Abans del segle XV, les penes privatives de llibertat podien tenir un caràcter preventiu; és a dir, servien per retenir el delinqüent fins que era sotmès a la pena principal, generalment de naturalesa corporal. Posteriorment, però, es tendí a abandonar les penes corporals en favor de les privatives de llibertat, que passaren a adquirir un caràcter clarament repressiu.
Entre aquestes darreres, l’arrest domiciliari esdevingué una de les formes més habituals. Consistia en la prohibició de sortir del domicili propi o d’un espai determinat —que podia incloure altres cases, carrers o, fins i tot, els límits de la vila. La persona arrestada havia de prometre davant del batlle, mitjançant jurament i homenatge de mans i de boca (a la manera del vassall amb el seu senyor), que compliria la pena. L’incompliment d’aquesta obligació era sancionat amb una multa, generalment de 25 lliures o més. Habitualment, aquesta mesura es reservava a faltes lleus, com ara injúries, petits furts o desafiaments verbals derivats d’endeutaments o de la participació en bandositats. Tanmateix, la documentació de la baixa edat mitjana també recull casos d’arrest domiciliari associats a delictes més greus, com l’homicidi.
En aquest context, Pere Gravalosa, traginer, apareix com a presumpte responsable de la mort d’un pagès anomenat Bertran Rosell. Inicialment, se li imposà arrest domiciliari mentre restava a l’espera de la decisió de la cort del batlle de Vilafranca, atès que “està en la mà de la cort”. D’altra banda, el sabater Miquel Pelegrí, reincident, acabà essent obligat a comparèixer davant del batlle per ser empresonat. Així mateix, també s’hi documenten arrestos de persones foranes (procedents de Mallorca, Cardona o Calataiud), entre les quals destaca un mestre d’esgrima.
Cal esmentar igualment el conflicte recurrent entre els Gravalosa, tintorers, i els Sibilia, teixidors, amb el suport respectiu dels seus partidaris. Probablement, l’origen d’aquesta rivalitat es trobava en qüestions relacionades amb els seus oficis. Per preservar la pau i la tranquil·litat públiques, els dos caps de llinatge foren arrestats pel batlle a petició dels singulars de la universitat de la vila.
La gravetat dels conflictes augmentava quan tenien lloc en dia de mercat. En aquest sentit, els jurats de la universitat de Vilafranca exposaren davant del batlle que Pere Gostemps, del mas Sala, situat al terme de Sant Martí Sarroca, “induït per esperit diabòlic, no tement Déu ni la correcció terrenal, en dia de mercat i a la plaça major de la vila, hauria agredit Jaume Roig, habitant de la vila, infringint així el privilegi reial del mercat”. La denúncia afegia que era habitual que Pere Gostemps injuriés i lesionés Jaume Roig en dies de mercat.
En conseqüència, els jurats sol·licitaren que s’actués contra Pere Gostemps, fins i tot amb la possible intervenció de la reina, amb l’objectiu de salvaguardar el privilegi reial de celebrar mercat a la vila.
http://elpenedesmedievaljb.blogspot.com.es/
