Barris, l’essència sadurninenca

Com moltes altres manifestacions festives tradicionals catalanes, les Festes dels Barris tenen un origen estretament vinculat a la religió i, concretament, a la festivitat de Corpus. Aquesta celebració, que acostuma a situar-se al llarg del mes de juny, dedicada a la veneració de l’eucaristia, té arrels medievals i durant segles va tenir una gran importància arreu dels territoris de tradició catòlica.

Al llarg del temps, moltes poblacions han conservat tradicions associades a aquesta festivitat; al Penedès trobem diversos exemples, com les catifes de Corpus de Sitges o Bellvei, la processó gegantera de Vilafranca del Penedès, les festes del Pa Beneit del Vendrell i, evidentment, Barris de Sant Sadurní.

L’origen exacte de les festes sadurninenques és desconegut. Sí que se sap amb certesa que la celebració es va recuperar a finals del segle XIX, probablement abans de l’arribada de la fil·loxera, i que des d’aleshores només ha deixat de celebrar-se durant els anys més convulsos de la Guerra Civil, concretament el 1937 i el 1938.

Des de la seva recuperació, la festa ha mantingut l’estructura bàsica que la caracteritza: set dies de celebració per set barris (a finals del segle XIX hi havia sis barris a Sant Sadurní, però s’hi va afegir el de l’Ajuntament).

La seqüència de les celebracions es manté inalterat des de fa generacions. La festa comença sempre en dijous –ahir– amb el barri de l’Ajuntament i continua, dia rere dia, pels barris de Sant Antoni, Montserrat, Església, Diputació, Cavallers i Raval.

Cada barri disposa de dos dies dins el calendari festiu. El primer correspon a la festa pròpiament dita, mentre que el segon està reservat al tradicional rengle. D’aquesta manera, mentre un barri culmina la seva celebració amb el rengle, el següent inicia simultàniament la seva jornada festiva.

Al llarg dels anys, les activitats han evolucionat. Antigament, hi tenien un pes destacat les enramades, les completes o els concursos entre veïns, però amb el temps, aquestes propostes han anat deixant pas a actes de caràcter més lúdic i popular, com els concerts, les activitats infantils, les tronades o els castells de focs artificials.

Malgrat aquests canvis, la celebració continua mantenint alguns elements comuns que es repeteixen a tots els barris i que actuen com a fil conductor de la festa. La jornada comença a les dues del migdia amb una tronada. A la tarda se celebra una xocolatada per als infants, mentre que al vespre arriben les sardanes i el castell de focs. L’endemà, el protagonisme recau exclusivament en el rengle.

Si hi ha un element que defineix les Festes dels Barris de Sant Sadurní d’Anoia és el rengle. Aquesta tradició constitueix l’acte més emblemàtic i identitari de la celebració i és el principal comú denominador de tots els barris.

La seva estructura es manté pràcticament intacta en tots ells. Els participants es troben en un punt determinat del barri i es disposen en fila per començar una cercavila solemne pels carrers. Històricament, les dones solteres lluïen mantellines blanques i les casades, mantellines negres, una tradició que encara avui algunes participants mantenen. Els homes, per la seva banda, porten un clavell vermell a la solapa i un bastó. Al capdavant del seguici desfilen les administradores del barri. Elles són les encarregades de portar la tradicional panera guarnida amb puntes de coixí que conté la coca que posteriorment serà beneïda.

La Banda dels Barris, integrada per músics de la capital del cava i comarca, acompanya el recorregut interpretant les melodies tradicionals que han esdevingut inseparables de la festa: El ball de la mantellina i Sota la doble àliga. Durant el trajecte, els participants s’aturen en diversos punts per ballar al ritme d’aquestes peces.

Quan arriben a l’església, el seguici entra al temple i participa en la cerimònia religiosa. A la sortida, els homes que ho desitgen formen un passadís aixecant els seus bastons. El repartiment de la coca i el retorn al barri tanquen l’acte.

Ara bé, entre tots els rengles, n’hi ha un que destaca per la seva singularitat: el del barri de l’Ajuntament. A diferència de la resta, aquest no està protagonitzat pels veïns d’un barri concret, sinó per la mainada de totes les escoles de Sant Sadurní. Hi participen infants de l’escola bressol, així com alumnes d’educació infantil i primària fins a sisè curs. És, de llarg, el rengle més multitudinari de tota la setmana.

La cercavila compta també amb la presència dels gegants Ferran i Isabel, de la Banda dels Barris, dels representants municipals, de les forces de seguretat i d’altres autoritats locals. Després de recórrer els carrers del centre de la vila, tots els participants es reuneixen a la plaça de l’Ajuntament. A diferència dels altres rengles, aquest no passa per l’església. La celebració conclou amb el repartiment de coca i d’una paperina de confits entre tots els infants participants, fet que li ha valgut popularment el nom de “rengle dels confits”.

Enguany, com que aquest rengle coincideix amb jornada de vaga del professorat, els infants aniran acompanyats per un familiar.

Un dels aspectes més singulars de les Festes dels Barris és el seu model organitzatiu. Cada celebració és preparada per una comissió formada pels mateixos veïns i veïnes del barri, que mesos abans de Corpus ja comencen a treballar en la programació i buscant recursos econòmics.

La implicació ciutadana continua sent avui la principal garantia de continuïtat de la festa. De fet, el seu sistema de finançament conserva pràcticament la mateixa fórmula que fa més d’un segle. Dies abans de la celebració, membres de les comissions recorren carrers, comerços i empreses passant el tradicional “plateret”. Cada persona hi aporta allò que considera oportú, segons les seves possibilitats i el seu vincle amb el barri. L’Ajuntament hi contribueix econòmicament i organitza directament la festa del barri de l’Ajuntament, però bona part dels recursos continuen arribant gràcies a les aportacions populars.

Aquesta combinació d’autogestió, participació veïnal i finançament comunitari converteix Barris en una de les poques celebracions centenàries que encara mantenen intacte l’esperit original. Potser és precisament aquí on rau el secret de la seva vigència: en la capacitat de preservar la tradició sense renunciar a adaptar-se als temps, i en el fet que continua sent, per damunt de tot, una festa feta pel poble i per al poble.

Enguany, el cartell de les Festes dels Barris incorpora, de fons, la partitura de Sota la doble àliga, una de les dues peces que sonen pel rengle. Aquesta peça és una marxa militar escrita per l’austríac Josef Franz Wagner l’any 1893. Tot i que no hi ha massa documentació al respecte, es creu que era una de les marxes que sonaven quan desfilaven plegats els exèrcits espanyol i alemany, motiu pel qual va donar-se a conèixer a l’Estat espanyol. A Sant Sadurní es va començar a tocar després de la Guerra Civil, “no sabem gaire com va començar a sonar per Barris, suposem que alguna banda de l’època la devia tocar i va quedar-se com una tradició”, comenta Ramon Castellví, un dels responsables de la Banda de Barris, la formació que des del 2004 s’encarrega d’acompanyar musicalment tots els rengles.

Fins al 2003, tal com explica el també músic sadurninenc Eduard Mañé, per Barris actuaven orquestres de fora: “Antigament, venia la Cobla de l’orquestra Melody que ho feia tot: sardanes, cercavila, ball de nit…, però amb els anys es va anar perdent fins acabar venint una banda només amb sis músics”. Com que tot plegat quedava deslluït, l’any 2003 l’Ajuntament va encarregar-li que formés una banda per tocar pels rengles, i així va néixer la Banda de Barris, la qual va començar a tocar l’any 2004. A més de l’encàrrec de formar la banda, l’Ajuntament va demanar a Mañé que la formació toqués el Ball de la mantellina. D’aquesta altra peça no se’n coneix l’autor, però els arranjaments actuals són obra de Mañé.

La Banda de Barris es constitueix expressament per aquestes festes sadurninenques. Tal com explica Ramon Castellví, és una formació de banda clàssica amb 16 músics. “Com que són molts dies i horaris diferents, som un grup força ampli de músics de Sant Sadurní i comarca i ens anem combinant els rengles per ser sempre 16”. Quan porten la gent del barri a missa, toquen Sota la doble àliga i, de missa cap al barri, el Ball de la mantellina.

Al marge de la Banda de Barris, hi ha una altra formació musical que toca a tots els barris: la Cobla La Principal del Cava, encarregada de fer totes les ballades de sardanes. Aquesta formació també va ser impulsada per Eduard Mañé l’any 2007 i està formada per una dotzena de músics locals i de la comarca. Aquests Barris, per tant, La Principal del Cava celebrarà vint anys.