Tenia la visita programada de feia exactament un any a l’hospital de Sant Camil. Uns dies abans van avisar per SMS d’un canvi d’hora, però mantenint la data. Un cop allà em van dir que la visita s’ha anul·lat per la vaga i que ja em tornarien a citar. No podien enviar un SMS avisant els pacients un cop ja sabien que la metgessa no visitaria? Ens obliguen a desplaçar-nos fins a Ribes, quan podrien desplaçar-se els professionals, i no són capaços d’avisar per evitar-nos desplaçaments inútils? Em tornaran a programar per d’aquí a un any? Em diran que això és una anècdota, però afegida a les moltes “anècdotes” que s’expliquen del Consorci Sanitari Alt Penedès Garraf, em sembla més un signe de la pèssima gestió del sistema organitzatiu i de la poca importància que donen al benestar dels pacients.
Però, malauradament, sembla que això no és una excepció. Els serveis públics d’aquest país estan caient a trossos: sanitat, ensenyament, transports, vies de comunicació, seguretat i les crisis ambientals (agrícoles, incendis, aiguats, sequeres, pestilències cinegètiques…) es van repetint, els seus efectes s’acumulen i no s’acaba de resoldre res. Els que hi haurien de plantar cara són una colla de buròcrates i un virrei obedient que ens tracten de beneits parlant de “normalitat”, quan ni tant sols són capaços de posar fi a la corrupció de la pròpia administració (DGAIA). No cal dir que els seus socis, abans dits independentistes, malgrat que el partit que governa ens van aplicar 155 i els va tancar a la presó, van fent el paper d’ofesos però acabaran, com sempre, donant-los suport a canvi de quatre engrunes. Ni uns ni altres són capaços d’afrontar el veritable problema que són els milers de milions del dèficit fiscal que han generat els governs espanyols, de dretes i d’esquerres, amb Catalunya.
No estic en contra de les vagues dels professionals, tot el contrari. Més aviat crec que haurien de convocar tota la població a manifestar-se amb ells, perquè la seva situació també ens afecta a nosaltres. I almenys ells es mobilitzen. Però aquest país s’enfonsa i de res no ens serviran els “pegats” que posi el govern, si no són capaços reduir el dèficit entre els milers de milions que paguem en impostos i tenen un mínim retorn en inversions. Això sí que és “el desastre de tothom” i hauria de ser la tasca del “govern de tothom”.
Rosa Gispert Magarolas
Vilafranca del Penedès
