La xacra de l’assetjament escolar

L’assetjament en edat escolar és qualsevol forma de maltractament físic, verbal, social o psicològic que es dona de manera reiterada entre persones en edat escolar (infants i adolescents) en espais com les escoles (aules, patis, lavabos, passadissos), en el marc d’activitats extraescolars, en el transport escolar i, també, a través de dispositius mòbils i internet (aquest tipus d’assetjament es coneix com a ciberassetjament o ciberbullying).

Un comportament es considera assetjament quan inclou diferents conductes com ara l’agressivitat, el desequilibri de poder, la repetició o la intencionalitat.

Pel que fa a l’agressivitat es pot manifestar de forma física, verbal o social. Per tant, el menor amb rol d’assetjador pot causar dany físic a un altre (cops, empentes, puntades de peu…) o a les seves pertinences; pot insultar, amenaçar, vexar i burlar-se’n de manera presencial o virtual i pot, també, aïllar la víctima excloent-la intencionadament d’activitats, prohibint a les altres persones a relacionar-s’hi o difonent informació falsa o privada (a través de les xarxes, per exemple).

En el bullying hi ha un clar desequilibri de poder, qui l’exerceix utilitza la seva posició per controlar, intimidar o fer mal. Aquest poder pot basar-se a tenir més força física, més popularitat o influència o, fins i tot, tenint accés a informació privada que pot fer-se servir per fer mal.

Es parla d’assetjament quan aquestes conductes no són puntuals ni casuals, sinó que es donen de manera repetida i sistemàtica contra la mateixa persona. De fet, la reiteració és la que provoca un estat continu d’alerta en la víctima, ansietat i sensació de vulnerabilitat permanent. El bullying és un procés que va sempre a més, no desapareix ni va a menys si no s’hi intervé, al contrari. A més, és incremental, és a dir, en qualsevol moment pot produir-se un capítol especialment intens que incrementa el dolor de manera exponencial.

El cercle de l’assetjament

En una situació d’assetjament escolar no només hi prenen part les persones que assetgen i les assetjades, la resta del grup també hi té un paper important. El bullying és una conducta nociva que afecta totes les persones involucrades.

Hi ha algun autor que parla del “cercle de l’assetjament” i parla de dues capes: la de les persones relacionades directament (els menors amb comportaments agressius cap als seus companys i que actuen com a assetjadors i els que són objecte d’aquesta violència, els assetjats) i la de les persones relacionades indirectament: els que ajuden (no inicien el comportament agressiu, però “assisteixen” els agressors), els que reforcen (serien els que formen part del públic i riuen les gràcies de l’assetjador), els no participants (es mantenen allunyats de la situació d’assetjament sense prendre’n partit, no reforcen però tampoc fan res per la víctima) i, finalment, els que defensen (consolen la víctima i, en algun cas, la defensen). Segons els experts, al llarg del temps, els menors o adolescents poden exercir més d’un paper.

Durant el procés d’assetjament, el menor o adolescent passa o pot passar per diferents fases i hi ha dos grans punts d’inflexió: la somatització, al principi, i la rendició, al final. Es parla de somatització quan, com hem anotat al principi, la víctima anticipa què li passarà i entra en un estat d’alerta i ansietat, mentre que la rendició es dona quan sent que no hi ha sortida, que ningú l’ajuda o que fins i tot és mereixedora d’aquest maltractament.

Hi ha alguns senyals que denoten que un menor o adolescent pateix assetjament i que està somatitzant: por d’anar a l’escola, mals de cap i mals de panxa, insomni, canvis en el comportament habitual, explosions d’ira, disminució del rendiment escolar… I hi ha altres indicis que es donen quan s’entra en la fase de rendició: ansietat, tristesa, estrès posttraumàtic, autolesions i, en els casos més extrems, idees suïcides.

Les relacions socials en edat escolar són de les més significatives del procés de sociabilització i determinen aspectes importants de la personalitat i dels recursos psicològics de les persones. Per tant, patir assetjament escolar pot provocar importants danys sobre la personalitat que, si no s’atenen, poden cronificar-se.

El bullying fa que caigui en picat l’autoestima i aflori la passivitat, que s’opti per la passivitat i que aparegui fòbia escolar. L’assetjament escolar provoca tristesa, sovint ansietat, problemes psicosomàtics i també dificultats per sociabilitzar. Es calcula que un 53% de les víctimes presenten simptomatologia clínica d’estrès post traumàtic. Quan més s’allarga l’assetjament, més intenses i duradores són aquestes seqüeles, generant un impacte persistent en les víctimes.

Trencar el silenci

Actuar amb rapidesa és clau per acabar amb el bullying; està provat que una intervenció ràpida i ferma elimina de soca-rel aquest maltractament. En aquest sentit, els centres escolars compten amb protocols i recursos (material, projectes, plataformes i apps) per fer-hi front, prevenir o detectar més de pressa els casos que es puguin produir a les seves instal·lacions. De fet, que augmenti el nombre de casos detectats pot ser, paradoxalment, un bon senyal, ja que significa que hi ha més eines i consciència davant d’aquest fenomen.

En el cas de les famílies, els experts apunten algunes pautes efectives per acompanyar els infants i adolescents que en pateixen. En primer lloc, és important escoltar l’infant sense jutjar-lo, oferir-li suport i desculpabilitzar-lo. En paral·lel, i amb la màxima celeritat, cal informar ràpidament al centre escolar (entitat esportiva, de lleure, etc.) del que està passant. Convé també atendre les necessitats emocionals del menor i, si s’escau, proporcionar ajuda professional. Per fer seguiment al llarg de tot el procés és necessari preguntar cada dia com ha anat l’escola, no conformar-se amb una resposta curta (fer preguntes obertes que facilitin el diàleg) i escoltar amb atenció les paraules, el to de veu i les expressions facials. Per altra banda, és important ensenyar a dir no i a pensar conjuntament com evitar aquelles situacions que poden propiciar l’assetjament.

Hi ha entitats que donen suport, assessorament i acompanyament a les famílies que estan passant per aquest tràngol. Al Penedès, per exemple, hi ha des de fa dos anys l’associació Somx1 (vegeu l’entrevista a la pàgina següent).

Tal com s’ha apuntat, el grup classe (o els companys d’activitat) són un actor més en l’assetjament en edat escolar. Aconseguir que trenquin amb la llei del silenci i faci sonar l’alerta és bàsic per acabar amb el bullying, perquè quan qui assetja sent que no rep suport, deixa d’actuar. Per trencar aquest cercle és important que les famílies els facin entendre que cal avisar el responsable de l’aula o de l’activitat.

Àngels Alsinet Caballeria i Antònia Colomé Villar, són dues de les fundadores de Somx1, una associació sense ànim de lucre creada fa dos anys a Vilafranca del Penedès que té per objectiu contribuir a la solució de l’assetjament i donar suport a les famílies del Penedès que el pateixen.

Què us va portar a constituir Somx1?

L’associació va néixer de la necessitat que al Penedès hi hagués una entitat que abordés l’assetjament en edat escolar. Algunes ens coneixíem i altres no, però totes estàvem sensibilitzades amb aquesta qüestió i sabíem la soledat i la desempara que senten moltes famílies amb un fill que en pateix. Hi ha casos que, afortunadament, ja es resolen als centres, però molts altres no. I són justament aquests els que necessiten un lloc on anar, si més no per sentir-se reconeguts, escoltats i no jutjats. Volíem que hi hagués un espai per acollir totes les persones que es troben en aquesta situació i que en un moment de desesperació ens puguin trucar.

Com els ajudeu?

Escoltant sense jutjar i oferint totes les eines i recursos que tenim a l’abast. Nosaltres no som un grup terapèutic, per tant, el que fem és acompanyar individualment, assessorar dels passos que poden fer, connectar persones… Fem una mica de corda i de coixí. A més, ens dediquem molt a informar i sensibilitzar, perquè considerem que és la clau. L’assetjament en edat escolar és un problema social amb unes conseqüències gravíssimes i quan tens la informació en prens consciència, pots identificar-lo millor i pots prevenir-lo perquè, sense cap mena de dubte, la solució a l’assetjament passa per la prevenció.

Segons la Generalitat, des de l’inici de curs s’han registrat 1.865 possibles casos d’assetjament escolar. A dos mesos d’acabar el curs ja són 150 més de totes les que es van comptar l’any passat. Queda molt camí per recórrer…

Sí, cal fer molta feina i difusió en molts àmbits. Nosaltres mateixes l’any passat vam fer una xerrada adreçada als clubs esportius de la comarca que va despertar molt d’interès, va venir-hi moltíssima gent i d’allà en va sorgir la necessitat de fer un protocol per atendre els casos d’assetjament que es donen en l’àmbit esportiu, és a dir, fora de l’escola, però entre infants i joves en edat escolar.

Caldrà picar molta pedra.

Cal que hi hagi un canvi de mirada social que permeti veure coses que abans no es veien i actuar. Amb l’assetjament escolar ha de produir-se el mateix canvi de mirada que s’ha donat amb la violència masclista. Fa deu anys es deien i feien coses que ara, per sort, no es toleren i el que nosaltres esperem és que passi exactament el mateix amb l’assetjament. Volem que la gent sigui més crítica, que quan vegi un nen sol es pregunti per què ho està, que no ho relativitzi pensant que són coses de canalla, perquè no ho són.

Per tant, el bullying és cosa d’adults?

En gran part, sí. L’assetjament escolar no és cosa de nens, és cosa d’adults i com a tal els adults hi han de participar. Quan es diu “són coses de nens” el que es fa és atribuir la responsabilitat als infants i adolescents i, per tant, minimitzar el problema. Hi ha certs aspectes socials i culturals que estan en l’essència de moltes famílies i que no ajuden gens.

Com ara quins?

El “no et posis en problemes”, per exemple. Quan un infant veu una actitud o una conducta que no toca, ha de trobar els canals per dir-ho.

Però potser té por de sentir-se assenyalat, d’esdevenir també víctima…

Segurament. Nosaltres en el que insistim és que no cal enfrontar-se als altres, però sí denunciar, perquè el dia que el que calli deixi de fer-ho, l’assetjament s’acabarà. És per això que en comptes d’educar amb aquest “no busquis problemes” caldria que ho féssim amb “si veus una cosa, no t’hi enfrontis perquè pots tenir problemes, però no callis, explica-ho a algú de confiança, als pares, als avis, a qui tu creguis”.

El silenci és el gran aliat de qui assetja?

L’assetjament escolar és un tema de grup i els observadors són uns dels grans actors. Justament, el nostre lema per a la campanya d’enguany és “Jo no callo, no al bullying”, perquè volem interpel·lar aquest grup que veu i calla. El dia que aconseguim canviar aquesta mirada, que es digui prou i es busqui el canal per denunciar-ho, el bullying s’acabarà. Som conscients que aquest és un procés llarg, però hem d’insistir-hi.

Hi ha prou recursos per aconseguir aquest canvi de mirada?

Falten recursos i formació específica. Tot i això, hi ha iniciatives que estan fent una feina increïble per combatre i prevenir l’assetjament en edat escolar. A l’Ajuntament de Sabadell, per exemple, hi ha un grup de persones de perfils professionals diferents (educadores socials, psicòlogues, mediadores…) que són expertes en bullying i que fa onze anys que hi treballen. No es dediquen exclusivament a ell i totes tenen tasques diferents a l’Ajuntament, però quan els arriba un cas d’assetjament ho deixen tot per dedicar-s’hi per complet. Intervenen durant dos mesos al centre educatiu amb tota mena d’activitats i duen a terme un procediment restauratiu que aconsegueix aturar l’assetjament i modificar totalment les dinàmiques del grup. Són persones molt formades i expertes i són un referent en tota la ciutat.

Caram!

Un dels nostres objectius per a aquest 2026 és aconseguir que l’Ajuntament de Vilafranca incorpori un equip de dues persones similar al de Sabadell. De moment, ens hem reunit amb el regidor d’Acció Social per explicar-l’hi i s’ha compromès a estudiar-ho. Estem convençudes que Vilafranca necessita un recurs com aquest i la prova són totes les famílies que arriben a Somx1 perquè el seu cas no es resol. Si totes elles poguessin contactar amb l’Ajuntament i oferir-los aquest servei, seria molt positiu per a tothom: per al centre educatiu, per a les famílies que amb aquest desemparament troben una via, i també perquè quan hi ha un cas d’assetjament es generen molts estigmes i etiquetes i que vingui una persona de fora, neutral, ajuda molt.

Costa detectar un cas de bullying?

A vegades es pot confondre amb un conflicte, però l’assetjament és un maltractament i té unes característiques determinades (reiteració, desequilibri de poder, intencionalitat…). Els conflictes són habituals i existeixen en qualsevol àmbit, és important no desestimar-los i treballar-los, perquè són un llum vermell d’alerta que ha de permetre treballar i evitar que es generin situacions pitjors.

Un cas de bullying és un maltractament i no el poden resoldre els nens o adolescents. Tot i que tenen diferències, l’assetjament escolar i la violència de gènere presenten moltes similituds, i de la mateixa manera que en un cas de violència masclista mai ajuntaríem en una mateixa taula víctima i maltractador, en el bullying tampoc s’ha de fer perquè el més fort sempre guanyarà i el que provocarem serà amplificar i no resoldre.

Al principi fèieu referència a la solitud de qui pateix assetjament i de les seves famílies.

Absolutament. L’assetjament porta implícit un estigma que s’hauria d’erradicar i és pensar que la persona que el pateix és rara o que li costa relacionar-se. En tots els casos que ens arriben a l’associació veiem que el focus o la causa es busca en la víctima, i és aquí on hi ha el problema. La manera de ser d’una persona mai és la causa de l’assetjament.

I quines són?

Les causes de l’assetjament en edat escolar acostumen a ser emocions mal resoltes de qui té el rol d’assetjador: odi, enveja, manca de valors…

Qui pateix assetjament és sempre el més vulnerable de la classe?

Hi ha criatures que per alguna raó desprenen vulnerabilitat. Una de les fases del bullying és l’exclusió o l’autoexclusió, per la qual cosa sovint les persones que pateixen assetjament al centre acaben marxant, però es troben que també en pateixen a l’extraescolar on van o a la nova escola. Això el que fa és reforçar encara més la idea que el problema està en elles mateixes. La qüestió és que patir assetjament fa baixar l’autoestima i, per tant, la percepció és d’encara més vulnerabilitat. Per aquest motiu, quan aquesta canalla arriba a un lloc nou i troba persones amb els perfils que apuntàvem (amb emocions sense resoldre) torna a ser assetjada. Quan ens arriba una família a l’associació sempre insistim molt en el fet que la causa de l’assetjament mai està en la víctima i això els dona tranquil·litat.

Heu apuntat la baixa autoestima, quines altres conseqüències pot comportar el bullying?

Depèn de la intensitat i la durada de l’assetjament, però acostumen a durar anys, és a dir, és com una pantalla emergent que va apareixent al llarg de la vida i que sovint et frena.