Òscar Pascual ha dissenyat un sistema d’intel·ligència artificial que genera cròniques de viatge en un blog de forma automàtica
Des de principis del mes de maig, Òscar Pascual, veí del Vendrell, es troba immers en un viatge de descoberta del món. Sense un itinerari fix, recorre diferents països i cultures, anant sempre en direcció est. Després en deixa testimoni al blog Billete en Blanco, on es poden trobar totes les cròniques d’un viatge que, en principi, ha de durar un any. A les diferents entrades, Pascual explica la seva experiència recorrent el nucli antic de Frankfurt, fent un cafè en un pintoresc local de Tallin, o trobant una motxilla sense amo a Estocolm.
Aquestes aventures que queden reflectides al blog, però, no són reals. Es tracta, en realitat, d’aventures virtuals o, com ell mateix apunta, les peripècies d’un “viatger fantasma”. Perquè el cert és que el verdader Òscar Pascual segueix a la seva casa del Vendrell, i és el primer que cada dia té curiositat per llegir què li ha passat al seu avatar. Les cròniques de Billete en Blanco són escrites íntegrament per una intel·ligència artificial, un “experiment de narrativa automatitzada” que ha creat aquest enginyer vendrellenc que, a la vida real, treballa produint software per a les IA a l’empresa nord-americana UserTesting.
“El projecte va néixer com un experiment, després que un amic meu fes una cosa similar amb fotografia”, explica Pascual a La Fura. Un experiment, però, amb unes implicacions més reals de les que podia pensar-se al principi. “Vaig començar a rebre missatges d’amics que em preguntaven que si era veritat que havia deixat la feina i m’havia llençat a fer aquest viatge”, relata. Ell, al principi, els seguia la broma, però després va acabar revelant la veritat.
I la veritat és que el blog s’escriu sol mentre ell dorm. L’Òscar ha dissenyat tot un consell editorial format per vuit agents d’intel·ligència artificial amb rols diferents, que discuteixen sobre els passos que ha de fer el viatger i analitzen aspectes com el destí, el to dels textos o els riscos narratius. Tot de forma automatitzada. Pascual, això sí, els dona certs paràmetres i fa retocs de tant en tant. L’últim que ha introduït és un apartat on els subscriptors de la pàgina poden decidir el següent destí del viatger.
Tot plegat, dona com a resultat un blog de viatges que es publica sol, amb un viatger fictici que té una personalitat que es manté al llarg del periple. Pascual volia comprovar “si una IA podia mantenir una narrativa coherent durant mesos, amb veu pròpia i sense sonar artificial”. Cinc setmanes després, creu que la resposta “sembla un sí”, tot i que li ha calgut afinar diferents aspectes. Els textos, certament, encara semblen molt blancs, postals idíl·liques dels llocs que es retraten, i hi manca un cert component humà vinculat a la vida privada i més personal del mateix Òscar. Però això no és res que no es pugui anar introduint amb el temps i futures IA més perfeccionades.
“Fins a quin punt sabem qui signa el que llegim a Internet?”
El projecte ja ha despertat l’interès d’agències que s’han posat en contacte amb ell per preguntar pel seu funcionament i poder-ho replicar. I, evidentment, això planteja diferents preguntes rellevants. “Si una IA pot escriure cròniques de viatge indistingibles d’una d’humana, fins a quin punt sabem qui signa el que llegim a internet?”, es pregunta el seu mateix autor.
Una altra pregunta més funesta és si acabarà la IA substituint tots aquells perfils laborals que consisteixen a redactar textos. “És possible que els més mediocres siguin substituïts, sí, però no els més creatius”, opina l’enginyer vendrellenc. Ell mateix, al final del blog, explica que aquest ha estat fet amb IA, perquè creu que és “honest” dir-ho. Però està convençut que, a mesura que passi el temps, una apreciació com aquesta serà més difícil de revelar. I la frontera entre el que és real i el que és fictici s’anirà diluint més.
