Ja tenim president del món. I com a aquesta banda de l’Atlàntic, les enquestes han quedat ben retratades amb la decisió majoritària dels nord-americans (encara que hagi acabat traient menys vots que la seva rival) de fer president el candidat del Ku Klux Klan, l’impresentable Donald –no l’ànec– Trump.
Dimecres, el nostre món es va llevar una mica pitjor de com havia anat a dormir la nit abans. I no perquè l’alternativa fos gaire millor. La candidata que va aprofitar-se del seu cognom per fer-se un nom no agradava a ningú. Només al poder, a l’stablishment. I aquest era el problema: una mala candidata de dretes o un nefast candidat encara més de dretes. Per què va guanyar Trump? Perquè la gent, no només als Estats Units, n’està farta dels de sempre. El populacho que es creia classe mitjana i benestant, però que els últims anys s’ha adonat que no ho era, creu que els governants són els culpables que el seu món s’hagi ensorrat. I volen solucions; no volen més del mateix. I les solucions no vindran mai del populisme que només et regala les orelles amb el que vols sentir. Però sempre hi ha encantadors de serps a punt de recollir les molles dels ressentits, dels que se senten expulsats de la societat. El descontentament social té moltes cares. Al Regne Unit es va manifestar amb el Brexit; a França va estar a punt de ser presidenta la Le Pen; a Grècia en deien Siriza i Tsipras. Antagònics entre ells però amb un nexe comú: voluntat de trencar amb el que tenim.
Però que no pateixin les elits dels Estats Units. Amb Trump, els seus negocis estan garantits. Com no ho han d’estar, si Trump és un ultramilionari producte del capitalisme més exacerbat i del màrqueting! No els donarà l’esquena, no. Mireu Wall Street: cau en picat quan sap que la seva candidata ha perdut, però només obrir la boca Trump, tots tranquils i escalada altra cop cap amunt. No seran els rics els qui el patiran. Ho faran els pobres, els marginats, els exclosos socialment, els immigrants, els que hi volen emigrar, els negres, les dones… i fronteres enllà, els països que no combreguen amb els WASP (White Anglo-Saxon Protestant). Les excentricitats del nou guardià del botó vermell fan por.
Dimecres, el nostre món es va llevar una mica pitjor de com havia anat a dormir.
