Segons el cens de cobertes de fibrociment que ofereix el Departament de Presidència de la Generalitat, a Catalunya encara hi ha prop de 122.000 teulades d’uralita, que representen més de 683.000 tones. Totes juntes ocuparien una àrea de 38,6 km². D’aquestes, gairebé un miler (944) estan al Baix Penedès, que no és una de les zones on més s’acumulen. El Parlament de Catalunya aborda aquests dies el debat final del Projecte de llei per a l’erradicació de l’amiant, un material que té una afectació sobre persones, animals i medi ambient i l’ús del qual es va prohibir el 2001.
Amb tot, encara hi ha moltes zones del país amb una gran acumulació de teulades de fibrociment, destacant especialment la zona de Ponent, les Terres de l’Ebre i l’àrea metropolitana de Barcelona. Al Baix Penedès, els municipis que tenen més teulades d’uralita són el Vendrell (163), l’Arboç (141), Santa Oliva (98) i Calafell (83). Per superfície que ocupen, el primer municipi és, però, l’Arboç, amb 61.005 m², seguit del Vendrell (39.800 m²), i Santa Oliva (35.000 m²).
L’activitat industrial o agrària que han pogut tenir els diferents municipis és un dels elements que marca que hi hagi més o menys concentració d’amiant. Per això Cunit té només 9 teulades de fibrociment, quan poblacions més petites com Sant Jaume dels Domenys, Llorenç del Penedès, Bellvei o Albinyana en tenen respectivament 78, 75, 61 i 50.
L’articulat de la nova llei que s’està tramitant estableix l’obligació de les administracions d’identificar, gestionar i retirar l’amiant dels béns mobles i immobles de què són titulars. També estableix que les empreses i els professionals que es dediquen a la gestió i retirada de materials han de garantir la salut del personal, i que la resta d’empreses i la ciutadania han d’informar l’Administració dels llocs que coneguin amb presència de materials que contenen amiant i han de mantenir els immobles de la seva propietat que en continguin “lliures d’aquest material”.
