Fa unes setmanes La Fura va organitzar un debat sobre el periodisme a casa nostra en l’àmbit del Penedès. En aquesta posada en comú hi havia representants de mitjans públics i privats, escrits i audiovisuals. Hi ha una gran diferència entre els mitjans que depenen d’una entitat pública perquè estan obligats a transmetre tot allò que els polítics creuen que s’ha de difondre. A vegades converteixen les formigues en elefants i algun lleó desapareix del mapa perquè no interessa al govern de torn. Tot és massa bonic per ser realitat. Són útils perquè tens un tastet del que s’hi cou, però s’han de combinar amb altres fons com les xarxes socials i el que es parla a la cua de la botiga. Encara que aquesta font popular d’informació i de contrast està en un seriós perill perquè, malauradament, les furgonetes de repartiment de venda on line són molt més populars que l’obertura de nous establiments convencionals de tota la vida.
Després hi ha una immediatesa que es va imposant a casa nostra. No parlem ja ni de setmanaris, però els mitjans de comunicació que marquen el ritme tan aviat com tenen la notícia la publiquen. Ja no esperen ni l’endemà perquè surti en paper i, si ho fan, ja han presentat abans una versió digital perquè la consulti la gent. El setmanari és com un resum setmanal, una mena de BOE informatiu per repassar el que ha estat la setmana on sempre descobreixes alguna cosa nova que havia passat per alt o pots aprofundir en algun tema en concret. De totes maneres, en aquest territori a mig camí de tot arreu i on cada dia hi ha menys persones arrelades al territori, en especial al Baix Penedès, genera més interès el que passa a la zona metropolitana que no pas al poble del costat.
wwww.miquelcasellas.blogspot.com.es
