Diumenge 26/11/2017 van disputar un partit el València CF i el FC Barcelona. Al minut 31 Messi dispara i la pilota sobrepassa la porteria valenciana, però ni el linier ni el mateix àrbitre donen per vàlid aquest gol ja que el porter Neto, amb una hàbil maniobra, aconsegueix treure la pilota des de dins de la porteria. La raó és clara, la temptació supera posar en perill un resultat advers. Les càmeres de TV enregistren el moment des de diversos angles de forma inequívoca. La Federació de Futbol preveu per a l’any 2018 el monitoratge en tots els camps esportius de 1a Divisió, de manera que l’àrbitre podrà consultar la jugada. La jugada no és aïllada, en molts casos s’intenta simular una falta, per forçar un penal o ajudar-se amb la mà per fer un gol (recordem el cas de Maradona, amb “La mà de Déu”).
La pregunta és senzilla: Quin és el criteri personal d’aquest jugador? L’ésser humà empra la hipocresia per enganyar-se a si mateix i el pitjor de tot s’inhibeix d’aquests fets.
En la formació de juvenils és freqüent observar com als nois se’ls ensenya un criteri esportiu davant d’alguna incongruència arbitral o de joc. Es llaura, es forma el futur esportista avaluant un valor crític de la prudència, el respecte i l’art de l’evidència.
Tot aquest breu comentari es pot extrapolar a un ampli criteri laboral, social, escolar, sanitari, assistencial, servei, sense oblidar el criteri polític, i aquest pren una especial rellevància i interès, en tots els votants del proper 21 D i de la mateixa manera que hem après i exercit amb criteri ser un poble pacífic, ordenat, amb tradicions solidàries, i participatives, amb criteri d’entesa en conèixer la veritat, i valorar la nostra educació, cultura i llengua i la qualitat de les persones en tota la seva dimensió, us animo a exercir el vostre vot (criteri) amb la certesa d’un deure complert. Per pensar.
Ramon Caba Robletto
Vilobí del Penedès
