La guerra dels EUA i Israel amb l’Iran està provocant una gran crisi energètica mundial. Els preus dels combustibles no paren de pujar, el comerç internacional està seriosament afectat, els sectors primaris surten al carrer a protestar per la manca de combustible i el seu preu, i les companyies aèries comencen a avisar que hauran de cancel·lar vols si no es restableix el flux de petroli. El preu de l’electricitat també es veu afectat, amb la notable excepció d’aquells països on, com Espanya, l’aposta per les fonts renovables és ferma.
En aquest context d’incertesa, reforçat per la gens amagada intenció americana de “restaurar el domini energètic dels EUA”, més de 50 països es reuneixen a Colòmbia per abordar l’abandonament dels combustibles fòssils i deixar de dependre d’una geopolítica global marcada pel matonisme de Trump. Qui ens hauria de dir que el resultat de les polítiques climàtiques i energètiques clarament reaccionàries de l’administració americana acabarien produint l’efecte contrari al desitjat.
Durant els darrers anys, i la UE n’és un clar exemple, s’han anat moderant les polítiques climàtiques planificades per dos motius fonamentals: la pressió de diversos lobbies i el fet que l’economia d’alguns països depèn gairebé exclusivament del petroli.
Tot això està canviant ràpidament. Als elements ja apuntats s’afegeix l’èxit evident de la Xina, que és qui ara mateix està dominant el comerç global, la producció d’energia renovable i dels materials necessaris per generar-la. La Xina ho està electrificant tot, ja que és l’única manera, ara mateix, de deixar enrere els combustibles fòssils. Un altre factor és que el progrés tecnològic fa que certs processos industrials que requereixen altes temperatures ja s’estiguin electrificant, i fins i tot els camions, que en ser molt pesats i recórrer grans distàncies només veien en l’horitzó encara llunyà l’hidrogen verd com a alternativa, s’estiguin electrificant.
A la cimera de Santa Marta es parla de mecanismes concrets, sempre mirant de no deixar enrere ningú, com ara deixar de subvencionar el petroli (9 de les 10 grans economies mundials van gastar el 2024 313.600 milions de dòlars), deixar d’extreure gas, carbó i petroli i, òbviament, planificar l’electrificació de tots els sectors productius a curt termini.
Aquestes passen a ser ara les prioritats nacionals, concepte que hem sentit molt aquests dies a casa nostra, però amb un significat molt més sinistre i allunyat de la realitat.
@tribas2112.bsky.social
