericona —casada en segones núpcies amb Nadal Ravell, de Torrelles de Foix— havia enllaçat el mas amb altres famílies destacades del territori. Pericona era filla dels Ferrer de Sitges, i la seva família tenia vincles amb Jaume Nadal, senyor de Puigciuró, dins el terme de Sant Cugat Sesgarrigues.
Un document signat el 19 de maig de 1402, davant la façana de l’església de Pacs, ens ofereix una imatge viva del moment. El text s’inicia amb la fórmula solemne: “En nom de Déu, sia amén”. Hi compareix Marc Marroquí, hereu del mas de les Clotes, que encara no havia complert els vint-i-cinc anys: en tenia disset.
El context no era fàcil. Al segle XV, molts propietaris rurals del Penedès necessitaven recórrer al crèdit. Tot apunta que, en el moment d’assumir la possessió del mas, hi havia dificultats econòmiques al camp. El mateix Marc reconeixia que no podia afrontar el pagament de les pensions dels censals morts —una forma habitual de préstec medieval— i atorgava poders a diversos homes perquè poguessin vendre els fruits, el blat i el vi del mas per satisfer els deutes pendents.
Aquest episodi ens parla d’un període de tensions i reajustaments en el món rural, mentre que els nuclis urbans sembla que resistien millor les dificultats.
A partir de la primera meitat del segle XV, la documentació comença a esmentar habitants a les Clotes, fet que fa pensar en la consolidació d’una petita quadra al voltant de la casa senyorial. Tanmateix, sembla que els Gual no van saber aprofitar plenament el potencial d’aquestes terres.
Amb el pas del temps, el mas continuà actiu sota altres famílies propietàries: els Campanera al segle XVI i els Fontanals als segles XVII i XVIII. Així, el mas de les Clotes esdevé un testimoni viu de la continuïtat —malgrat crisis, deutes i canvis familiars— del poblament rural penedesenc des de l’edat mitjana fins a l’època moderna.
http://elpenedesmedievaljb.blogspot.com.es/
