Crec que tothom està d’acord en el fet que l’esport és beneficiós per als joves i que tots volen guanyar. Em pregunto, però, si entre ells predomina l’esperit competitiu o el desig de practicar un esport que els agrada. Sincerament, penso que, en la mesura que van creixent, no juguen només per diversió, sinó, sobretot, per competir i aconseguir una victòria.
En teoria, l’esport hauria de ser una eina per estar en forma i compartir valors amb els altres companys, sobretot en els esports d’equip. Per això, em centraré en un dels més populars: el futbol. A mesura que els esportistes van creixent, la competència es va convertint en el seu màxim interès, i això es veu reflectit als partits, en els quals cada cop augmenta més l’agressivitat. Però no és responsabilitat només d’ells: aquesta obsessió per guanyar la transmeten els entrenadors, que sovint busquen la victòria i els pressionen per aconseguir el màxim rendiment. En conseqüència, senten que no tenen marge d’error, cosa que genera estrès i malestar en alguns.
La grada també és un altre factor clau en aquest augment de la competitivitat. Quan els jugadors són dins del camp, senten el clam de l’afició. Encara que sovint és positiu, moltes vegades també els exerceix pressió. El fet que no vulguin decebre els qui els estan animant pot generar-los nervis, que acaben intensificant aquest sentiment de competitivitat i afecten molts esportistes.
El darrer factor és més controvertit que no pas els altres, els estudis. Hi ha diverses opinions al voltant d’aquesta qüestió i tot depèn del criteri de cadascú. Hi ha jugadors que deixen de banda les seves responsabilitats acadèmiques. Sovint, això provoca discussions a casa, i per demostrar que realment són bons, volen centrar-se en els entrenaments i els partits per així rendir al màxim. Per tant, augmenten el grau de competició per demostrar quin és el nivell que poden aconseguir.
Ara bé, la competició també aporta aspectes positius al futbol. Permet aprendre a guanyar i a perdre, fomenta la unió de l’equip per aconseguir un objectiu comú i desenvolupa la constància i la disciplina necessàries per assumir responsabilitats. El problema, per tant, no és la competència, sinó la manera com es gestiona.
En conclusió, s’hauria de trobar un equilibri entre l’afany de guanyar i la diversió. Si volem que els joves continuïn fent esport, els adults han de posar-hi de la seva part perquè puguin aprendre i gaudir i no tan sols competir, ja que el que és important de veritat és que cadascú gaudeixi d’una bona estona mentre es manté en forma.
