M’agradaria que abans de votar al referèndum per la independència de Catalunya, se’n fessin altres que considero més importants:
Un perquè s’apugessin els sous i les pensions al nivell de la UE; que com els funcionaris, els expresidents no percebessin pensions vitalícies; que no hi hagués tants partits polítics; un referèndum contra tots els empresaris que s’aprofiten de la immigració que viu en situació il·legal i precària; els empresaris que estafen la Seguretat Social i Hisenda.
Voldria un referèndum perquè els immigrants vinguessin amb contracte laboral des del seu país d’origen; que hi hagués millors universitats, millors hospitals, millors serveis socials; que l’Església oferís els seus immobles abandonats a les persones vulnerables i excloses d’aquesta societat dels “bons costums”; que ens donessin una explicació d’on va tota la recaptació de revenda de roba, aliments, mobles i electrodomèstics, i sobretot els donatius de la gent a Càritas. Que no hi hagués tants estafadors i corruptes de guant blanc i corbata; que la nostra societat fos més compromesa, autocrítica i solidària; que els gossos i els cavalls parlessin.
Que s’abolissin les presons i que els reclusos complissin condemna fent treballs socials, com netejar boscos o plantar vinyes i pins, com al Canadà.
M’agradaria un referèndum perquè no neixin noves dictadures sota la màscara democràtica, que les paraules demagògia i terrorisme desapareguessin de la RAE. Que hi hagués més inspectors de treball i que castiguessin amb dures sancions els empresaris que s’aprofiten de l’economia submergida. Que s’apugés el sou mínim a 1.500 euros, que les empreses subcontractades desapareguessin.
Llavors, si no es fan aquests referèndums, que el president del govern Mariano Rajoy m’ofereixi la possibilitat de votar “no”.
Francisco Roch Estadella
Vilafranca del Penedès
